Anar al contingut

Estret de Palk

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Estret de Palk


El estret de Palk (en anglés: Palk Strait i ) és un estret que es troba en l'estat de Tamil Nadu de l'Índia i el districte de Mannar de la nació estat de Sri Lanka. El mateix conecta la baïa de Bengala al norest en la baïa de Palk al suroest. Posseïx una profunditat mínima de 9,1 m, medix entre 53 a 140,82 km d'ample i uns 140km de llarc. En ell desemboquen varis rius, inclosos el riu Vaigai, en Tamil Nadu.

El nom de l'estret fa honor a Robert Palk, que va ser governador de la Presidència de Madrás (1755-63) durant el periodo del Raj britànic. El periodo del govern de la Companyia Britànica de les Índies Orientals en l'Índia, a voltes cridat Company Raj, va anar el periodo durant el qual esta companyia va estendre el seu control sobre el subcontinent indi. Este periodo correspon als anys 1757 fins a 1858. En este últim any es va transferir el govern de l'Índia des de la Companyia a la Corona britànica, inaugurant el Raj britànic.

En l'extrem sur de la baïa de Palk es continua en una cadena d'illes baixes i una barra de secs denominades com el pont d'Adam (el seu nom original era el «pont de Branca (deu)»). Esta cadena s'estén entre Dhanushkodi, en Rameswaram (Tamil Nadu) i Talaimannar, en Mannar (Sri Lanka). L'illa de Rameswaram es troba conectada al subcontinent indi per mig del pont de Pamban.

Geografia

La baïa de Palk està esguitada en el seu extrem sur per una cadena d'illes baixes i bancs de secs que es denominen colectivament Pont d'Adán,[1] històricament coneguda en la mitologia hindú com "Ram Setu", és dir, el pont de Branca.[2] Esta cadena montanyosa s'estén entre Dhanushkodi, en l'illa de Pamban (també coneguda com a illa de Rameswaram), en Tamil Nadu, i l'illa Mannar, en Sri Lanka. L'illa de Rameswaram està unida al continent indi pel pont de Pamban.

Les aigües poc profundes i els secs de l'estret dificulten el pas de barcos de gran porte, encara que des de fa sigles l'estret ha segut travessat per pots peixquers i chicotets navío dedicats al comerç de mercaderies entre els pobles costers. Les naus grans deuen rodejar Sri Lanka. En 1860 el govern britànic de l'Índia va propondre per primera volta la construcció d'un canal per a la navegació que travessara l'estret, i des de llavors vàries comissions han estudiat esta proposta fins al dia de hui. L'estudi més recent del Proyecte de canal de Navegació de Sethusamudram, tal com li'l denomina actualment, va comprendre la preparació d'un estudi d'impacte ambiental i un estudi de factibilidad tècnica encarregats pel govern de Tamil Nadu en el 2004.


No obstant, el pla de construcció ha enfrontat l'oposició de varis círculs religiosos. El poema épico indi "Ramayana", escrit fa mils d'anys en sánscrito, conta cóm Branca, en l'ajuda de l'eixèrcit de Vanara, va construir un pont de pedra a través de la mar cap a Lanka per a salvar a la seua esposa Sítia de Asura, el rei Ravana. El moviment "Ram Karmabhumi", recolzat per l'image satelital "Ram Setu" de la NASA, va ser creat per a evitar la construcció d'un canal de navegació.



En 2008, el primer ministre Manmohan Singh va nomenar a Rajendra K. Pachauri com a cap d'un comité de sis membres per a estudiar una alliniació alternativa que evitara el sensible tram de Branca Sethu.[3] En 2013, el comité va publicar el seu informe calificant el proyecte de "inviable tant des del punt de vista econòmic com a ecològic". El govern indi va rebujar l'informe del comité i va decidir seguir avant en el proyecte en la seua forma actual.[4] En 2014, el govern de Modi va decidir que el proyecte s'implementaria profundisant el pas de Pamban, lo que salvaria a Branca Setu de la destrucció. A decembre de 2020, el proyecte seguix sense terminar. En juliol de 2020, el líder parlamentari T. R. Baalu va presentar una carta al primer ministre Modi instant-ho a terminar el proyecte abans de 2024. En la carta, Baalu va citar les tensions entre Índia i China per l'influència en Sri Lanka, afirmant que China guanyarà una presència diplomàtica i econòmica massa forta en Sri Lanka si el govern indi no continua el desenroll en la regió.[5] En març de 2021 es va anunciar el tancament del proyecte.[6] El 12 de giner de 2023, el Govern de Tamilnadu va aprovar per unanimitat una resolució exigint que es reactivara el proyecte.

