Anar al contingut

Anex:Extrems exoplanetarios

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els nous telescopis i ferramentes com el Kepler han permés el descobriment d'exoplanetes (sifra total despuix de l'actualisació de el Usuari:Ph03nix1986/fechacatexop del catàlec de la NASA). El número de troballes aumenta exponencialment cada any, la sifra de candidats (pendents de confirmació) ascendix a Usuari:Ph03nix1986/catexopcand, i és provable que estos récorts siguen batuts constantment. Entre els cossos planetaris descoberts s'han trobat anomalies importants, algunes de les quals figuren en esta llista. Les propietats citades a continuació, pertanyen a exoplanetes confirmats i han pogut ser corroborades pels experts.

Des d'una perspectiva terrestre

[editar | editar còdic]
Títul Planeta Estrela Senyes Notes
Més distant OGLE-2005-BLG-390Lb[1] OGLE-2005-BLG-390L[1] 21 500 ± 3300 anys llum

Un anàlisis en la curva de llum de l'event de microlente gravitatoria PA-99-N2 sugerix la presència d'un planeta extragaláctico orbitando una estrela en la galàxia de Andrómeda (2,54 ± 0,11 millons d'anys llum).[2]

Un controvertit event de microlente gravitatoria del lòbul A de Q0957+561, sugerix un exoplaneta en la distant galàxia, a 3700 millons d'anys llum.[3][4]

Més propenc Pròxima Centauri b Pròxima Centauri b 4,2 anys llum

En una massa molt similar a la de la Terra, a penes 1,123 voltes superior.

Estrela en la magnitut aparent més lluenta que posseïx un planeta Pólux b Pólux[5] La seua magnitut aparent és 1,14 L'evidència de planetes entorn a Vega en una magnitut aparent de 0,03 és molt provable, donat el disc circunestelar que la rodeja. Encara no ha pogut confirmar-se la presència de cap exoplaneta.[6]
Major distància de separació angular respecte a la seua estrela GU Piscium b GU Piscium 42 segons d'arc[7] WD 0806-661 b té una separació angular de 130,208333 segons d'arc de WD 0806-661. No obstant, el seu orige planetari és desconegut.

Característiques planetàries

[editar | editar còdic]
Títul Planeta Estrela Senyes Notes
Més massiu DENIS-P J082303.1-491201 b[8] DENIS-P J082303.1-491201[9] 28,5±1,9 MJúpiter[10]

És el planeta més massiu de l'Archiu Exoplanetario de la NASA, possiblement massa per a ser un planeta. Provablement siga una nana marró, part d'un sistema binario molt fret.[8]

Menys massiu Kepler-37b[11][12][13] Kepler-37 ≥0,01 MTerra

La seua massa i ràdio són llaugerament majors que els de la Lluna

Major ràdio CT Cha b CT Cha 2,2 RJúpiter S'estima que té una massa de 17 MJúpiter, per lo que provablement siga una nana marró.[14]
Menor ràdio Kepler-37b Kepler-37 0,30 RTerra
Més dens PSR J1719-1438 b PSR J1719-1438 ≥23 g/cm³ Exoplaneta pertanyent a un púlsar. La seua densitat mínima es infiere a través del llímit de Roche de l'estrela amfitriona.
Menys dens Kepler-51c, b i/o possiblement d[15] Kepler-51[15] 0,03 g/cm³[15] Les densitat de Kepler-51 b i c han segut llimitades per baix dels 0,05 g/cm³ (en valor esperat en 0,03 g/cm³ per a cada u). S'ha determinat la densitat de Kepler-51d en 0,046±0,009 g/cm³.[15]
Major temperatura Kepler-70b Kepler-70 7005 °C[16] És provable que anara engolgut per la seua estrela quan es va convertir en jaganta roja i conseguira sobreviure
Major albedo Kepler-10b Kepler-10 0,5–0,6 (albedo geomètric)
Menor albedo TRES-2b GSC 03549-02811 Albedo geomètric, < 1%[17] L'ajust òptim per al càlcul del seu albedo ho situa en un 0.04%[17]
Més "habitable" Kepler-438b Kepler-438 0,88 IST Existixen varis candidats a exoplaneta en un índex de similitut en la Terra inclús major pendents de confirmació, com KOI-4878.01 (0.98).[18]
Mes massiu orbitando un  pulsar PSR J2051-0827 b PSR J2051-0827 28,3 MJúpiter Una de les més curtes òrbites 0,0048 UA, i periodos 0,099 dies.

