Anar al contingut

R Geminorum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
R Geminorum
R Geminorum
Constelació Géminis
Ascensió recta α 07h 07min 21,27s
Declinació δ +22º 42’ 12,7’’
Distància 2000 - 2300 anys llum
Magnitut visual +7,68 (mija)
Magnitut absoluta -5,23 (bolométrica)
Lluminositat 5500 sols
Temperatura 2400 K
Ràdio 340 sols (aprox)
Tipo espectral S2,9i - S8,9i
Velocitat radial -40,8 km/s

R Geminorum (R Gem / HD 34356 / HR 2671)[1] és una estrela variable en la constelació de Géminis. Massa alluntada per a que el satèlit Hipparcos poguera medir de forma fiable la seua paralaje, la seua distància al sistema solar s'estima entre 2000 i 2300 anys llum.

De tipo espectral S2,9i-S8,9i, R Geminorum és una estrela de tipo S; estes són jagantes roges similars a les de tipo M, llevat que els òxits dominants en la seua espectre són els formats per metals del quint periodo de la taula periòdica, com zirconi o itri. Són estreles considerablement lluminoses en les últimes fases de la seua evolució estelar. R Geminorum posseïx una lluminositat 5500 voltes superior a la lluminositat solar —un atre estudi oferix una lluminositat notablement major equivalent a 9600 sols—. Una atra característica d'esta classe d'estreles és la pèrdua de massa estelar; en el cas de R Geminorum esta s'estima en 4 × 10-7 voltes la massa solar per any. La mida de la seua diàmetro angular durant una ocultació llunar, 4,90 ± 1,40 milisegons d'arc, permet estimar el seu diàmetro real, sent este  340 voltes més gran que el diàmetro solar; dit valor, en dependre de la distància —que no és ben coneguda— i de l'error inherent a la pròpia mida, té un caràcter sol aproximat.

R Geminorum és una variable Mira la lluentor de la qual oscila entre magnitut +6,0 i +14,0 a lo llarc d'un periodo de 369,91 dies.[2] En les variables Mira —l'arquetip de les quals és Mira (ο Ceti)— l'inestabilitat prové de pulsacions en la superfície estelar, lo que provoca canvis de color i lluentor. Algunes d'elles, entre les que es troba R Geminorum, mostren emissió màser de SiO.

Vore també

Referències