Impactes

El proyecte de canal marítim de Sethusamudram (SSCP) propon unir la baïa de Palk en l'Índia i el golf de Mannar en Sri Lanka per mig de la creació d'un canal marítim. La proposta és excavar un canal de navegació a través de la mar poca profunda, i a través de la cadena d'illes de Pont de Branca. Açò proporcionaria una ruta marítima navegable contínua al voltant de la península índia. El proyecte consistix en excavar un canal de 83 km (44,9 milles nàutiques) de llongitut (Anon. 2004). L'estret de Palk és una ensenar del golf de Bengala de 64 a 137 km d'ample i 137 km de llarc. Rep aigua dolça de varis rius, entre ells el Vaigai de l'Índia, i conté moltes illes que formen part de Sri Lanka. La llongitut total del SSCP seria d'uns 260 km; uns 120 km des del port de Tuticorin fins al pont d'Adam, en el golf de Mannar, i atres 140 km al nort de Rameswaram, des del pont d'Adam fins al canal del golf de Bengala, en la baïa de Palk.

En general, el canal tindrà una profunditat de 12 m que permetrà transportar entre 10.000 i 12.000 GRT (tonellades de registre brut). El Govern d'Índia propon dragar un esgambi de 300 m en un tram de 81 km (44 milles nàutiques) de llongitut. Es calcula que 32,5 millons de metros cúbics d'arena en la zona del pont d'Adam i uns 52 millons de metros cúbics en l'estret de Palk (Tamilinfoservice, 2006).


El dragado podria tindre un impacte considerable en la fauna i els hàbitats bentónicos, incloent l'eliminació de les comunitats bentòniques per complet de per l'erosió de les zones immediatament pròximes al dragado, deposición dels #sediment que escapen del dragado sobre els organismes bentónicos i aument de la mortandad dels animals per lesions per contacte directe en les obres (Lindeboom i de Groot, 1998; Jenkins et al., 2001), aixina com aumentar les seues possibilitats de depredació (Kaiser i Spencer, 1994; Veale et al., 2000). Les espècies epifaunales longeves i de creiximent llent solen tindre una estructura corporal fràgil i són especialment sensibles a l'erosió del dragado, mentres que els tàxons protegits per exoesquelets o closques grosses són més resistents (Gislason, 1994; Hall-Spencer i Moore, 2000; Kaiser et al., 2000; Hall- Spencer et al., 2002). El dragado també pot aumentar la càrrega de #sediment, desplaçar vores rodades i destruir accidents topogràfics (Caddy, 1973; Eleftheriou i Robertson, 1992; Gislason, 1994).

Proposta d'enllaç fix

S'ha propost la construcció d'un túnel ferroviari de llit submarí que unirà Índia i Sri Lanka i que passarà per baix de l'estret de Palk.[7]

Història

El poema épico indi Ramayana, escrit fa mils d'anys en sánscrito i un important text indi, relaten com Branca, en l'ajuda d'un eixèrcit de vanares, va construir un pont de pedres sobre la mar fins a Lanka per a rescatar a la seua esposa Sítia de les mans del rei Asura Ravana. El moviment Ram Karmabhoomi es va formar per a opondre's a la construcció del canal de navegació, ells s'inspiren en una fotografia satelital de la NASA que diuen prova que existixen restants del pont encara hui.

Peixca

L'Estret de Palk, és una zona de gran importància peixquera en el subcontinent asiàtic. Este estret, que conecta el golf de Bengala en la baïa de Mannar, és conegut per la seua biodiversitat marina i per la riquea dels seus recursos peixquers. L'activitat peixquera en esta àrea és crucial tant per a les economies locals d'Índia com de Sri Lanka, en mils de peixcadors que depenen de les seues aigües per a obtindre una part significativa de la seua sustente.[8]

