Anar al contingut

Puer aeternus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Cupido4b.jpg
Puer aeternus
Archiu:Gerard FrancoisPascalSimon-Cupid Psyche end.jpg
Cupido i Psique, oli de François Gérard, 1798.

Puer aeternus (a voltes abreviat com puer) és un terme en llatí que significa "chiquet etern". En la mitologia és un deu-chiquet que és jove per sempre. En psicologia és una persona adulta la vida emocional de la qual s'ha mantingut en un nivell adolescent, també conegut com el síndrome de Peter Pa. El puer generalment du una vida provisional pel temor de ser atrapat en una situació de la que no siga possible escapar. Ell o ella anhela independència i llibertat, s'opon a les fronteres i els llímits imposts, i tendix a trobar intolerable qualsevol restricció.[1]

El puer en la mitologia

[editar | editar còdic]
Archiu:Emil Wolff-Eros-Mutter Erde fec.jpg
Eros, de Emil Wolff. 1836.

El terme puer aeternus procedix de Les metamorfosis, una obra èpica del poeta romà Ovidio (43 a. C.–17 d. C.), consistent en narracions mitològiques gregues i romanes, en la qual Ovidio es dirigix al deu-chiquet Yaco com puer aeternus i ho alaba pel seu paper en la celebració dels misteris eleusinos. Yaco és més vesprada identificat en els deus Dioniso i Eros. El puer també és un deu de la vegetació i la resurrecció, el deu de joventut divina, com Tammuz, Atis i Adonis.[2] La figura d'un deu jove que és immolat i resorgix també apareix en la mitologia egipcíaca en el història d'Osiris.

El puer en la psicologia analítica

[editar | editar còdic]

El psiquiatra suís Carl Gustav Jung va desenrollar una escola de pensament anomenada psicologia analítica, distinguint-se del psicoanálisis de Sigmund Freud. En la psicologia analítica (a sovint denominada "psicologia junguiana") el puer aeternus és un eixemple de lo que Jung crida un arquetip, un dels "elements estructurals primordials de la psique humana".[3]

L'arquetip antitético, opost enantiodrómico o ombra del puer és el senex (que en llatí significa "home vell"), associat en el deu Cronos, que representa el temps que es desplaça immutable, el ser disciplinado, controlat, responsable, racional i ordenat. A l'inversa, l'ombra del senex és el puer, associat a Hermes o Dioniso, que representa l'instint desnugat, el desorde, l'intoxicació i el caprig.[4]

Com tots els arquetips, el puer és bipolar, exhibint un aspecte tant positiu com a negatiu. El costat positiu del puer és que apareix com el Chiquet Diví que simbolisa la novetat, el potencial per a créixer i l'esperança per al futur. També presagia al héroe en el que a voltes es convertix (p. eix. Heracles). El costat negatiu és el home-chiquet que es rehúsa a madurar i afrontar els reptes de la vida, esperant en lloc de resoldre els seus problemes.

Quan el subjecte és una dòna, el terme llatí és puella aeterna, representada en la mitologia com Kore (en grec "donzella").[5] També es podria parlar d'un puer ánimus quan es descriu el costat masculí de la psique femenina, o una puella ánima quan es parla del component femení intern d'un home.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Sharp, p. 109.
  2. von Franz, p. 7.
  3. Sharp, p. 27.
  4. Sharp, p. 110.
  5. Hopcke, ch. 24.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Bibliografia en castellà

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]