Ptolemaia

Triumfo de Dioniso en un sarcòfec de l'any 190. Walters Art Museum, segons es descriu com a part de les festes Ptolemaia.

Les Ptolemaia o jocs ptolemaicos (grec antic: Πτολεμαια, Ptolemaia) eren unes festas dinàstiques, atlètiques i religioses que tenien lloc cada quatre anys en la ciutat d'Aleixandria, durant l'Egipte ptolemaico, en l'objecte de servir al cult al sobirà.

Història

Les Ptolemaia varen ser instituïdes per Ptolomeo II en Aleixandria per a honrar al seu pare Ptolomeo I, fallit en 282 a. C. Les primeres considerades com a tals, es varen celebrar en 279-278 a. C. i devien repetir-se cada 4 anys, en l'objectiu d'integrar-se dins dels Jocs Panhelénicos, i proclamant-se igual als Jocs Olímpics, rivalizando en ells. Estes fastuosas festes no solament incloïen grans processons carregada d'elements dionisíacos i sacrificis sino que també es donaven esplèndits convits (per a l'èlit i la població) i tot tipo de competicions atlètiques, musicals i eqüestres. La festa, cada volta més elaborada va aplegar a convertir-se, no solament en la festa del cult als sobirans de la dinastia ptolemaica, sino també expondre a Aleixandria com el centre del nou món.

Casi tots els estats grecs varen ser invitats a participar. Entre els assistents a este primer event es trobaven representants d'Atenes. També es va invitar a la Lliga dels Nesiotes. A partir de llavors, numeroses póleis gregues varen enviar regularment representants a l'event.

Varen passar a formar part oficialment dels Jocs Panhelénicos en 262 a. C., quan, per la guerra de Cremónides, l'Anfictionía de Delfos els va reconéixer per a acostar-se a Egipte en una funció antimacedonia.

Les Ptolomeia es varen establir en diversos llocs del món grec durant el transcurs de el III. En Atenes, es varen celebrar des de l'any 83 fins al 24 a. C. En Delos, la Lliga dels Nesiotes les va organisar com una festa de la Lliga ya a principis de la década de 270 a. C. També es varen celebrar en Lesbos (en Ereso i Metimna) i Eritras.

Les Ptolemaia estan documentats en Aleixandria fins a 211-210. a. C.

Descripció

La tercera edició és narrada per Ateneu de Náucratis en la seua obra Convit dels erudits, basada en lo que va descriure el historiador Calíxeno de Rodas, que es maravillaba davant els fastos en el circ d'Aleixandria:

"(...) Vintiquatre cuadrigas tirades per elefants, xixanta bigas tirades per cabras, dotze per antílops, sèt per órices, quinze per búfalos, huit per esturços, sèt per rucs cérvols, quatre per onagros i quatre cuadrigues tirades per cavalls. (...) Els camellos transportaven cent cinquanta quilos d'incens, cent cinquanta quilos de mirra, cent quilos de safrà, canella i atres espècies. (...) Els etíops duyen regals, siscents claus d'elefant i dos mil troncs d'ébano (...) Després venien cent cinquanta hòmens carregats en arbres dels que s'havien penjat gàbies en molts loros, pavos reals, pintades, faisans i atres aus etíope...".

Bibliografia

• (2014) Edward Dąbrowa (ed.). The Greek World in the 4th and 3rd Centuries BC: Electrum vol. 19 (en en), Wydawnictwo UJ. ISBN 9788323388197.
• Françoise Dunand i Christiane Zivie-Coche (2004). Gods and Men in Egypt: 3000 BCE to 395 CE (en en), Cornell University Press. ISBN 9780801441653.
• Günther Hölbl (2001). A History of the Ptolemaic Empire (en en), Nova York: Routledge. ISBN 978-0-415-20145-2.

• Marek Winiarczyk (2013). The "Sacred History" of Euhemerus of Messene (en en), Walter de Gruyter. ISBN 9783110294880.