Riquea peixquera

L'Estret de Palk alberga una gran varietat d'espècies marines, que inclouen peixos, camarones, langostas i moluscs. La biodiversitat marina de la regió està influenciada per la seua ubicació, ya que servix d'enllaç entre dos grans cossos d'aigua, lo que facilita el fluix de nutrients i la migració d'espècies. Entre els peixos més capturats es troben el tonyina, la sardina, el jurel i diverses espècies de peixos de fondo, com el pargo i el besuc. Ademés, les aigües de l'estret són riques en crustacis, lo que fa d'esta zona una font vital per a la producció de camarons i langostas, productes molt demandats tant en els mercats locals com en l'exportació.[8]


En térmens de volum de captura, l'Estret de Palk és una de les àrees peixqueres més productives del subcontinent asiàtic. No obstant, el volum varia segons la temporada i les condicions climàtiques. Durant els monzons, que ocorren entre maig i setembre, la peixca pot disminuir per les mars braves i l'alteració dels hàbitats marins. En contrast, durant la temporada seca, la captura de peixos i mariscs és més abundant, lo que permet un increment en la producció peixquera.[8][9]

Segons diversos informes de la FAO (Organisació de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació)[10] i el Departament de Peixca de Tamil Nadu,[11] les captures en les aigües propenques a l'Estret de Palk i el Golf de Mannar ronden els 300,000 a 400,000 tonellades anuals, en un considerable percentage corresponent a espècies com el jurel, la tonyina, el pargo i els camarones.

Segons les estadístiques de la National Aquatic Resources Research and Development Agency (NARA) de Sri Lanka, les captures anuals en les zones propenques a l'Estret de Palk representen una part important de la producció peixquera del país, que pot alcançar entre 100,000 a 150,000 tonellades per any a nivell nacional, en l'Estret de Palk contribuint significativament a esta sifra.

Tècniques de peixca

La peixca en l'Estret de Palk es realisa utilisant diverses tècniques, adaptades a les condicions específiques de la regió i a les espècies que es desigen capturar. Una de les tècniques més comunes és la peixca d'arrastre, utilisada per a capturar peixos de fondo i camarones. Els peixcadors ampren grans rets que s'arrastren pel fondo marí per a recolectar els recursos peixquers. Este método és eficaç en les aigües poc profundes de l'estret, a on es troben moltes de les espècies d'alt valor comercial.

Una atra tècnica tradicional és la peixca en hams i llínees. Els peixcadors utilisen canyes de peixcar en hams per a capturar espècies com la tonyina i el jurel. Esta tècnica, que es realisa tant en embarcacions grans com en pots més menuts, és més selectiva i permet als peixcadors elegir qué espècies desigen capturar, lo que pot contribuir a la sostenibilitat de les poblacions marines.

Ademés, la peixca artesanal en trampes s'utilisa en àrees més propenques a la costa, a on els peixcadors coloquen trampes de fusta o de bambú en les que atrapen espècies com langostas i camarones. Este tipo de peixca és menys invasiva i permet la captura d'espècies d'alt valor sense danyar l'ecosistema marí.

Impacte de la peixca i sostenibilitat

A pesar de l'abundància peixquera, la sobrepesca i les pràctiques no sostenibles són problemes que afecten la salut dels ecosistemes marins de l'Estret de Palk. La falta de regulació i l'us indiscriminat de métodos de peixca, com la peixca d'arrastre, han causat una disminució en algunes espècies i l'alteració d'hàbitats marins sensibles. Per això, és fonamental implementar polítiques de gestió peixquera més estrictes per a garantisar la sostenibilitat dels recursos a llarc determini i protegir la biodiversitat de la regió.[8]

Referències

  1. ↑  Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  2. ↑ (2007) «Adam's bridge}», .
  3. ↑ «Pachauri to head six-member experts committee - Today's Paper». The Hindu. Consultat el 2015-09-02.
  4. ↑ Singh, Gyanant. Centre junks Pachauri report, will go ahead with Setusamudram project, Índia Today.in, Living Mija Índia Limited. Recuperate le 10 de octubre 2013.
  5. ↑ Nair, Shilpa (10 de juliol 2020). Citing Indo-China conflict, DMK MP TR Baalu urges PM Modi to restore the 'Sethusamudram' project.
  6. ↑ «SPV for Sethusamudram project to be wound up» (en en).
  7. ↑ THE TUNNEL FROM ÍNDIA TO SRI LANKA.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 M. K. Ghosh . "The Fisheries of the Bay of Bengal" (1989) The University of Calcutta Press ISBN: 978-8180169070
  9. ↑ R. S. P. P. Kumar . "The Economics of Fisheries Management in the Indian Ocean" (2001) Wiley ISBN: 978-0851988630
  10. ↑ FAO. 2024. The State of World Fisheries and Aquaculture 2024 – Blue Transformation in action. 264 pag, Rome. ISBN 978-92-5-138763-4
  11. ↑ [1]Handbook on Fisheries Statistics 2020] Department of Fisheries - Government of Índia- New Delhi
  •  Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».

