Anar al contingut

Redefinició de planeta de 2006

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Artícul bo

El borrador de proposta de la UAI haguera afegit immediatament 3 planetes, mostrats ací en comparació a la Terra. D'esquerra a dreta, Eris, Caronte, Ceres i la Terra.

En 2006, l'Unió Astronòmica Internacional va propondre que el terme «planeta» es redefinira per a aclarir l'estatus planetari de Plutó i incloure en el grup de planetes del sistema solar a atres objectes aparte dels nou tradicionals.[1] La proposta va ser redactada pels astrònoms uruguayans Juliol Ángel Fernández i Gonzalo Tancredi[2] i va ser denominada Resolutions 5A, 5B, 6A and 6B for GA-XXVI; membres de la UAI varen aprovar la proposta el 24 d'agost de 2006 en Praga.

En la seua forma original, la redefinició hauria tingut com a conseqüència directa la classificació d'atres tres cossos com a planetes. Estos serien Ceres (tradicionalment considerat com el major dels asteroides pero considerat com a planeta en l'época del seu descobriment, 1801), Caronte (anteriorment considerada com un satèlit natural de Plutó, i que ara serien considerats conjuntament com un planeta doble en la definició proposta), i el recentment descobert Eris (malnomenat Xena pel seu descobridor, en honor del personage de ficció del mateix nom). Atres 12 cossos podrien classificar-se també com a planetes, incloent alguns dels asteroides i objectes transneptunianos majors. No obstant, l'abundància d'objectes similars a Plutó en els llímits del sistema solar podria produir una llista major d'objectes que complixquen en esta definició a mida que es vagen descobrint i discutint.

El 22 d'agost, la redefinició original (que reconeixia dotze planetes, incloent Plutó) va rebre dures crítiques en dos trobades obertes de la UAI. Jay Pasachoff, del Williams College, que va assistir a abdós trobades, va dir: “Crec que el dia de hui pot recordar-se com el dia que vàrem perdre a Plutó”.[3]

La cronologia dels fets ocorreguts en l'Assamblea estan detallats en [2]

16 d'agost

[editar | editar còdic]

Borrador de proposta

[editar | editar còdic]
Diagrama que mostra els dotze planetes del sistema solar, segons el borrador de la proposta finalment rebujat.

La UAI va publicar la seua proposta original de definició en agost. Esta definició recolzava en certa mida la segona de les tres opcions considerades per un comité de la UAI en 2005. La seua formulació exacta era la següent:

Un planeta és un cos celest que (a) té suficient massa (5 × 1020 kg; diàmetro > 800 km) per a que la seua pròpia gravetat supere les forces de cos rígit de manera que adquirixca una forma en equilibri hidrostàtic (pràcticament esfèrica), i (b) està en òrbita al voltant d'una estrela, sense ser una estrela, ni el satèlit d'un planeta.

Esta proposta de la UAI requeria que s'inclogueren immediatament tres nous cossos celests:

  • Ceres (considerat en primer lloc un planeta, després un asteroide)
  • Caronte (el satèlit de Plutó; el sistema seria considerat un planeta doble)
  • Eris, un cos que ha segut descobert recentment en la part exterior del sistema solar

Una atra dotzena d'objectes eren possibles candidats a unir-se a la llista, a falta de refinar el coneiximent disponible sobre les seues propietats físiques. Alguns objectes de la segona llista tenien més provabilitat d'acabar sent "planetes" que uns atres. A pesar de lo que s'havia afirmat en alguns mijos, esta proposta no llimitava automàticament el sistema solar a 12 planetes. Mike Brown, el descobridor de Sedna i Eris (2003 UB313), va afirmar que a lo manco 53 objectes coneguts del sistema solar complirien provablement en eixa definició, i que una busca completa revelaria provablement més de 200.[4]

Cóm va poder haver quedat el sistema solar si se li haguera concedit estatus de planeta a tots els planetes potencials que s'estan observant en l'actualitat, segons Mike Brown.

Un parell d'objectes s'haurien considerat planeta doble si satisfeen independentment la definició de planeta, i el centre de gravetat comuna del sistema (conegut com baricentre) estiguera situat fòra d'abdós cossos.[5] Segons esta definició, Plutó i Caronte haurien segut l'únic planeta doble conegut en el sistema solar, ya que encara que existien atres satèlits planetaris (com la Lluna de la Terra) alcançant l'equilibri hidrostàtic, no s'haurien definit com a planeta doble ya que el seu baricentre comú està situat dins del cos celest més massiu (la Terra).