Característiques orbitales

[editar | editar còdic]
Títul Planeta Estrela Senyes Notes
Major periodo orbital
(Any més llarc) 		GU Piscium b GU Piscium 80 000 anys[19]
Menor periodo orbital
(Any més curt) 		Kepler-70b[20] Kepler-70[21] 0,24 dies (5,8 hores)[20] L'estrela és una nana blanca en un atre planeta, Kepler-70C[22]
Major excentricitat orbital HD 20782 b[23] HD 20782[23] Excentricitat de 0,97±0,01 HD 80606 b posseïa el récort anterior, en una excentricitat orbital de 0.9349.[24]
Menor excentricitat orbital HD 209458 b HD 209458 Excentricitat de 0,001
Major òrbita al voltant d'una única estrela[25][26] HD 106906 b[25] HD 106906[25] 650 UA[25]
Menor òrbita Kepler-70b[20] Kepler-70 0,006 UA Completa una òrbita al voltant de la seua estrela en 5,76 hores
Menor òrbita al voltant d'una estrela binaria Kepler-47b Kepler-47 ≃0,3 UA [27]
Menor ràtio de semieje major d'un planeta orbitando a un sistema binario Kepler-16b Kepler-16 3,14 ± 0,01 [28]
Major òrbita al voltant d'una estrela binaria DT Virginis c DT Virginis 1168 UA El sistema estelar és també conegut com Ross 458 AB. S'ha confirmat que el planeta està per baix del llímit de combustió de deuteri (no és una nana marró), pero el seu orige és desconegut.
Major òrbita entorn a una estrela pertanyent a un sistema múltiple Fomalhaut b Fomalhaut 115 UA El segon component estelar del sistema, TW Piscis Austrini, té un semieje major de 57,000 UA des de Fomalhaut i el tercer component, LP 876-10, orbita a 158,000 UA de Fomalhaut.
Major distància entre dos estreles binarias en un planeta circumbinario FW Tauri AB

b | FW Tau AB

≈11 UA
Menor òrbita entre dos estreles en un planeta orbitando a una d'elles OGLE-2013-BLG-0341LBb OGLE-2013-BLG-0341LB 12-17 UA
(10 o 14 UA de distància proyectada)[29] 		El semieje major de OGLE-2013-BLG-0341L b és de 0,7 UA.[30]
Menor diferència de semieje major entre dos planetes Kepler-70b i Kepler-70c[31] Kepler-70 0,0016 UA (uns 240 000 km) Durant la seua aproximació més propenca, Kepler-70c apareixeria en un tamany 5 voltes major que la Lluna en el cel de Kepler-70b.
Menor ràtio de semieje major entre dos planetes Kepler-36b i Kepler-36c Kepler-36 11 % Kepler-36b i c tenen semiejes majors de 0,1153 UA i 0,1283 UA respectivament. El planeta c es troba un 11 % més llunt de l'estrela que b.

