Prunus lusitanica
Prunus lusitanica, el lauroceraso de Portugal,[1] llorer portugués, loro o filla, és una planta leñosa arbòrea del gènero Prunus, nativa del suroest de França, península ibèrica (Espanya i Portugal), Macaronesia (Canàries, Madeira i Azores) i Marroc.[2][3]
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbre, en numeroses ocasions en aspecte d'arbust, que alcança els 15 m d'altura. La corfa és pardo-negruzca, fulls alternes, ovales, 7–12 cm de llarc, 3–5 cm d'ample, en l'àpiç agut i marge dentado, fes vert obscur lustroso i envés vert clar sense lluentor. Superficialment posseïx l'aspecte d'un llorer Laurus nobilis. Florés menudes (10-15 mm de diàmetro) en cinc pétals blancs menuts; dispostes en arracades de 5 –25 cm que es desenrollen entre els mesos de març i juliol. El frut és un drupa menuda de 8–13 mm de diàmetro, vert al principi, tornant a roig i finalment a negre en madurar, des d'agost fins a giner (segons regions i poblacions). Les seues llavors són dispersades per aus (currucas, merles i zorzales).[4][5]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És una planta escassa, la seua població ibèrica (incloent vertent francesa dels Pirineus) s'estima en una miqueta més de 31 000 eixemplars.[5] Està considerat com una relíquia dels boscs de tipo laurisilva que en la península ibèrica varen tindre gran importància durant el Terciario. En l'actualitat, en Espanya existixen menudes loreras en les serres de Les Villuercas (7000-8000 eixemplars), Montes de Toledo (500), varis barrancs de l'alvertent meridional de Gredos (600-700) i del Massiç del Montseny (1200). També hi ha poblacions aïllades en #León (800-900), Galícia (100-200), Astúries (<50), Cantàbria (<50), País Vasc (<100) i Navarra (100-150)[5] En canàries està present en els boscs de Laurisilva.
Requerix una gran humitat ambiental, especialment edàfica per lo que viu habitualment en vores de rieres i manantiales en àrees montanas. Localment es desenrolla en sols molt rocosos o inclús en pedreras. Tolera ambients umbrosos pero creix i florix en major intensitat en àrees allumenades. Es reproduïx tant sexualment com clonalmente per mig de rebrots de cep i de raïl i per acodos, aplegant a conformar ceps de decenes d'individus conectats pel mateix sistema radical o/i branques que en un moment donat han tocat el sol i han desenrollat raïls.[5]
En Espanya i en França està catalogada com a espècie vulnerable.[6][7]
Cultiu i usos
[editar | editar còdic]Recentment s'ha incrementat el seu us com planta ornamental i en bardices arbustius. El frut sembla ser amarc i solament comestible per a les aus pero no s'ha constatat que siga tòxic.[8]
Va ser introduïda i localment naturalizada en zones templades del nort de França, Gran Bretanya, Irlanda, Nova Zelanda i oest d'Estats Units: Califòrnia, Oregó i Washington.
Ecologia i distribució de l'espècie
[editar | editar còdic]La distribució actual de l'espècie és dispersa i, generalment, lligada a ambients de temperatures relativament suaus i pluges o boires freqüents, que minimisen el periodo de sequia. Estes condicions se solen donar, preferentment, en estacions de mija montanya mediterrànea en influència atlàntica. També tenen predilecció pels paisages montanos i en relleu accidentat, entre els 180 i els 1150 metros d'altitut. L'espècie es troba sempre lligada a cursos d'aigua, manantiales, goles umbrosas de montanya o menudes cascades, que proporcionen a l'enclavament un microclima d'humitat ambiental elevada, ya siga de tipo atmosfèric o edàfic. Sobre requeriments de sol, la majoria d'estes poblacions es troben en substrats molt poc evolucionats o litosuelos (en alguns casos, inclús en canchales), per lo que es pot considerar poc exigent en este sentit, encara que també apareix en sols desenrollats. Generalment es troba sobre substrats de pH àcit (#granit, #quarsita, pissarres, areniscas…), encara que també és capaç de prosperar sobre roques calcáreas, per lo que no es pot considerar una espècie estrictament silicícola.