El terme "planeta menor" s'hauria abandonat, reemplaçant-ho per les categories "cos chicotet del sistema solar" i una nova classificació, "plutones". La primera hauria definit als cossos per baix del llindar de esfericitat. L'última hauria definit als planetes en òrbites molt inclinades, alta excentricitat, i un periodo orbital de més de 200 anys, és dir, els cossos que orbitan més allà de Neptú. Plutó seria el "plutón"[nota 1] arquetípico. El terme "planeta nano", que s'hauria pogut usar per a descriure a tots els planetes més chicotets que els huit "planetes clàssics" en òrbita al voltant del Sol, no és una classificació oficial de la UAI. La UAI no va recomanar este borrador que separa a un planeta d'una nana marró.[6] La decisió final sobre si s'acceptava este borrador es prevea per al 24 d'agost de 2006.[7]


Eixa redefinició del terme «planeta» també podria haver produït canvis en la classificació dels objectes transneptunianos 2003 EL61, Makemake, Sedna, Orcus, Quaoar, Varuna, 2002 TX300, Ixión, Aya, i els asteroides Vesta, Pala i Higia.(futurament i/o possiblement (3) Juno)

El 18 d'agost, la Divisió de Ciències Planetàries de la Societat Astronòmica Americana, la major societat professional internacional de científics planetaris, va recolzar el borrador de proposta.[8]

D'acort en la UAI, el factor de redondez supondria el requisit d'una massa d'a lo manco 5 x 1020 kg, o un diàmetro d'a lo manco 800 km.[9] No obstant, Mike Brown afirma que estos números solament són correctes per a cossos rocosos com els asteroides, i que els cossos gelats com els objectes del cinturó de Kuiper alcancen l'equilibri hidrostàtic a tamanys molt inferiors, provablement algun punt entre 200 km i 400 km de diàmetro.[10]

Ventages

[editar | editar còdic]

La definició proposta va trobar respal entre molts astrònoms, ya que es valia de la presència d'un factor qualitatiu (la redondez de l'objecte) com a característica definitoria d'un planeta. La majoria de les definicions potencials restants depenien d'una cantitat llímit (per eixemple, un tamany mínim o una inclinament orbital màxima) que s'establiria per a que s'adaptara al nostre sistema solar. Segons els membres del comité de la UAI, esta definició no utilisaria llímits artificials, sino que la "naturalea" decidiria si un objecte és o no un planeta.

També tenia la ventaja de considerar una qualitat observable. En atres criteris sugerits que tingueren que vore en la naturalea de la formació seria més provable que s'acceptaren planetes i més vesprada es tingueren que desclasificar en millorar el coneiximent científic sobre les seues característiques.

Ademés, la definició mantenia a Plutó com un planeta. L'estatus planetari de Plutó estava i està arraïlat en molta gent, i els astrònoms professionals podrien guanyar-se l'antipatia del públic, despuix del rebombori que es va produir l'última volta que els mijos varen plantejar la possibilitat d'una publicació anunciant la seua desclasificación com a planeta.[11]

Crítiques

[editar | editar còdic]

Va haver algunes crítiques a la redefinició proposta aludint a una suposta ambigüitat. L'astrònom Phil Plait[12] i l'escritor del NCSE Nick Matzke[13] varen escriure per qué pensaven que esta redefinició no era una bona idea. La redefinició definia que un planeta orbita al voltant d'una estrela. Açò significava que qualsevol planeta que fora eyectado del seu sistema estelar o s'haguera format fòra d'un sistema solar (un planeta errante o un planeta interestelar) no podria denominar-se planeta, encara que complira en totes les demés definicions. No obstant, es va defendre este criteri sobre la base de que ya existix una situació similar en els objectes denominats en el terme "lluna", que deixen de ser llunes quan són eyectados de la seua òrbita planetària.

Ademés, la redefinició no diferenciava entre planetes i estreles nanes marrons. Es pensava que la UAI intentaria aclarir esta diferència en una data posterior.

També va haver crítiques concernents a la definició de planeta doble aplicada a Plutó i Caronte: encara que la Lluna quedava definida com a satèlit de la Terra, en el temps el baricentre Terra-Lluna es desplaçarà i es colocarà fòra d'abdós cossos. Açò promocionaria a la Lluna a l'estatus de planeta d'acort en esta redefinició, encara que el temps necessari per a que ocórrega açò serà de mils de millons d'anys.[14]

Una atra de les crítiques implicava el fet de que la proposta comportava massa planetes nous: encara que solament es coneixien dotze objectes que compliren en la nova definició, era casi segur que este número aumentaria, podent alcançar els 200 o més.[4] Es percebia que un número tan gran de planetes feya que el terme tinguera poc sentit.

