Ánimus

Archiu:Mercurius.jpg

Mercurio o Hermes.

Ánimus (del llatí anǐmus, -ī ‘ment, ànima, esperit, vida’); en la psicologia analítica de Carl Gustav Jung aludix a «les imàgens arquetípicas de lo etern masculí en l'inconscient d'una dòna, que formen un víncul entre la consciència del yo i lo inconscient colectiu obrint potencialment una via cap al sí-mateixa».

Per a les imàgens arquetípicas de lo etern femení en l'inconscient d'un home Jung va utilisar el terme ánima. Abdós conformen la sizigia ánimus-ánima, o contrapartes sexuals inconscients.

Definició

És l'arquetip de lo masculí en lo inconscient colectiu d'una dòna. A lo femení, en lo inconscient colectiu d'un home, se li va denominar ánima. En sentit ampli, s'utilisa per lo tant per a descriure l'aspecte inconscient, masculí, de la personalitat femenina.

Vinculat al seu principi logos, reflectix la naturalea de la seua conexió en el món de les idees i el esperit, en contraposició a eros que reflectia la naturalea de lo relacional. D'ahí que Jung ho descriguera com el arquetip del significat.

Les figures ánimus no són representacions de hòmens concrets, sino fantasies revestides de necessitats i experiències de naturalea emocional. Algunes figures ánimus característiques són les figures paternes, hòmens famosos, figures religioses, figures idealizadas, jóvens i figures de dubtosa moral (com a criminals).

Les dificultats vitals trobades generalment en una dòna deriven de l'identificació inconscient en el ánimus, o de la seua proyecció en la parella, lo que genera un sentiment de desilusió respecte de la persona real.

La sizigia ánimus-ánima, o contrapartes sexuals inconscients, estan proyectades. La tendència natural en una dòna és la de proyectar els continguts del seu ánimus en un home real, a través de sentiments amorosos o odiosos espirituals.

Etapes de desenroll

Jung va distinguir quatre etapes essencials en el desenroll de l'arquetip ánimus:

1. La primera etapa vindria representada com a personificació del poder físic, el home musculoso o l'atleta. El seu símbolismo recauria en Hércules.
2. En la segona etapa el ánimus posseïx iniciativa, és capaç de realisar actes premeditats, existint un desig d'independència i un desenroll intelectual, econòmic i professional: Apolo.
3. Com a tercera etapa es produïx una transformació en la paraula, figurant-se com a professor o sacerdot.
4. I finalment, com a última i més elevada manifestació s'alcançaria per part del ánimus l'encarnació del significat, constituint-se en el mediador entre conscient i inconscient: Hermes.

Bibliografia

Bibliografia general