Anar al contingut

Prestigi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El terme prestigi[1] sol usar-se per a descriure la reputació, la fama o els guanys d'una persona, grup de persones, institució o aspecte cultural lligat a alguns dels anteriors. Existixen diferents accepcions relacionades, encara que el seu us no està lliure de inconsistencias. Cada accepció s'aplica depenent del context històric i de la persona que utilisa la paraula.


Introducció

Originalment, el prestigi va referir a la pomposidad, que va ser presa com a mostra de mal gust (afectació, prosopopeya, soberba). A este respecto, la paraula va tindre connotacions absolutament negatives. De fet, la raïl de la paraula "prestigi" ve de el præstigum llatí, significant un engany, un truc o una artimaña. En algunes llengües romàniques prestigi conserva este significat original.

Més avant, el prestigi va desenrollar un significat positiu: descriu alta estima i una reputació sòlida. Les institucions, les concessions, i els acontenyiments podrien ser descrits com prestigiosos; en este cas, seria favorable ser associat en elles. Alguns eixemples de llegats en el passat de personalitats prestigioses poden ser: la classe sacerdotal, els chamans de l'Àfrica Central, els astrònoms, els arquitectes de l'antic Egipte i ocupacions similars.

En la cultura europea continental s'ha donat una evolució del terme cap als poetes, pintors, escritors, músics, actors i, en general, cap a qualsevol expressió de l'art. També és d'aplicació a les principals classes econòmiques procedents de les associacions gremials: periodistes, comerciants, mèdics, notaris, arquitectes, advocats, etc. En els països de cultura anglosaxona, a sovint, el prestigi també està associat a les classes socials elites. Est és l'ús de hui més comú de la paraula que resulta familiar a totes les classes socials dins.

El prestigi o reputació s'alcança quan es guanyen i combinen l'admiració, el respecte i la confiança.


Prestigi social

En sociologia, es diu «prestigi social» al major o menor grau d'acceptació general que té una conducta, actitut o situació social entre els membres d'una societat o d'una família. Es considera que quant major siga el prestigi social d'alguna cosa, més provable és que existixquen institucions encarregades de protegir-ho, i tant major serà el número de persones dispostes a trobar-se relacionades o involucrades en això. Freqüentment, el prestigi social d'una determinada situació s'associa en signes convencionals. El aparejament de cert signe o símbol en situacions o persones de prestigi comporta l'adopció de dit signe com a senyal de prestigi o com a imitació.

En anàlisis de rets socials, este concepte referix a medides d'centralidad, com a mecanismes matemàtics basats en la teoria de grafos que permeten distinguir i quantificar la rellevància dels distints actors d'una ret social.[2]


Prestigi sociollingüístic

Artícul principal → Dialecte de prestigi.

En sociollingüística, el prestigi d'una variant llingüística, dialecte o forma de parlar es referix al nivell de respecte i aceptabilidad de les formes pròpies de dita varietat per part dels seus propis parlants i els parlants de varietats mútuament comprensibles.

Naturalment, el prestigi sociollingüístic (o prestigi obert) està molt freqüentment correlacionado en el prestigi social dels parlants que usen dit dialecte o varietat llingüística. Freqüentment, existixen les varietats parlades per la classe social dominant o per les persones en major poder adquisitiu, tenen un prestigi sociollingüístic més alt que les usades pels parlants més pobres. D'entre les variants d'una llengua freqüentment pot senyalar-se algun dialecte de prestigi que és la base de la llengua estàndar, encara que existixen algunes excepcions al fet de que la llengua estàndar es base en un dialecte de prestigi, tal com succeïx en l'àrap estàndart.[3]

El prestigi sociollingüístic pot apreciar-se en situacions a on dos o més llengües entren en contacte, i en ambients urbans estratificados, en a on és provable que parlants de diferents varietats coincidixquen en el mateix context social. A pesar de les esteses opinions i impressions de que certs dialectes o variants són relativament "bons" o "mals", «des d'un punt de vista purament llingüístic, totes les llengües i tots els dialectes tenen la mateixa validea o valor».[4]


Conseqüències del prestigi

Artícul principal → Diglosia.

Entre les conseqüències més freqüents de la diferència de prestigi social entre dos varietats sorgixen diversos fenomens sociollingüístics interessants:

  • Diglosia.
  • Vernacularisació.
  • Regionalisació.


Prestigi encobert

Artícul principal → Prestigi encobert.

El prestigi encobert es referix al prestigi positiu que alcancen certs usos no normatius d'una llengua i que els parlants usen per a marcar alguna diferenciació social, regional, sexual, entre uns atres. Eixemples de prestigi encobert podrien ser l'exageració d'un accent i l'ús de modismes per a fer notar a quina regió es pertany. Un atre eixemple notori és l'ús de llenguage bròfec en fins laudatorios o d'admiració entre parlants d'igual estatus social:

¡Qué bo eres, hijodeputa! (Espanya)
¿Quina ona, ca[brón]? (Mèxic)


Vore també


Referències

  1. ↑
  2. ↑ Wasserman, Stanley; Faust, Katherine (2013). «Centralidad y prestigio», Análisis de redes sociales: Métodos y aplicaciones, Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas, pp. 191-240. OCLC 871814053. ISBN 978-84-7476-631-8.
  3. ↑ Ibrahim (1986), p. 115.
  4. ↑ Fox, Margalit. «The Way We Live Now: 9-12-99: On Language; Dialects», The New York Times, 12 de septiembre de 1999. Consultat el 23 de marzo de 2009.


Bibliografia


Enllaços externs

Prestigi en Viquidites.