Teorema de Goldbach-Euler
En matemàtiques, la teorema de Goldbach-Euler (també conegut com a teorema de Goldbach), establix que la suma d'1/(p − 1), sent p el conjunt de les potències perfectes a les que es resta 1 i ometent repeticions, convergix a 1:
Este resultat es va publicar per primera volta en l'artícul d'Euler de 1737 "Variæ observenes circa séries infinites". Euler va atribuir el resultat a una carta (ara perduda) de Goldbach.[1]
Demostració
[editar | editar còdic]La demostració original de Goldbach enviada a Euler implicava assignar una constant a la séries harmònica , que és divergent. Tal prova no es considera rigorosa segons els estàndarts moderns. Existix una gran semblança entre el método d'erejat de potències amprat en la seua demostració i el método d'factorización utilisat en la finalitat de deduir la fòrmula del producte de Euler per a la funció zeta de Riemann.
Siga x donat per:
Ya que la suma del recíproc de cada potència de dos és , restant els térmens en potències de dos de x, s'obté
Repetint el procés en els térmens en potències de tres:
Absents de la suma anterior estan ara tots els térmens en potències de dos i tres. Continue's eliminant térmens en potències de 5, 6 i aixina successivament fins que el costat dret s'agote al valor d'1. Finalment, s'obté l'equació
en la que es reordenan els térmens
i a on els denominadors consistixen en tots els número entero positius que no són potències restant-los un. Restant l'equació anterior de la definició de x donada dalt, s'obté
expressió en la que els denominadors ara consistixen solament en potències perfectes restant-los un.
Si be carix de rigor matemàtic, la prova de Goldbach proporciona un argument raonablement intuïtiu per a la veritat de la teorema. Les demostracions rigoroses requerixen un tractament adequat i més cuidadós dels térmens divergents de la série harmònica. Atres demostracions aprofiten el fet de que la suma d'1/p sobre el conjunt de potències perfectes p, excloent 1 pero incloent les repeticions, convergix a 1 demostrant l'equivalència:
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Andrew J. Simoson (2021). Exploring Continued Fractions: From the Integers to Solar Eclipses, American Mathematical Soc., pp. 154 de 480. ISBN 9781470461287.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- “On a séries of Goldbach and Euler” (2006). American Mathematical Monthly 113 (3): 206–220. doi:..
- Graham, Ronald (1988). Concrete Mathematics, Addison-Wesley. ISBN 0-201-14236-8.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teorema de Goldbach-Euler» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.