Anar al contingut

Ret complexa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ret complexa

En el context de la ciència de rets,[1] una ret complexa es referix a una ret (modelada com grafo) que posseïx certes propietats estadístiques i topològiques no trivials que no ocorren en rets simples; p.i., distribucions de grau que seguixen lleis de potència, estructures jeràrquiques, estructures comunitàries, llongitut entre qualssevol dos ents del sistema curt, o alta cohesividad local (mida a través del coeficient de agrupamiento). Eixemple de rets en tals característiques en la naturalea són les rets socials,[2] les rets neuronals, les rets de tràfic aéreu i les rets tróficas, entre moltes atres.

Ret de co-aparició dels personages de la novela Els Miserables de Victor Hugo

Definició matemàtica de ret

Una ret[3] o grafo R=(𝒩,ℰ) es definix per un conjunt 𝒩=𝒩(R) d'elements cridats nodos o vèrtiços i un atre conjunt, ℰ=ℰ(R)⊂𝒩×𝒩 d'elements denominats enllaços o arestes. Cada enllaç correspon a un parell no-ordenat {i,j} de nodos. Si considerem els enllaços com a parells ordenats, direm que R és una ret dirigida o grafo dirigit. Si cada enllaç {i,j} té assignat un valor numèric wij, direm que la ret és ponderada i el valor wij serà cridat pes o ponderació de l'enllaç {i,j}.

Conceptes bàsics en rets

Dos nodos i,j d'una ret es diuen adjacents si estos estan conectats per un enllaç. Es dirà que un enllaç és incident en un nodo i si dit enllaç és de la forma {i,j} per a algun j en 𝒩(R). El veïnat de i, generalment denotat per V(i), es definix com el conjunt dels j∈𝒩(R) tals que {i,j}∈ℰ(R). El conjunt V+(i)=V(i)∪{i} serà cridat veïnat inclusivo de i.

Definició de subred

Si 𝒩′⊆𝒩 i ℰ′⊆𝒩′×𝒩′ tal que ℰ′⊆ℰ, es diu que el parell R′=(𝒩′,ℰ′) és una subred (o subgrafo) de R=(𝒩,ℰ). Si ℰ′=(𝒩′×𝒩′)∩ℰ direm que R′ és la sub-ret induïda per 𝒩′.

k-Clique o k- ret completa

Un k−{clique} (o k−{ret completa}), denotada per Kn, és una ret en la que tot parell de nodos i,j∈𝒩(Kn) esta conectat per un enllaç en ℰ(Kn). Un clique C⊆R es diu maximal si no pot agregar-se un atre nodo a R sense que este deixe de ser un clique en R.

Rets bipartitas

Erro al crear miniatura:
Ret Bipartita. Els colors roig i blau simbolisen les dos classes nodales. Observe's que no hi ha enllaços entre nodos d'un mateix color.

Bàsicament, en este tipo de rets el conjunt de nodos 𝒩 pot escriure's com l'unió disjunta de dos conjunts 𝒩1 i 𝒩2 de manera que en la ret no hi ha enllaços de la forma {i,j}∈ℰ en i∈𝒩1 i j∈𝒩2. En la figura pot vore's un eixemple d'este tipo de rets.

Matriu de adyacencia

La matriu de adyacencia A d'una ret R és una matriu de n×n tal que

Aij={1 si {i,j}∈ℰ(R)0 en caso contrario.

Esta matriu nos permet representar de manera algebraica l'estructura de ret.

Referències

  1. ↑ (2010) Networks : an introduction, Repr. with corr. edició, Oxford: Oxford University Press. ISBN 978-0199206650.
  2. ↑ (1999) Social network analysis : methods and applications, Reprint. edició, Cambridge [o.a.]: Cambridge Univ. Press. ISBN 978-0521387071.
  3. ↑ (2012) Estructures Comunitàries en Rets Complexes, Caracas, Veneçuela: Tesis de Mestrage, IVIC..


Referències