Característiques estelars (estreles en planetes)

[editar | editar còdic]
Títul Planeta Estrela Senyes Notes
Major metalicidad HD 126614 Ab HD 126614 A +0,56 dex Localisat en un sistema estelar triple.
Menor metalicidad Kepler-271b,c Kepler-271 −0,951 dex BD+20°2457 pot ser l'estrela amfitriona de menor metalicidad ([Fe/H]=−1.00). No obstant, el sistema estelar propost és dinàmicament inestable. [3] El següent sistema en menor metalicidad és Kepler-271. També s'han descobert planetes al voltant de dos estreles de metalicidad extremadament baixa, HIP 13044 i HIP 11952, encara que estes afirmacions han segut refutadas. [4]
Major massa estelar HD 13189 b[32] HD 13189[32] 4,5±2,5 M☉[32] El marge d'error supon que és possible que no es tracte de l'estrela més massiva en planetes al seu entorn. Epsilon Tauri té una massa estelar de 2.723 M☉
Menor massa estelar 2M J044144 b[33] 2M J044144[33] 0.02 M☉[33]
Major ràdio estelar HD 208527 b[34] HD 208527 51,1 (± 8,3) R☉ L'estrela és una jaganta roja. Els planetes candidats KOI-5752.01 i KOI-5129.01 tenen estreles de 59 Rsol i 149 Rsol.
Menor ràdio estelar (estreles en seqüència principal) Kepler-42b[35] Kepler-42 0,17 (± 0,05) R☉ L'estrela no és molt major que Júpiter, el seu lluminositat representa a penes un 0.24% de la solar. Els seus tres planetes conten en una elevada temperatura superficial frut d'una òrbita extremadament reduïda.[36]
Menor ràdio estelar (nana marró) 2M 0746+20 b[37] 2M 0746+20 0,089 (± 0,003) R☉ La massa del planeta és desconeguda, rondant les (± 25.0) MJúpiter.
Menor ràdio estelar (púlsar) PSR J1719-1438 b[38] PSR J1719-1438 0,04 R☉ El seu diàmetro aproximat és de 20 km, en una massa d'1.4 M☉.[39]
Estrela més antiga HD 164922 b HD 164922[40] 13 400 millons d'anys[40] HD 164922 és una nana taronja i es troba en la seqüència principal, a pesar de la seua edat. Este tipo d'estreles sobreviuen entre 15 000 i 30 000 millons d'anys, considerablement més que atres més massives com el Sol.
Estrela més calenta NY Virginis b NY Virginis[41] 32 974 °C És una subenana de tipo B en una companyera de 0,14 M☉. El seu semieje major es troba llaugerament per baix dels 4 millons de km del component principal.
Estrela més calenta de la seqüència principal Fomalhaut b Fomalhaut[42] 8317 °C HIP 78530 té una temperatura superficial de 10 227 °C, pero es desconeix si el seu companyer és una nana marró o un planeta.

Per descobriment

[editar | editar còdic]
Títul Planeta Estrela Any Notes
Primer orbitando una estrela de la seqüència principal Upsilon Andromedae A

b |Upsilon Andromedae A |1996

HD 114762 A, 51 Pegasi, 70 Virginis, 16 Cygni B, 47 Ursae Majoris són subgigantes o molt antigues per a la seqüència principal i Gliese 229 B és molt massiu.
Primer planeta que orbita una estrela jaganta Aldebaran b Aldebaran b 1997 No va ser confirmat fins al 2015. Iota Draconis va ser el primer confirmat.
Primer planeta púlsar PSR B1957+20 b PSR B1957+20 1988 Pot ser una nana marró en 22 MJúpiter. De ser aixina PSR B1257+12 b i c serien els primers descoberts 1992.
Primer planeta descobert en una òrbita circumbinaria PSR B1620-26 (AB) b PSR B1620-26 A i B 1993 Orbita un púlsar i una nana blanca. Confirmat en l'any 2003.
Primer planeta circumbinario en òrbita de dos estreles de la seqüència principal Kepler-16 (AB) b Kepler-16 A i B 2011 Estreles tipo K i M.
Primer orbitando una nana blanca solitària GD 66 b GD 66 2007 Encara no s'ha confirmat.
Primer planeta vagabunt S Orionis 70 2004 Classificada com a T6. Té una massa de 3 MJúpiter, necessita confirmació.
Primer planeta descobert pel método de trànsit HD 209458 b HD 209458
Primer planeta observat en imàgens directes en llum visible Fomalhaut b Fomalhaut 2008
Primer planeta observat en imàgens directes en infrarrojo 2M1207 b 2MASS J1207-3900 2004
Primer planeta conegut que orbita al voltant d'una nana marró. 2M1207 b 2MASS J1207-3900 2004 També pot ser una subenana marró o un planeta interestelar.