Comunitats vegetals associades a les loreras peninsulars
[editar | editar còdic]En general, es pot dir que en el seu entorn abunden arbusts de full perenne i lauroide, com madroños, acebos, llorers i durillos, junt a arbres exigents en humitat, caducifolios i, especialment, subesclerófilos, com alisos, melojos, quejigos, castanys, fresnos, serbales (Sorbus torminalis) i arces (Acer monspessulanum). També sol haver petorres (Erica arborea, Erica scoparia i Erica lusitanica).
No obstant, en el sotobosque de les loreras més denses el número d'fanerógama herbáceas i menudes leñosas és escàs, per l'absència de llum: Teucrium scorodonia, Carex elata, Cistus psilosepalus (rar) i Ruscus aculeatus.
És característica, pel contrari, la presència d'elements lianoides (hedra, parra selvada, nueza negra i Bryonia dioica) i multitut de falagueres, com Pteridium aquilinum, Osmunda regalis, Blechnum spicant, Athyrium filix-femina, Dryopteris filix-mes i uns atres.
Sobre la seua biologia reproductiva, es tracta d'una espècie monoica, que florix a mitan de maig o juny i la polinisació del qual pot ser entomófila o no, pero en qualsevol dels casos predomina la autofecundación. Els fruts maduren a finals d'estiu o principis de l'autumne i són dispersats, en part, per pardals, especialment per currucas i merles. Com a contrapunt a l'escàs reclutament per via sexual, es dona una intensa reproducció asexual, ya que els individus presenten un potencial vegetatiu enorme i són capaços de rebrotar de cep despuix del ramoneo, la tala o inclús despuix d'un incendi. Aixina, gran part de les poblacions estan formades per rametes, és dir, eixemplars clónicos produïts per acodo o per rebrot de cep.[9]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Prunus lusitanica va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 473, en l'any 1753.[10]
- Etimologia
Vore: Prunus: Etimologia
lusitanica: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Lusitania.
- Varietats
S'accepten tres subespecies en funció de caràcters morfològics que degueren ser revisats:[11]
- Prunus lusitanica subesp. lusitanica. Europa continental i Marroc.
- Prunus lusitanica subesp. azorica (Mouill.) Franco. Azores.
- Prunus lusitanica subesp. hixa (Willd.) Franco. Illes Canàries i Madeira.
- Cerasus lusitanica (L.) Dum. Cours.
- Laurocerasus lusitanica subsp. hixa (Willd.) Kunk.
- Laurocerasus lusitanica (L.) M. Roem.
- Padus eglandulosa Moench
- Padus lusitanica (L.) Mill.
- Prunus hixa Willd
- Prunus sempervirens Salisb.[12][13]
Nom comú
[editar | editar còdic]- Castellà: encert, azarera, azarero, cornicabra, cornicalera, filla, llorer de Portugal, lauroceraso de Portugal, lauro de Portugal, lauro real, loro, pal del loro, pal de loro.[12]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1 Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
- ↑ Euro+Med Plantbase Project: Prunus lusitanica [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Germplasm Resources Information Network: Prunus lusitanica [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Rushforth, K. (1999). Trees of Britain and Europe. Collins ISBN 0-00-220013-9
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Calleja, J. A. (2006). Geobotánica, Estructura Demogràfica, Conservació i Biologia Predispersiva de Prunus lusitanica L. (loro) en la Penínusla Ibèrica. Tesis Doctoral. Departament de Biologia. Facultat de Ciències, Universitat Autònoma de Madrit.
- ↑ Banyares, Á., G. Blanca, J. Güemes, Moreno, J. C. & S. Ortiz. (2004) Atles i Llibre Rojo de la flora vascular amenaçada d'Espanya, 2ª edn. Ministeri de Mig ambient, Madrit.
- ↑ Olivier, L., Galland, J. P. & Maurin. (1995) Livre rouge de la flore menacée de France, Tom I: espèces prioritaires, edn. MNHN SPN, Paris.
- ↑ Plants for a Future: Prunus lusitanica
- ↑ De flora amenaçada en La Rioja [3] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Prunus lusitanica en Tròpics
- ↑ Franco, J. A. (1964) O azereiro i as ginjeiras braves. Boletim dona Sociedade Portuguesa de Ciências Naturais, 10, 66-90.
- ↑ 12,0 12,1 «Prunus lusitanica». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Archivat des d'el original, el 14 de setembre de 2011. Consultat el 16 de febrer de 2012.
- ↑ Prunus lusitanica en PlantList/
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Prunus lusitanica en Arbres Ibèrics
- Este artícul conté una traducció derivada de «Prunus lusitanica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.