Anar al contingut

Teorema de Goldbach-Euler

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Est artícul tracta sobre una determinada série matemàtica. Per a la teorema de Goldbach relatiu als números de Fermat vore Número de Fermat.

En matemàtiques, la teorema de Goldbach-Euler (també conegut com a teorema de Goldbach), establix que la suma d'1/(p − 1), sent p el conjunt de les potències perfectes a les que es resta 1 i ometent repeticions, convergix a 1:

p1p1=13+17+18+115+124+126+131+=1.

Este resultat es va publicar per primera volta en l'artícul d'Euler de 1737 "Variæ observenes circa séries infinites". Euler va atribuir el resultat a una carta (ara perduda) de Goldbach.[1]

Demostració

[editar | editar còdic]

La demostració original de Goldbach enviada a Euler implicava assignar una constant a la séries harmònica x=n=11n, que és divergent. Tal prova no es considera rigorosa segons els estàndarts moderns. Existix una gran semblança entre el método d'erejat de potències amprat en la seua demostració i el método d'factorización utilisat en la finalitat de deduir la fòrmula del producte de Euler per a la funció zeta de Riemann.

Siga x donat per:

x=1+12+13+14+15+16+17+18

Ya que la suma del recíproc de cada potència de dos és 1=12+14+18+116+, restant els térmens en potències de dos de x, s'obté

x1=1+13+15+16+17+19+110+111+

Repetint el procés en els térmens en potències de tres: 12=13+19+127+181+

x112=1+15+16+17+110+111+112+

Absents de la suma anterior estan ara tots els térmens en potències de dos i tres. Continue's eliminant térmens en potències de 5, 6 i aixina successivament fins que el costat dret s'agote al valor d'1. Finalment, s'obté l'equació

x11214151619=1

en la que es reordenan els térmens

x1=1+12+14+15+16+19+

i a on els denominadors consistixen en tots els número entero positius que no són potències restant-los un. Restant l'equació anterior de la definició de x donada dalt, s'obté

1=13+17+18+115+124+126+131+

expressió en la que els denominadors ara consistixen solament en potències perfectes restant-los un.

Si be carix de rigor matemàtic, la prova de Goldbach proporciona un argument raonablement intuïtiu per a la veritat de la teorema. Les demostracions rigoroses requerixen un tractament adequat i més cuidadós dels térmens divergents de la série harmònica. Atres demostracions aprofiten el fet de que la suma d'1/p sobre el conjunt de potències perfectes p, excloent 1 pero incloent les repeticions, convergix a 1 demostrant l'equivalència:

p1p1=m=2n=21mn=1.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Andrew J. Simoson (2021). Exploring Continued Fractions: From the Integers to Solar Eclipses, American Mathematical Soc., pp. 154 de 480. ISBN 9781470461287.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]