Característiques del sistema

[editar | editar còdic]
Títul Sistema Planeta(s) Estrela(s) Notes
Sistema en més planetes HD 10180 9 1 Els planetes són HD 10180 b, c, ..., h. El sistema conta en dos més encara no confirmats.[43]
Sistema en més estreles Kepler 64 PH1 (Kepler 64b) 4 PH1 té una òrbita circumbinaria.
Primer planeta que orbita una de les estreles d'un sistema binario HD 114762 HD 114762 b 2 Pot ser una nana marró.
Primer sistema binario en a on abdós estreles alberguen sistemes planetaris HD 20782 / HD 20781 3 2 Hi ha dos planetes orbitando HD 20781 i un HD 20782
Primer planeta en òrbita circumbinaria que orbita un atre sistema binario HD 98800 HD 98800 (BaBb) b 4 No esta confirmat. És un Júpiter excèntric.
Estreles més propenques entre sí en sistemes planetaris XO-2 3 2 Estan separades a 4600 UA. Hi ha dos planetes orbitando XO-2S i un XO-2N.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 USA Today, "Smallest, most distant planet outside solar system found", Malcolm Ritter, 25 January 2006 (accessed 5 August 2010)
  2. ↑ Schneider, J.. «Notes for star PA-99-N2». The Extrasolar Planets Encyclopaedia. Consultat el 6 d'agost de 2010.
  3. ↑ Exoplaneten.de, "The Microlensing Event of Q0957+561" (accessed 5 August 2010)
  4. ↑ Astrophysical Journal, "Microlensing Variability of the Gravitationally Lensed Quasar Q0957+561 A,B", R.I. Schild, June 1996, v.464, p.125, doi:10.1086/177304 , Plantilla:Bibcode
  5. ↑ «Photometry of high-luminosity M-type stars».Astrophysical Journal.162doi:10.1086/150648.
  6. ↑ «NASA, EIXA Telescopes Find Evidence for Asteroid Belt Around Vega», Whitney Clavin, NASA. Consultat el 4 de març de 2013.
  7. ↑ http://exoplanet.eu/catalog/gu_psc_b/
  8. ↑ 8,0 8,1 «Astrometric orbit of a low-mass companion to an ultracool dwarf». Harvard University. Consultat el 8 de març de 2014.
  9. ↑ «DENIS-P J082303.1-491201». SIMBAD. Consultat el 8 de març de 2014.
  10. ↑ «DENIS-P J082303.1-491201 b». Caltech. Consultat el 8 de març de 2014.
  11. ↑ «Tiniest Planet Yet Discovered by NASA Outside our Solar System». scienceworldreport.com. Consultat el 21 de febrer de 2013. (en anglés)
  12. ↑ «NASA, using Kepler space telescope, finds smallest planet yet». Los Angeles Claves. Consultat el 21 de febrer de 2013. (en anglés)
  13. ↑ Smallest Alien Planet Kepler-37b Explained (Infographic) (en anglés)
  14. ↑ Direct evidence of a sub-stellar companion around CT Cha, T. O. B. Schmidt et al., accepted for publication in Astronomy and Astrophysics, Plantilla:Bibcode, Plantilla:Arxiv.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 Very Low-Density Planets around Kepler-51 Revealed with Transit Timing Variations and an Anomaly Similar to a Planet-Planet Eclipse Event: Kento Masuda
  16. ↑ «HEC Top 10 Lists of Exoplanets». Consultat el 11 de març de 2013.
  17. ↑ 17,0 17,1 David M. Kipping et al.. “Detection of visible light from the darkest world”. Monthly Notices of the Royal Astronomical Society. Recuperate le 12 d'agost de 2011.
