Ruscus aculeatus
Ruscus aculeatus L., rusco, és una espècie espermatofita arbustiva, perenne, pertanyent a la família de les asparagáceas, anteriorment en les ruscáceas.
Descripció
[editar | editar còdic]És un menut arbust de 30 a 80 cm d'altura de color vert obscur, en rizomas subterràneus dels que ixen tallos florals masculins o femenins, en abdós casos presenta dos tipos de tallos, els normals són plans i redonejats, mentres que els atres tenen falsos fulls (filocladios), de forma ovolanceolada de 2 a 3 cm de llongitut i acabades en una punta rígida i punchant. Els fulls verdaders són molt menudes, com escamas que normalment passen desapercebudes, apareixen en les aixelles i tenen entre 3 i 4 mm de llongitut. Tota la planta fa la fotosíntesis a excepció dels fulls verdaders que es desprenen ràpidament. Les florés són menudes, verdosas o violáceas, situades en el centre en sis tépals en dos verticilos; les femenines són tricarpelares en ovari súpero mentres les masculines tenen tres estams soldats pels filaments, la polinisació es fa per mig dels insectes (entomógama); florix en hivern i en primavera, mentres que en autumne i hivern, en les plantes femenines, apareix el frut en forma de baya roja de 10 a 12 mm de diàmetro en dos llavors i que destaca sobre el vert obscur de la planta; la disseminació es fa per mig de les deposiciones dels animals que mengen els fruts (endozoocora).
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És originària d'Eurasia i en Europa creix principalment al sur del continent. Viu des del nivell de la mar fins als 1000 metros d'altitut en el sotobosque centreeuropeu i mediterràneu, encara que també ho trobem en el nort d'Àfrica i Àsia. Preferix els sols bàsics, secs i fèrtils i les zones ombroses. És un component característic del encinar junt en el durillo mediterràneu.
Us medicinal
[editar | editar còdic]S'utilisa contra hemorroides i varices, gràcies als seus components que són vasoconstrictoras i antiinflamatorias. S'aplica en forma externa i s'utilisa la seua rizoma, la seua raïl i fulls.
Reduïx també la celulitis i en contindre rutósido, ajuda a les cames varicosas i cansades; també ajuda contra la flebitis i millora la circulació.
També és bon diurético i posseïx propietats febrífugas. Molt recomanable contra els càlculs de la vesícula, ajuda a la febra i contra la gota i la artritis, ya que ajuda a eliminar el àcit úrico, propiciant una major sudoració.
Conté gran cantitat de taninos, els glucósidos, la resina, el calcio i el potassi.
#Contraindicació
[editar | editar còdic]No es deu administrar durant l'embaràs o alletament. Els seus bayas, consumides per chiquets, provoquen bossada, diarrees i convulsions.
Atres usos
[editar | editar còdic]En molts països, les seues branques en filocladios (talles aplanados que semblen fulls) de color vert obscur i fruts roig lluenta s'utilisen com a decoració nadalenca.[1] El rusco gràcies a la seua consistència dura és amprat com "granera" o més be "raspall" per a netejar per dins els barrils de vi una volta s'han buidat.
Taxonomia
[editar | editar còdic]La descripció de Ruscus aculeatus, feta per Carlos Linneo, es va publicar en Species Plantarum 2: 1041, en 1753.[2]
- Citologia
- Artícul principal → Citologia.
Número de cromosomas de Ruscus aculeatus (fam. Asparagaceae) i tàxons infraespecíficos: 2n=40[3] o n=18; 2n=36[4]
- Sinonímia
- Artícul principal → sinonímia (biologia).
- Ruscus parasiticus Gueldenst. (1787).
- Ruscus aculeatus var. angustifolius Boiss. (1882).
- Ruscus ponticus Woronow (1916).
- Ruscus aculeatus f. pumilus Druce (1931).
- Ruscus laxus Sm. 1797
- Ruscus flexuosus Mill. 1768
Nom comú
[editar | editar còdic]Acebillo, acebo menor, acebo menut, achibarba, albernera, argallúa, arrayán, arrayán morisco, arrayán salvage, arrayán selvat, arriján brusc, bruco, bruix, brusay, brusc, brusc en aguijones, bruso, bucharreta, capio, capios, carrasco, carrasquilla, cegueres, chubarba, chumbarba, chumbarda, churbarba, chusbarba, cornicabra, escobina, escobizo, garapincho, garceran, gatzeran, gibalbeira, gilbarbera, herba de les rates, full de palma, jusbarba, jusbarda, lapiceros, mesquita, mirto dels judeus, orusco, palmes, menut acebo, ram de les guindes, rascacú, rusco, ruscus, sardonera, sardonilla, vara de Sant Josep, vareta de Sant Josep, verdenace, yusbarba, zaquemí, zaquenú.[8]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantes de Nadal. Botanical on line.[1]
- ↑ Ruscus aculeatus en Tròpics
- ↑ Contribution à la connaissance cytotaxonomique dones spermatophyta du Portugal. VIII. Liliaceae Fancs Neves, J. (1973) Bol. Soc. Brot. ser. 2 47: 157-212
- ↑ Etudes sur els chromosomes. III. Sur li nomene et la forme dones chromosomes chez Amaryllis ... Fernandes, A. (1930) Bol. Soc. Brot. ser. 2 6: 299-300
- ↑ Sinònims en Tela Botànica
- ↑ Sinònims en Kew
- ↑ Ruscus aculeatus en PlantList
- ↑ «Ruscus aculeatus». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 25 de novembre de 2009.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Ruscus aculeatus.- Ruscus aculeatus L.
- Propietat medicinal [2] archivat en Wayback Machine.
- Scheda
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ruscus aculeatus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.