Planeta interestelar
Un planeta interestelar (també conegut com a planeta vagabunt, planeta errante, planeta orfe o de forma inexacta com planemo)[1] és un objecte en una massa igual o equivalent a la d'un planeta pero que no està gravitacionalment subjecte a cap estrela, i per tant es mou pel espai com un objecte independent. Un bon número d'astrònoms afirmen haver detectat este tipo d'objectes (per eixemple, Cha 110913-773444), pero seguixen sense confirmar-se les deteccions.[2]
Alguns astrònoms es referixen a estos objectes com a «planetes», generalment perque creuen que eixos objectes eren planetes que varen ser expulsats de l'òrbita al voltant d'una estrela.[3] Vàries simulacions per ordenador sobre la formació dels sistemes planetaris han sugerit que alguns objectes de massa planetària podrien ser expulsats a l'espai interestelar. Alguns científics han argumentat que eixos objectes trobats vagant en l'espai deuen ser classificats com a «planetes»; no obstant, uns atres han sugerit que podrien ser estreles de baixa massa. La definició de l'UAI sobre planetes extrasolars no pren posició sobre la qüestió. Atres astrònoms opinen que la definició de planeta deuria dependre de l'estat actual de l'objecte, i no del d'orige. Ademés, estos objectes poden haver-se format per sí mateixos a través d'un núvol de gas colapsada similar a la de formació d'estreles, en el cas de les quals mai haurien segut planetes.[4][5]
En 2005 els astrònoms varen anunciar el descobriment de Cha 110913-773444, la nana marró més chicoteta trobada fins a la data, en sol sèt voltes la massa de Júpiter. Ya que no es troben en òrbita al voltant d'una estrela de detonació, és una sub-nana marró, d'acort en la definició de la UAI. No obstant, alguns astrònoms creuen que deuria ser denominada com a planeta. Durant un breu temps en 2006, els astrònoms varen creure haver trobat un sistema binario format pels objectes, Oph 162225-240515, que els descobridors varen descriure com «planemos», o «objectes de massa planetària». No obstant, els últims anàlisis dels objectes ha determinat que les seues masses són majors que 13 masses de Júpiter; que és el top de massa que deu tindre un planeta, és dir, per a ser no ser objecte sub estelar (nana marró, el ranc de la qual de massa li permet la combustió del deuteri. La nanes marrons posseïxen massa que ronda entre els 13 Mj als 80 Mj)
En 2012 es va anunciar el descobriment de CFBDSIR2149, el millor candidat a ser considerat planeta errante i el més propenc a la Terra, i que està situat a uns 100 anys-llum. Sembla formar part d'una associació estelar cridada AB Doradus. Els astrònoms varen trobar CFBDSIR2149 en el telescopi CFHT (Canada France Hawaii Telescope) i les seues propietats varen ser estudiades en més detall gràcies al telescopi VLT (Very Large Telescope) del Observatori Austral Europeu (ESO).[6]
En 2013 es va anunciar la troballa d'un atre candidat a planeta interestelar, el PSO J318.5-22, un planeta gaseós en una massa de sis voltes la de Júpiter. Va ser descobert gràcies al seu rastre de calor pel telescopi Pa-STARRS 1.[7]
Discs protoplanetarios de planetares
[editar | editar còdic]Recentment, s'ha descobert que alguns planetes extrasolars com el planemo 2M1207b, que orbitan al voltant de la nana marró 2M1207, tenen discs de rebujos. Si alguns grans objectes interestelares són considerats com a estreles (sub-nanes marrons) les seues enrunes, és dir, els discs protoplanetarios, poden unir-se formant planetes. Si es consideren estos planetes i, a continuació, les enrunes que s'unixen com a llunes, el terme planetar s'usaria per a les acumulacions de masses existents que semblen quedar entre les estreles i els planetes.
Possible habitabilitat
[editar | editar còdic]Existix la possibilitat de que alguns planetes terrestres o llunes de jagantes gaseosos errantes puguen albergar un oceà baix la seua superfície de gèl que es mantinga líquit gràcies a la calor interna del planeta. El núcleu del planeta tardaria mils de millons d'anys en gelar-se, suficient per a que en alguns casos la vida evolucione, pero lo més provable és que foren formes de vida simples.[8][9]
Vore també
[editar | editar còdic]- Planeta extrasolar
- Planeta extragaláctico
- Sistema planetari
- Anex:Sistemes planetaris
- Anex:Extrems exoplanetarios
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ National Geographic, "Móns extraterrestres" (2009)
- ↑ «Rogue planet find makes astronomers ponder theory». Archivat des d'el original, el 5 de novembre de 2008. Consultat el 6 de juliol de 2009.
- ↑ Orphan Planets: It's a Hard Knock Life, Space.com, 24 feb 2005, retrieved 5 Feb 2009.
- ↑ Free-Floating Planets -- British Team Restakes Dubious Claim, Space.com, 18 Apr 2001, retrieved 5 Feb 2009.
- ↑ Orphan 'planet' findings challenged by new model, NASA Astrobiology, 18 Apr 2001, retrieved 5 Feb 2009.
- ↑ El planeta 'vagabunt'. El Món, 14 de novembre de 2012.
- ↑ Troben un estrany planeta que no orbita cap estrela publicat per 20 minuts el 10 d'octubre de 2013.
- ↑ https://www.technologyreview.com/s/422659/rogue-planets-could-harbor-life-in-interstellar-space-say-astrobiologists/ Rogue Planets Could Harbor Life in Interstellar Space, Say Astrobiologists
- ↑ «The Steppenwolf: A proposal for a habitable planet in interstellar space».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Planeta interestelar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.