(90482) Orcus

(90482) Orcus

(90482) Orcus (en designació provisional 2004 DW) és un objecte del cinturó de Kuiper, més concretament, un plutino. Encara que va ser descobert el 17 de febrer de 2004, s'han trobat imàgens en les que apareix datades en 1951.

Encara que no és considerat un planeta, és un dels candidats a engrossar la llista oficial de planeta nanos.

Òrbita

El diagrama mostra les òrbites de Orcus (blava), Plutó (roig) i Neptú (gris). Les posicions marcades es corresponen en abril de 2006. També estan marcats els seus perihelios i afelios.

Orcus és un plutino típic (un objecte en resonància orbital en raó 2:3 en Neptú). La forma de la seua òrbita s'assembla a la de Plutó (abdós tenen perihelios sobre l'eclíptica), pero està orientada de manera diferent. Encara que en un punt la seua òrbita s'acosta a la de Neptú, la resonància entre abdós objectes significa que sempre estan separats per una distància considerable (hi ha sempre una separació angular de més de xixanta graus entre ells).

Característiques físiques

Tamany i magnitut

la magnitut absoluta de Orcus és 2,3 (comparable en el 2,6 de Quaoar, un atre objecte del cinturó de Kuiper). Usant un albedo aproximat de 0,09, Trujillo estima que el seu diàmetro està al voltant dels 1600 km, lo que convertix a Orcus en el major plutino conegut per darrere de Plutó, i el sext major objecte transneptuniano conegut, despuix d'Eris, Plutó, Makemake, Haumea i Sedna.

Colors i espectres

Les observacions en infrarrojos fetes pel European Southern Observatory donen resultats consistents en mescles de gèl i composts de carbono. Ademés, l'espectre de infrarrojos pres en el telescopi Gemini va confirmar una modesta presència de gèl, compatible en una coberta del 15-30 %, pero no més del 50 % de la superfície. Açò significa que hi ha menys gèl que en Caronte, pero una cantitat similar que en Salamandra. També es va trobar metà en estat sòlit, en una cantitat menor del 30 %, lo que deixa oberta la possibilitat de descobrir atres components en el futur.

Els objectes transneptunianos presenten una gran diversitat de colors i espectres inclús entre objectes en òrbites similars. Orcus presenta un color neutral en comparació a l'intensitat de color d'objectes com Ixión.

Criovulcanismo

El gèl d'aigua cristalí present en la superfície dels objectes transneptunianos deuria quedar completament amorfizado per la radiació galàctica i solar en un determini d'uns 10 millons d'anys. Per això, la presència de [gèl]] d'aigua cristalí, i possiblement de gèl d'amoníac, podria indicar que en el passat va estar actiu en la superfície de Orcus algun mecanisme de renovació. Fins a la data, no s'ha detectat amoníac en cap atre objecte transneptuniano ni en cap satèlit gelat dels planetes exteriors, llevat en Miranda. La banda d'1,65 μm en Orcus és ampla i profunda (12%), de la mateixa manera que en Caronte, Quaoar, Haumea i els satèlits gelats dels planetes jagants. Alguns càlculs indiquen que el criovolcanisme, considerat un dels possibles mecanismes de renovació, podria en efecte ser possible en objectes transneptunianos de més d'uns de diàmetro. Orcus podria haver experimentat a lo manco un episodi d'este tipo en el passat, que hauria transformat el gèl d'aigua amorfo de la seua superfície en gèl cristalí. El tipo de vulcanisme predominant podria haver segut un vulcanisme acuoso de caràcter explosiu, impulsat per la dissolució explosiva de metà procedent de fusions d'aigua i amoníac.

Bibliografia

• C. de Bergh, A. Delsanti, G. P. Tozzi, E. Dotto, A. Doressoundiram and M. A. Barucci(2005).«The Surface of the Transneptunian Object 9048 Orcus».437

1115-1120. Abstract

• Chadwick A. Trujillo, Michael E. Brown, David L. Rabinowitz, Thomas R. Geballe(2005).«Near Infrared Surface Properties of the Two Intrinsically Brightest Minor Planets (90377) Sedna and (90482) Orcus».627

1057–1065. Preprint on arXiv.