Anar al contingut

Potencial retardado

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En electrodinàmica, els potencials retardados són potencials electromagnètics per al camp electromagnètic generat per una corrent elèctrica o una distribució de càrrega en el passat que varien en el temps. Els camps es propaguen a la velocitat de la llum c, de modo que la relació causa-efecte que conecta als camps a temps anteriors i posteriors és un factor important. La senyal requerix d'un temps finito per a propagar-se des d'un punt en la distribució de càrrega o la corrent (el punt de causa) fins a un atre punt en l'espai (en a on es medix l'efecte).[1]

Potencials en el gauge de Lorenz

[editar | editar còdic]
Archiu:Universal charge distribution.svg
Vectores de posició r i r′ usats en el càlcul.
Artícul principal → Equacions de Maxwell.


Iniciem de la formulació en potencials de les equacions de Maxwell usant el gauge de Lorenz:

φ=ρϵ0,𝐀=μ0𝐉

a on φ(r,t) és el potencial elèctric i A(r,t) és el potencial vectorial electromagnètic, per a una font arbitrària de densitat de càrrega ρ(r,t) i una densitat de corrent J(r,t), mentres que és l'operador de D'Alembert. En resoldre estes equacions s'obtenen els potencials retardados.

Potencials retardados i alvançats per a camps depenents del temps

[editar | editar còdic]

Per al cas de camps que depenen del temps, els potencials retardados són:[2][3]

φ(𝐫,t)=14πϵ0ρ(𝐫,tr)|𝐫𝐫|d3𝐫
𝐀(𝐫,t)=μ04π𝐉(𝐫,tr)|𝐫𝐫|d3𝐫.

a on r és un punt en l'espai, t és el temps,

tr=t|𝐫𝐫|c

és el temps retardado i d3r' indica que l'integració es realisa sobretot l'espai.

A partir de φ(r,t) i A(r,t), els camps I(r,t) i B(r,t) poden calcular-se usant la definició dels potencials:

𝐄=φ+𝐀t,𝐁=×𝐀.

Açò conduïx a les equacions de Jefimenko. Els potencials alvançats corresponents tenen una forma idèntica, a excepció de que el temps alvançat,

ta=t+|𝐫𝐫|c,

reemplaça al temps retardado.

Comparació en potencials estàtics per a camps que depenen del temps

[editar | editar còdic]

En el cas de que els camps no depenguen del temps (camps electrostàtics i magnetostáticos) les derivades sobre el temps en els operadors són zero, i les equacions de Maxwell es reduïxen a:

2φ=ρϵ0,2𝐀=μ0𝐉,

a on ∇² és l'operador laplaciano, que pren la forma de l'equació de Poisson en quatre components (una para φ i tres para A). En este cas les solucions són:

φ(𝐫)=14πϵ0ρ(𝐫)|𝐫𝐫|d3𝐫,
𝐀(𝐫)=μ04π𝐉(𝐫)|𝐫𝐫|d3𝐫.

Estes s'obtenen també directament dels potencials retardados.

Potencials en el gauge de Coulomb

[editar | editar còdic]

En el gauge de Coulomb, les equacions de Maxwell són:[2]

2φ=ρϵ0
2𝐀1c22𝐀t2=μ0𝐉+1c2(φt),

encara que les solucions contrasten en les de dalt, ya que A és un potencial retardado, aixina i tot φ canvia instantàneament, donat per:

φ(𝐫,t)=14πϵ0ρ(𝐫,t)|𝐫𝐫|d3𝐫
𝐀(𝐫,t)=14πε0×d3𝐫0|𝐫𝐫|/cdtrtr𝐉(𝐫,ttr)|𝐫𝐫|3×(𝐫𝐫).

Açò presenta una ventaja i una desventaja del gauge de Coulomb: φ és calculable fàcilment a partir de la distribució de càrrega ρ, pero A no es calcula tan senzillament a partir de la distribució de corrent J. No obstant, degut a que necessitem que els potencials s'anulen en infinit, poden expressar-se en térmens dels camps:

φ(𝐫,t)=14π𝐄(r,t)|𝐫𝐫|d3𝐫
𝐀(𝐫,t)=14π×𝐁(r,t)|𝐫𝐫|d3𝐫

Referències

[editar | editar còdic]
  1. C. B. Parker (1994). McGraw Hill Encyclopaedia of Physics, 2.ª edició. ISBN 0-07-051400-3.
  2. 2,0 2,1 I. S. Grant, W. R. Phillips (2008). Electromagnetism, 2.ª edició, Manchester Physics, John Wiley & Sons. ISBN 9-780471-927129.
  3. D. J. Griffiths (2007). Introduction to Electrodynamics, 3.ª edició, Pearson Education, Dorling Kindersley. ISBN 81-7758-293-3.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]