El 18 d'agost, en una entrevista del programa Science Friday, Mike Brown va expressar els seus dubtes sobre que fora necessària una definició científica:

"L'analogia que sempre m'agrada utilisar és la paraula "continent". Ya saps, la paraula continent no té definició científica... són solament definicions culturals, i crec que els geòlecs són llests deixant-ho aixina i no intentant redefinir les coses per a que la paraula continent tinga una definició gran i estricta".[15]

Com el propi Mike indica, devia haver segut alguna cosa natural i intuïtiu: "La nova definició corrig un error científic de fa 76 anys".[16] Pese a que les atres definicions ho favorien puix passaria a ser el major descobridor de planetes.[17]

18 d'agost

[editar | editar còdic]
Candidats a planetes segons el borrador de proposta XXVI de la IAU de 2006, que data del 23 de juliol de 2007. L'image revisada inclou informació adicional que inclou informació aproximada de A.U. sifres de distància per als cossos representats, aixina com noms aprovats per a 2003EL61 (Haumea) i 2005FY9 (Makemmake), que no estan presents en la versió original.

Proposta alternativa

[editar | editar còdic]

Segons Alan Boss, de la Carnegie Institution of Washington, un subgrup de la UAI es va reunir el Plantilla:Data d'inici i va portar a terme un vot fictici sobre el borrador de proposta: solament 18 varen estar a favor del borrador de proposta, i més de 50 varen estar en contra. Els 50 opositors preferien una proposta alternativa preparada pels astrònoms uruguayans Gonzalo Tancredi i Juliol Ángel Fernández.[18]


baix esta proposta, el nostre sistema solar actual permaneixeria sense canvis, pero Plutó es reclasificaría com planeta nano. Una pregunta sense respondre seria: ¿quin és la definició científica o matemàtica de les difusas paraules "per molt el més gran"?

Vore també

[editar | editar còdic]
  1. Esta discussió sobre nomenclatures es va produir en idioma anglés, a on el planeta (ara planeta nano) Plutó rep el nom de "Pluto", sent puix distint de "Pluton". Esta distinció no existix en idioma espanyol, i mai es va resoldre ya que la proposta de cridar "plutones" a eixa categoria de cossos celests mai va prosperar. En el seu lloc li'ls va denominar "plutoides", nomenclatura que s'ha incorporat també a la llengua espanyola.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. New Zealand Herald.
  2. «[1]». Consultat el 2025-08-29 (en és).
  3. New York Claves.
  4. 4,0 4,1 Mike Brown. «How Many Planets Llaure There?». Consultat el 16 d'agost de 2006.
  5. Robert Roy Britt. «Nine Planets Become 12 with Controversial New Definition». Consultat el 16 d'agost de 2006.
  6. «Planet Definition” Questions & Answers Sheet». Consultat el 16 d'agost de 2006.
  7. Gareth Cook. «Nine no longer: Panel declares 12 planets». Consultat el 16 d'agost de 2006.
  8. «Planetary Scientists Support Proposed Redefinition Of A Planet». Consultat el 19 d'agost de 2006.
  9. «Draft Resolution 5 for GA-XXVI: Definition of a Planet».
  10. Mike Brown. «New Planets». Consultat el 22 d'agost de 2006.
  11. Pearson education. «The Flap over Pluto». Consultat el 19 d'agost de 2006.
  12. Phil Plait. «Congratulations! It’s a planet!». Archivat des d'el original, el 16 de juny de 2008. Consultat el 18 d'agost de 2006.
  13. Nick Matzke. «Wherein I argue emotionally about the definition of “planet”». Archivat des d'el original, el 8 de setembre de 2006. Consultat el 18 de setembre de 2006.
  14. Robert Roy Britt. «Earth's moon could become a planet».
  15. Ira Flatow and Mike Brown. «Pluto's Planet Status / String Theory». National Public Ràdio. Archivat des d'el original, el 30 d'agost de 2006. Consultat el 22 d'agost de 2006.
  16. Mike Brown. «Requiem». Consultat el 3 de maig de 2007.
  17. Mike Brown. «Requiem». Consultat el 3 de maig de 2007.
  18. Robert Roy Britt, 'Pluto May Get Demoted After All'. Space.com. 18 August, 2006.