Anar al contingut

Potència perfecta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Perfect power number Cuisenaire rods 9.png
Demostració en les regletas de Cuisenaire de la naturalea de potències perfectes de 4, 8 i 9

En matemàtiques, una potència perfecta és un número natural que és producte de factors naturals iguals, o dit d'un atre modo, un número entero que es pot expressar com un quadrat o com una potencia sancera major que un. Més formalment, n és una potència perfecta si existixen dos número natural m > 1, i k > 1 tals que mk = n. En este cas, n pot cridar-se k-ésima potència perfecta. Si k = 2 o k = 3, llavors n es diu quadrat perfecte o gaveta, respectivament. A voltes, 0 i 1 també es consideren potències perfectes (0k = 0 per a qualsevol k > 0, 1k = 1 per a qualsevol k).

Eixemples i sumes

[editar | editar còdic]

Es pot generar una successió de potències perfectes iterando a través dels valors possibles per a m i k. Les primeres potències perfectes ascendents en orde numèric (mostrant potències duplicades) són Plantilla:OEIS:

22=4, 23=8, 32=9, 24=16, 42=16, 52=25, 33=27, 25=32, 62=36, 72=49, 26=64, 43=64, 82=64,

La suma dels recíprocs de les potències perfectes (incloent duplicats com 34 i 92, abdós iguals a 81) és 1:

m=2k=21mk=1.

lo que es pot demostrar de la següent manera:

m=2k=21mk=m=21m2k=01mk=m=21m2(mm1)=m=21m(m1)=m=2(1m11m)=1.

Les primeres potències perfectes sense duplicats són:

(a voltes 0 i 1), 4, 8, 9, 16, 25, 27, 32, 36, 49, 64, 81, 100, 121, 125, 128, 144, 169, 196, 216, 225, 243, 256, 289, 324, 343, 361, 400, 441, 484, 512, 529, 576, 625, 676, 729, 784, 841, 900, 961, 1000, 1024, ... Plantilla:OEIS

La suma dels recíprocs de les potències perfectes p sense duplicats és:[1]

p1p=k=2μ(k)(1ζ(k))0.874464368

a on μ(k) és la funció de Möbius i ζ(k) és la funció zeta de Riemann.

Segons Euler, Goldbach va mostrar (en una carta ara perduda) que la suma de Plantilla:Sfrac sobre el conjunt de potències perfectes p, excloent 1 i excloent duplicats, és 1:

p1p1=13+17+18+115+124+126+131+=1.

Açò a voltes es coneix com el teorema de Goldbach-Euler.

Detecció de potències perfectes

[editar | editar còdic]

Detectar si un número natural n donat és o no una potència perfecta es pot conseguir de moltes maneres diferents, en nivells variables de complexitat. Un dels métodos més simples és considerar tots els valors possibles per a k en cada u dels divisores de n, fins a klog2n. Llavors, si els divisores de n són n1,n2,,nj, llavors un dels valors n12,n22,,nj2,n13,n23, deu ser igual a n si n és una potència perfecta.

Este método es pot simplificar de colp i repent considerant en el seu lloc solament els valors primers de k. Açò es deu a que si n=mk per a un número compuesto k=ap a on p és primer, llavors açò es pot reescriure simplement com n=mk=map=(ma)p. Per este resultat, el valor mínim de k deu ser necessàriament primer.

Si es coneix la factorización completa de n, descrita com n=p1α1p2α2prαr a on els pi són primers distints, llavors n és una potència perfecta si i solament si mcd(α1,α2,,αr)>1, a on mcd denota el màxim comú divisor. Com a eixemple, considere's n= 296·360·724. Com el mcd(96, 60, 24)= 12, n és una potència perfecta de 12 (i una potència perfecta de 6, 4, cúbica i quadrada, ya que 6, 4, 3 i 2 dividixen a 12).

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Perfect Power en MathWorld.


Referències

[editar | editar còdic]