Anar al contingut

Temps retardado

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En electromagnetisme, les ones electromagnètiques en el buit viagen a la velocitat de la llum c, d'acort en les equacions de Maxwell. El temps retardado és el temps en el que el camp electromagnètic tarda en propagar-se des d'un punt en una distribució de càrrega fins a un observador. El terme retardado s'usa en este context (i en la lliteratura) en el sentit d'un retart de propagació.[1]

Temps retardados i alvançats

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Vectores de posició r i r′ utilisats en el càlcul

El càlcul del temps retardado tr no és una atra cosa que un càlcul simple de velocitat, distància i temps per a un camp electromagnètic.

Si el camp electromagnètic és radiado en la posició r' (dins de la distribució de càrrega font), i un observador en la posició r medix el camp al temps t, el retart en el temps per a que el camp viage des de la distribució de càrrega fins a l'observador és |rr'|/c. Llavors, sostraent este retart del temps de l'observador t s'obté el temps en el que el camp va començar de forma efectiva a propagar-se, és dir, el temps retardado.[2][3]

tr=t|𝐫𝐫|c,

la qual cosa es pot arreglar com

c=|𝐫𝐫|ttr,

lo que mostra cóm les posicions i els temps corresponen a la font i a l'observador.

Un atre concepte relacionat és el temps alvançat ta, que adquirix la forma matemàtica de dalt:

ta=t+|𝐫𝐫|c

Este temps és anomenat aixina degut a que este és el temps en el que el camp alvançarà des del temps actual t. Els potencials retardados i alvançats corresponen als temps retardados i alvançats.[4]

Aplicació

[editar | editar còdic]

Potser sorprenentment, els camps electromagnètics i les forces que actuen sobre les càrregues depenen de la seua història i no de la seua separació mútua.[5] El càlcul dels camps electromagnètics en el moment actual inclou integrals de densitat de càrrega ρ(r',tr) i de densitat de corrent J(r',tr), usant els temps retardados i les posicions de les fonts. La cantitat és important en l'electrodinàmica, la teoria de la radiació electromagnètica i en la teoria de l'absorbidor de Wheeler-Feynman, ya que l'història de la distribució de càrrega afecta als camps en temps posteriors.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Jackson (1962), p. 482
  2. I. S. Grant (2008). Electromagnetism, 2.ª edició, Manchester Physics, John Wiley & Sons. ISBN 978-0471-927129.
  3. D. J. Griffiths (2007). Introduction to Electrodynamics, 3.ª edició, Pearson Education, Dorling Kindersley. ISBN 81-7758-293-3.
  4. C. B. Parker (1994). McGraw Hill Encyclopaedia of Physics, 2.ª edició. ISBN 0-07-051400-3.
  5. T. W. B. Kibble (1973). Classical Mechanics, European Physics Séries, McGraw-Hill (UK). ISBN 007-084018-0.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]