Bibliografia

  • Anonymous, 2004. Environmental Impact Assessment for proposed Sethusamudram Ship channel project. National Environmental Research Institute, Nehru Marg, Nagpur, Índia. 3: 135-137.
  • Bouguenec, V. & N. Giani 1989.Aquatic Oligochaeta as prey for invertebrates and vertebrates: A review. Acta Oecologica 10(3): 177-196.
  • Bray, J.R. & J.T. Curtis 1957. An ordination of the upland forest communities of Southern Wisconsin. Ecological Monographs 27: 325-349.
  • Caddy, J. F. 1973. Underwater observations on tracks of dredges and trawls and some effects of dredging on a scallop ground. Journal of the Fisheries Research Board of Canada, 30: 173-180.
  • Clarke, K.R. & R.M. Warwick 2001. Changes in Marine Communities: An Approach to Statistical Analysis and Interpretation (2nd Edition), PrimerE Ltd, 91 p.
  • Dahanayaka, D.D.G.L. & M.J.S. Wijeyaratne (2006) Diversity of macrobenthic community in the Negombo estuary, Sri Lanka with special reference to environmental conditions, Sri Lanka Journal of Aquatic Sciences 11: 43-61
  • Darby, R.I., 1962. Midges associated with Califòrnia rulle fields with special reference to their ecology (Diptera, Chironomidae). Ililgardia 32: 1- 206.
  • Dieter, B. I., D. A. Wion, & R. A. McConnaughey. 2003. Mobile fishing gear effects on benthic habitats: A bibliography (second edition). O.S. Dep. Commer., NOAA Tech. Memo. NMFS-AFSC-135, 206 p.
  • Eleftheriou, A., & Robertson, M. R. 1992. The effects of experimental scallop dredging on the fauna and physical environment of a shallow sandy community. Netherlands Journal of Siga Research, 30: 289-299.
  • Fauchald, K. 1977. The Polychaete Worms: Definitions and Keys to the Orders, Families and Genera. Natural History Museum of Los Angeles County, 173 p.
  • Fernando, C.H. 1990. The Freshwater Fauna and Fisheries of Sri Lanka, Natural Resources, Energy and Science Authority of Sri Lanka, 276 p.
  • Gislason, H. 1994. Ecosystem effects of fishing activities in the North Siga. Marine Pollution Bulletin, 29: 520-527.
  • Hall-Spencer, J. M., and Moore, P. G. 2000. Scallop dredging has profound, long-term impacts on Coral habitats. ISSES Journal of Marine Science, 57: 1407-1415.
  • Hall-Spencer, J., Allain, V., and Fossa, J. H. 2002. Trawling damage to Northeast Atlantic ancient coral reefs. Proceedings of the Royal Society of London, 269: 507-511.
  • Tamilinfoservice 2006. Sethusamudram Ship Canal Project - Interim Report, http://www.tamilinfoservice.com/manitham/environment/sscp/ir.htm,
  • visited on 31.07.2006
  • Jenkins, S. R., Beukers-Stewart, B. D., and Brand, A. R. 2001. Impact of scallop dredging on benthic megafauna: a comparison of damage levels in captured and senar-captured organisms. Marine Ecology Progress Séries, 215: 297-301.
  • Kaiser, M. J., and Spencer, B. I. 1994a. Fish scavenging behaviour in recently trawled areas. Marine Ecology Progress Séries, 112: 41-49.
  • Kaiser, M. J., Ramsay, K., Richardson, C. A., Spence, F. I., and Brand, A. R. 2000. Chronic fishing disturbance has changed shelf siga benthic community structure. Journal of Animal Ecology, 69: 494-503.
  • Kirthisinghe, P. 1978. Seashells of Sri Lanka, Charles I. Tuttle Company Inc. of Rutland, Vermant & Tòquio, Japan, 202 p.

Enllaços externs


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Estret_de_Palk&oldid=1506906»