Anar al contingut

Ras Elased Australis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ras Elased Australis
Constelació Leo
Ascensió recta α 09h 45min 51,10s
Declinació δ +23° 46’ 27,4’’
Distància 251 anys llum
Magnitut visual +2,97
Magnitut absoluta -1,46
Lluminositat 360 sols
Temperatura 5300 K
Massa 4 sols
Ràdio 23 sols
Tipo espectral G1II
Velocitat radial +4,3 km/s
Atres noms HD 84441 / HR 3873
HIP 47908 / SAO 81004

Ras Elased Australis, o simplement Ras Elased, és el nom de l'estrela ε Leonis (ε Leo / 17 Leonis),[1] la quinta més lluenta en la constelació de Leo en magnitut aparent +2,97.

Nom

El nom de Ras Elased Australis té un orige mixt: Australis, prové del llatí i significa «Sur», mentres que Ras Elased ve del àrap Al ras al torreu al janubiyyah, «l'Estrela del Sur del Cap del León». Per això també li la coneix com Algenubi, nom utilisat per a designar a vàries estreles distintes.[2]

En l'antiga Babilonia, ε Leonis marcava la catorzena constelació eclíptica, Rishu A., «el Cap del León».[3]

En l'astronomia chinenca era Ta Tsze, «el Príncip Hereu»; aixina mateix, esta estrela i Rasalas (μ Leonis) eren conegudes com Tsze Fe.[3]

Característiques

Ras Elased Australis és una jaganta lluminosa groga de tipo espectral G1II situada a 251 anys llum de distància. En una temperatura de 5300 K, les seues característiques físiques són semblants a les de Capella B (α Aurigae) o Sham (α Sagittae). Lluïx en una lluminositat 360 voltes superior a la del Sol i gira sobre sí mateixa llentament —la seua velocitat de rotació és de 5,7 km/s, sent este només el llímit inferior—, lo que implica que el seu periodo de rotació és igual o inferior a 200 dies.[2]


Tenint en conte que quant major és la massa d'una estrela més curta és la seua vida, Ras Elased Australis, en una massa 4 voltes major que el Sol, pot haver vixcut uns 165 millons d'anys des de que es va formar com una estrela blava de la seqüència principal. En acabar la fusió del hidrogen en heli, està entrant en la fase de jaganta roja; en este primer estadi, de curta duració, el color és groc, pero el tamany ha aumentat considerablement —el seu diàmetro és 23 voltes més gran que el diàmetro solar—. En un futur pròxim es convertirà en una verdadera jaganta roja.[2]

Referències

  1. ↑ Eps Leo (SIMBAD)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Algenubi (Epsilon Leonis). Stars, Jim Kaler
  3. ↑ 3,0 3,1 Allen, Richard Hinckley (1889). «Leo», Courier Dover Publications (ed.). Star Names — Their Lore and Meaning (en anglés), pp. 563. ISBN 0-486-21079-0. Consultat el 2 de febrer de 2010.