Quarta dimensió en l'art
Les noves possibilitats obertes pel concepte del espai tetradimensional (i les dificultats involucrades en tractar de visualisar-ho) varen inspirar a molts artistes moderns en la primera mitat de el XX. Els primers cubistes, surrealistes, futuristes i artistes abstractes varen prendre idees de les matemàtiques de major dimensió i les varen utilisar per a alvançar radicalment en el seu treball.[1]
Influència primerenca
[editar | editar còdic]El matemàtic francés Maurice Princet era conegut com "li mathématicien du cubisme" ("el matemàtic del cubisme").[2] Associat de l'Escola de París, un grup de vanguardistes com Pablo Picasso, Guillaume Apollinaire, Max Jacob, Jean Metzinger i Marcel Duchamp, a Princet se li atribuïx la presentació de l'obra d'Henri Poincaré i el concepte de la "quarta dimensió" als cubistes en el Bateau-Lavoir durant la primera década de el XX.[3]
Princet va introduir a Picasso en Traité elémentaire de géométrie à quatre dimensions d'Esprit Jouffret (Tractat elemental sobre geometria de quatre dimensions, 1903),[4] una popularisació de Science and Hypothesis de Poincare en la que Jouffret va descriure hipercubos i uns atres poliedres complexos en quatre dimensionés i proyectats en una pàgina bidimensional. El Portrait of Daniel-Henry Kahnweiler de Picasso en 1910 va ser una obra important per a l'artiste, que va passar molts mesos molejant-ho.[5] El retrat té similituts en l'obra de Jouffret i mostra un clar moviment d'alluntament del fovismo protocubista que es mostra en Les senyoretes de Aviñón, a un anàlisis més detingut de l'espai i la forma.[6]
Max Weber un dels primers cubistes va escriure un artícul titulat "En la quarta dimensió des d'un punt de vista plàstic", per a l'edició de Camera Work d'Alfred Stieglitz en juliol de 1910. En la peça, Weber afirma: "En l'art plàstic, cree, hi ha una quarta dimensió que pot descriure's com la consciència d'un gran i marejant sentit de la magnitut espacial en totes les direccions al mateix temps, i es dona a conéixer a través de les tres mides conegudes."[7]
Atres influències en l'Escola de París varen ser les de Jean Metzinger i Albert Gleizes, abdós pintors i teòrics. El primer gran tractat escrit sobre el tema del cubisme va ser la seua colaboració de 1912 en Du "Cubisme", a on expressen que:
El pintor i fotógraf moderniste nortamericà Morton Livingston Schamberg va escriure en 1910 dos cartes a Walter Pach,[9][10] parts de les quals varen ser publicades en una revisió de l'Armory Show de 1913 para The Philadelphia Inquirer,[11] sobre l'influència de la quarta dimensió en la pintura de vanguarda; descrivint cóm els artistes varen amprar el "us harmònic de formes" distinguint entre "representació o representació de l'espai i el disseny en l'espai":[12]
Les exploracions de Cézanne de la simplificació geomètrica i els fenomens òptics varen inspirar als cubistes a experimentar en simultaneidad, vistes múltiples i complexes d'un mateix subjecte, observades des de diferents punts de vista al mateix temps.[14]
Manifest dimensional
[editar | editar còdic]En 1936 en París, Charles Tamkó Sirató va publicar el seu Manifeste Dimensioniste,[15] en el qual va descriure com
El manifest va ser firmat per numerosos artistes moderns prominents de tot lo món. Hans Arp, Francis Picabia, Kandinsky, Robert Delaunay i Marcel Duchamp entre uns atres ho varen firmar en París, i al poc temps va ser refrendat per atres artistes en l'estranger tals com László Moholy-Nagy, Joan Miró, David Kakabadze, Alexander Calder, i Ben Nicholson.[15]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Overview of The Fourth Dimension And Senar-Euclidean Geometry In Modern Art, Revised Edition». MIT Press. Archivat des d'el original, el 20 de març de 2013. Consultat el 24 de març de 2013.
- ↑ Dècim, Marc (2007). Maurice Princet, Li Mathématicien du Cubisme (en francés), Paris: Éditions L'Echoppe. ISBN 2-84068-191-9.
- ↑ (2001) Einstein, Picasso: space, clave, and beauty that causes havoc, New York: Basic Books, p. 101. ISBN 0-465-01859-9.
- ↑ Jouffret, Esprit (1903). Traité élémentaire de géométrie à quatre dimensions et introduction à la géométrie à n dimensions (en francés), Paris: Gauthier-Villars. OCLC 1445172.
- ↑ Robbin, Tony (2006). Shadows of Reality: The Fourth Dimension in Relativity, Cubism, and Modern Thought, New Haven: Yale University Press, p. 28. ISBN 9780300110395.
- ↑ Robbin, Tony (2006). Shadows of Reality: The Fourth Dimension in Relativity, Cubism, and Modern Thought, New Haven: Yale University Press, pp. 28–30. ISBN 9780300110395.
- ↑ (1910).Camera Work.31(July 1910)
- ↑ (1912) Du "Cubisme" (Edition Figuière), Paris.
- ↑ Letter from Schamberg in Philadelphia to Walter Pach in Paris, 29 December 1910, Pach Papers, Reel: 4216, fr. 856
- ↑ Letter from Schamberg in Philadelphia to Pach in Paris, 29 December 1910, fr. 857
- ↑ Morton Livingston Schamberg, "Post-Impression Exhibit Awaited", The Philadelphia Inquirer, 19 January 1913, col. 2, p. 3
- ↑ (2000, February 2003) Making Music Modern: New York in the 1920s, Oxford University Press, USA, p. 84.ISBN 9780195162578
- ↑ Jill Anderson Kyle, Cézanne and American Painting 1900 to 1920, The University of Texas at Austin, 1995
- ↑ Christopher Green, Cubism, Meanings and interpretations, MoMA, Grove Art Online, Oxford University Press, 2009
- ↑ 15,0 15,1 «Dimensionist Manifesto» (PDF). Consultat el 24 de març de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuarta dimensión en el arte» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.