Anàlisis de rets socials

Estructura d'una ret social representada com grafo. El vèrtiç destacat correspon a un actor que baix certs criteris és considerat central en la ret.

El anàlisis de rets socials (abreviat ARS o SNA, pel terme en anglés social network analysis) és un camp d'estudi interdisciplinari enfocat en l'estudi de les rets socials, la motivació inicial de les quals és el modelamiento i estudi de fenomens socials. En l'anàlisis de rets socials convergixen diverses disciplines tals com les ciències socials i matemàtiques, estadística i ciències de la computació. A diferència de les ciències socials i del comportament, esta disciplina dona una importància preponderant a les interrelacions existents entre les entitats que interactuen en la ret.

Història

Els estudis relacionats en la medició de llaços interpersonals en grups menuts es remonten a 1934, en la creació dels sociogramas per part de Jacob Levy Moreno. Els sociogramas, grafos utilisats per a estudiar la dinàmica de grups, varen donar orige a la sociometría. A fins dels anys 1940 i inicis dels anys 1950, junt en els primers estudis formals de cliques o caçoles en sociomatrices i de centralidad en sociogramas, es va introduir ademés la teoria de grafos (creada per Leonhard Euler en 1736) com a ferramenta clau per a l'estudi de les estructures socials relacionals. Poc despuix, a partir de la sociometría i de la psicologia de grups menuts desenrollada en els anys 1950, va sorgir la psicologia social, de forma paralela a la publicació d'un artícul científic escrit pel antropòlec social John Arundel Barnes en 1954, a partir del com es va començar a utilisar sistemàticament el terme «ret social». En 1963 i 1969, a la notació de les sociomatrices i els grafos es va sumar la notació algebraica, per a l'estudi de relacions múltiples i compostes en rets socials unimodales. Tant la psicologia social, com l'antropologia social, la sociologia, el desenroll organizacional, entre uns atres

camps, varen experimentar un creixent desenroll cap a finals dels anys 1980, utilisant formalment senyes relacionals per als seus anàlisis.

L'anàlisis de rets socials es va ser gestant d'esta manera com a disciplina interdisciplinària des de mediats de el XX, a partir de la convergència de la teoria social, l'investigació empírica, les matemàtiques, l'estadística i l'informàtica. De la necessitat d'unificar coneiximents comuns de totes estes disciplines, l'anàlisis de rets socials va desapegar com a disciplina pròpia a partir dels anys 1990. El desenroll de les tecnologies de l'informació i la comunicació a fins de el XX i principis dels anys 2000, va vindre de la mà en la creació de diversos softwares d'aplicació per a l'anàlisis i visualisació de rets socials en grans cantitats de senyes. Actualment, les rets socials en llínea generen un sinfín de senyes relacionals que s'estudien des d'esta disciplina. Per lo anterior, en l'anàlisis de rets socials actualment confluïxen diverses disciplines tals com les ciències socials i del comportament, matemàtiques, estadística i ciències de la computació. Per una atra part, també se li relaciona en la ciència de senyes. Aixina mateix, les rets socials en llínea han dut a la generació de rets complexes, que són l'objecte d'estudi de la ciència de rets.

Métodos d'anàlisis

L'anàlisis de rets socials busca modelar relacions entre entitats d'un sistema per a poder descriure l'estructura de la ret social resultant. Els objectius generals clàssics d'este modelamiento són obtindre una representació visual de l'estructura de la ret, i un model provabilístic de resultats estructurals. L'idea és estudiar, per eixemple, l'impacte de dita estructura en el funcionament del sistema, l'influència que eixercix esta estructura sobre els distints actors, o l'evolució de la ret en el temps (lo que es coneix com l'estudi de rets temporals). Per lo tant, l'anàlisis de rets socials pot comprendre tant estudis travessers com llongitudinals.

Esta disciplina considera dos tipos de variables:

• Variables estructurals, que referixen a les relacions entre actors o a la composició de la ret. Per eixemple, l'amistat entre persones o transaccions comercials entre països.
  • Variables d'afiliació, considerades un tipo especial de variables estructurals, utilisades en rets d'afiliació per a medir relacions de pertinença d'un tipo d'actors a un cert acontenyiment o organisació. Per eixemple, en una ret d'afiliació de clubs, la pertinença dels actors a cert club considerat per la ret.
• Variables composicionales o variables atribut, que referixen a atributs dels actors. Per eixemple, edat de les persones o índexs econòmics de cada país.

Les variables estructurals són fonamentals per a la disciplina, i es poden complementar en les variables composicionales, que són les utilisades en estudis no relacionals.

Esta disciplina favorix tant l'investigació teòrica, com l'empírica i la quantitativa. Dins d'esta última, la teoria de grafos, la teoria de la provabilitat, l'estadística i els models algebraics són els principals enfocaments matemàtics usats. No obstant lo anterior, en una ret social no es pot supondre l'independència mostral d'observacions realisades sobre els seus actors, ya que estos es consideren interdependents; per lo tant, els métodos estadístics diferixen dels usats per eixemple en les ciències socials i del comportament. Aixina, per eixemple, no se solen utilisar regressió múltiples, test-t, correlació canòniques, ni models d'equacions estructurals, pero sí són comunes els models log-llineals, especialment per a l'anàlisis de díadas. En l'anàlisis de rets socials, l'estadística descriptiva permet comprendre cóm es comporta la ret, mentres que l'estadística inferencial permet dirimir la veracitat de les proves d'hipòtesis.

Bibliografia

• (2013) Anàlisis de rets socials: Métodos i aplicacions, Madrit: Centre d'Investigacions Sociològiques. OCLC 871814053. ISBN 978-84-7476-631-8.