  18. ↑ http://phl.upr.edu/projects/habitable-exoplanets-catalog/data
  19. ↑ Andrew Fazekas. «Far-Flung Exoplanet Puzles Astronomers».
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 «Notes for Planet KOI-55 b». Extrasolar Planets Encyclopedia. Consultat el 1 de giner de 2012.
  21. ↑ «Notes for star KOI-55». Extrasolar Planets Encyclopedia. Consultat el 1 de giner de 2012.
  22. ↑ «Notes for Planet KOI-55 c». Extrasolar Planets Encyclopedia. Consultat el 1 de giner de 2012.
  23. ↑ 23,0 23,1 [1], (accessed 29 May 2014)
  24. ↑ ScienceDaily, "Students Find Jupiter-Sized Oddball Planet", 22 April 2009 (accessed 5 August 2010)
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 25,3 Chow, Denise. «Giant Alien Planet Discovered in Most Distant Orbit Ever Seen». space.com. Consultat el 8 de decembre de 2013.
  26. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Bailey, Vanessa. . Pre-print. Consultat el 8 de decembre de 2013.
  27. ↑ OROSZ J., WELSH W., CARTER J., FABRYCKY D., COCHRAN W. & 35 additional authors (2012). “Kepler-47: A Transiting Circumbinary Multi-Planet System”. Science 337 (6101): 1511–4. doi:10.1126/science.1228380. PMID 22933522. Bibcode: 2012Sci...337.1511O.
  28. ↑ Plantilla:Cite arXiv
  29. ↑ arxiv.org/pdf/1407.1115v1.pdf; "(these projected separations llaure good proxies for the semi-major axis (afterupward adjustment by 3/2 to correct for projection effects)"
  30. ↑ http://www.sciencemag.org/content/345/6192/46
  31. ↑ J. H. Telting, S. Charpinet. «A compact system of small planets around a former ret-giant star». Nature. Consultat el 23 d'abril de 2013.
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 Schneider, J.. "Notes for planet HD 13189 b". The Extrasolar Planets Encyclopaedia. http://exoplanet.eu/planet.php?p1=HD+13189&p2=b. Retrieved 2010-11-28.
  33. ↑ 33,0 33,1 33,2 Schneider, J.. "Notes for planet 2M J044144 b". The Extrasolar Planets Encyclopaedia. http://exoplanet.eu/planet.php?p1=2M+J044144&p2=b. Retrieved 2010-11-28.
  34. ↑ http://exoplanet.eu/catalog/hd_208527_b/
  35. ↑ http://exoplanet.eu/catalog/kepler-42_b/
  36. ↑ Plantilla:Cite arXiv
  37. ↑ http://exoplanet.eu/catalog/2m_0746+20_b/
  38. ↑ http://exoplanetarchive.ipac.caltech.edu/cgi-bin/DisplayOverview/nph-DisplayOverview?objname=PSR+J1719-1438+b&type=CONFIRMED_PLANET
  39. ↑ «[2]», TechMediaNetwork. Consultat el 25 d'agost de 2011.
  40. ↑ 40,0 40,1 The Extrasolar Planets Encyclopaedia.http://exoplanet.eu/catalog/hd_164922_b/. Retrieved 2012-12-19.
  41. ↑ http://sciencythoughts.blogspot.com/2011/12/planets-in-ny-virginis-system.html
  42. ↑ The Extrasolar Planets Encyclopaedia.http://exoplanet.eu/catalog/fomalhaut_b/. Retrieved 2013-03-30.
  43. ↑ The Extrasolar Planets Encyclopaedia.http://exoplanet.eu/catalog/hd_10180_i/. Retrieved 2012-12-24.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Extrems_exoplanetarios&oldid=622250»