Viburnum tinus

Archiu:MHNT Viburnum tinus.jpg

durillo (Viburnum tinus)

El durillo (Viburnum tinus) és una espècie de planta fanerógama de la família de les adoxáceas.

Archiu:Caprifoliaceae - Viburnum tinus.JPG

Flores, detall.

Archiu:V.tinus-fulls-1.JPG

Fulls, fes i envés.

Archiu:Viburnum tinus DT1.JPG

Vista general en floració.

Archiu:Laurustinus (Viburnum tinus) fruits close-up (15726127869).jpg

Fruts in situ.

Archiu:D.tinus-seedpod-1.JPG

Frut drupáceo, cort llongitudinal en els seus components

Descripció

És un arbust que pot créixer com un menut arbre de fins a 7 m d'altura. Té fulls opostes, pecioladas perennes, de 3-12 per 3-7 cm, ovado-elíptiques, lluentes pel fes, rugosas i més clares pel envés i en el nervi principal pelut dels 2 costats; el marge dels fulls és sancer i freqüentment ciliat. Les florés, actinomorfas pentameras i hermafroditas es troben agrupades en inflorescèncias umbeliformes en 5-8 ràdios. El cáliz és persistent en la fructificació i la corola, de 7-10 mm de diàmetro, és blanca o rosada. Tenen un estil curt en el estigma trilobado i el ovari és trilocular, en una sola cavida fèrtil i deriva en un frut drupáceo piriforme de 6-10 per 4,5-6,5 mm, en pericarpo de color blau-violáceo metàlic obscur i en un sol pireno. Dita drupa té el endocarpo coriáceo blanquecino rodejant una única llavor constituïda per un abundant endospermo ruminado envolt per un tegumento íntimament pegat a este últim i al endocarpo.

Hàbitat i distribució

Es distribuïx per la regió mediterrànea. En Espanya es troba en Catalunya, Castelló, Illes Balears, Valéncia, Regió de Múrcia, Canàries, Aragó i Andalusia principalment en maquias i boscs d'encinarés. Ademés es troba en les umbrías de la província de Càceres: Parc nacional de Monfragüe o junt a les rieres de montanya de les valls protegides de l'ala sur occidental del Sistema Central com són Les Hurdes, en la mateixa província extremenya, i en els mateixos hàbitats en les províncies de Salamanca (Les Batuecas) i Badajoz. També es troba en jardins. És una planta de zones ombroses i humides, pròpia dels encinares o de zones a on han existit estos arbres; en Mallorca sense ser rara tampoc és molt freqüent. En Menorca i Eivissa és molt rara. En Canàries se li sol trobar en els boscs de laurisilva. En Osca, en el parc natural de la Serra i Canons de Guara.

Propietats

Té propietats medicinals. Els principis actius són la viburnina i els taninos. Els taninos poden provocar molèsties estomacales. Els fulls en infusió tenen propietats febrífugas (baixa la febra), antifebril, antipirético, apirético. Els fruts s'han utilisat com purgantes contra el estrenyiment. La tintura de durillo s'està utilisant últimament en fitoterapia com un remei contra la depressió.^{cita requerida}

Taxonomia

Viburnum tinus va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum, vol. 1, p. 267, 1753.

Etimologia

Viburnum: nom genèric del nom clàssic latino d'una espècie d'este gènero, Viburnum lantana, cridada el "arbre caminante".

tinus: epítet llatí que denominava a l'espècie en temps romans.

sinonímia

• Viburnum rigidum Vent.
• Viburnum rugosum Pers.
• Viburnum strictum Link
• Viburnum tinus subsp. rigidum (Vent.) P.Silva
• Viburnum tinus subsp. subcordatum (Trel.) P.Silva
• Viburnum tinus subsp. tinus L.
• Viburnum tinus var. hirtum Aiton
• Tinus lucidus J.Presl
• Tinus lauriformis J.Presl
• Tinus laurifolius Borkh. in Roem.
• Viburnum lauriforme Lam.
• Viburnum hyemale Salisb.

Noms comuns

Ahojillado, barbadija, barbahija, barbaija, barbaíja, barbalija, barbarija, barbarijo, barbeicha, cornejo macho, duraznilla, duraznillo, durazno, durillera, durillo, guiyombo, llorer d'Aleixandria, llorer de nucs, llorer d'Orlando, llorer de poetes, llorer follado, llorer salvage, sirimomo del camp, orillera, sanguillo, sargatillo, sauquillo, esme, raïms de gos, vara de durillo, sabatilles. En Canàries se li denomina follao. En Català se li coneix com marfull.