Clematis vitalba
La clemátide (Clematis vitalba) és una espècie d'arbust de la família de les ranunculáceas. És originària d'Europa.
Descripció
[editar | editar còdic]És una arbust trepador que alcança l'altura dels arbres, caracterisat per una corfa que es desprén a tires. Té fulls compostes en peciol voluble. Les florés són olorosas de color blanc formada per quatre sàpia-hos (formant falsos pétals).
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És natural d'Europa a on creix en els boscs, calveros i linderos a on preferix els terrenys calcáreos.
Propietats
[editar | editar còdic]- anomenada herba de pordioseros perque en la Edat Mija l'usaven els menics per a produir-se llagues que excitaren la pietat dels viandants.
- En homeopatia s'utilisa contra les pústulas i afeccions reumáticas.
- Per via externa utilisada contra les úlceras de les cames.
- Per ser tòxica ha deixat d'utilisar-se.
- Principis actius
Conté protoanemonina. Saponósidos derivats del àcit oleanólico i de la hederagenina. Atres fonts: clementina, clemetitol, caulosaponina, fitosterol, àcits, alcoholés, resina, estigmasterina.[1]
- Indicacions
La protoanemonina li conferix una potent acció com rubefaciente i analgésico. Indicat per a inflamacions osteoarticularés, neuràlgias. En forma de pomada és revulsiu i antálgico en numeroses malalties. El suc introduït en les fosses nassals produïx consol en les hemicráneas, pero pot destruir la mucosa.[1]
Pot produir dermatitis de contacte. El suc dels fulls té una acció vesicante, i inclús pot produir ulceracions. La protoanemonina s'absorbix també per via cutànea, per lo que poden produir-se fenomens d'intoxicació generalisats. Si s'ingerix provoca gastroenteritis en despeños diarréicos, nàusees, lesió renal i inclús la mort per paràlisis respiratòria.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Clematis vitalba va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 544, en l'any 1753.[2]
- Citologia
Números cromosomáticos de Clematis vitalba (Fam. Ranunculaceae) i táxones infraespecificos: 2n=16[3]
- Etimologia
Clematis: nom genèric que prové del grec klɛmətis.[4] (klématis) "planta que trepa".
vitalba: epítet latino que significa "de color va vindre blanc".[5]
- Sinonímia
- Anemone vitalba (L.) K.Krause
- Clematis bannatica Schur
- Clematis bellojocensis Gand.
- Clematis crenata Jord.
- Clematis dumosa Salisb.
- Clematis dumosa Gand.
- Clematis odontophylla Gand.
- Clematis pilosa Dulac
- Clematis scandens Borkh.
- Clematis sepium Lam.
- Clematis taurica Besser ex Nyman
- Clematis transiens Gand.
- Clematitis vitalba (L.) Moench
- Viorna clematitis Garsault[6]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- abrazadera, barba de Deu, canduerca, clemátide, clematites selvada, enredadera, flor de l'amor, herba de les llagues, herba dels pordioseros, jazmín de mont, muermera, muérmera, nueza negra, pajilla, pajilla muermera, barbacoa, plaure del viager, redorta, sesira, sogaza, verganaza, vediguera, vetiguera vora, vidalba, vidarra, vidarria, vinya blanca, vinya negra, vidraria, vidraria de fulls amples, vidarra, vidriera, vigaraza, vigarza, virganaza, vigaza, virgara, virgaza, virgaza bona, birgaza vora, virigaza, vitigera, vitijera, albarzer vidarra, zarzaparrilla.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Clematis vitalba». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 1 de decembre de 2009. Consultat el 5 de febrer de 2010.
- ↑ Clematis vitalba en Tròpics
- ↑ Números cromosomáticos de plantes occidentals, 261-269. Ruíz de Clavijo Jiménez, I. & C. Galán Soldevilla. Anals Jard. Bot. Madrit 40(2): 445-450 (1984).
- ↑ (1995) , pp. 606–7.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Clematis vitalba en PlantList
- ↑ Plantilla:Anthos
- Este artícul conté una traducció derivada de «Clematis vitalba» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.