Número de Fermat
Un número de Fermat, nomenat en honor a Pierre de Fermat, qui va ser el que va formular i va investigar estos números, és un número natural de la forma , a on n és natural. De particular interés són els números primers de Fermat.
Pierre de Fermat conjeturó que tots els número natural de la forma
en n natural eren número primo (despuix de tot, els cinc primers térmens, 3 (n=0), 5 (n=1), 17 (n=2), 257 (n=3) i 65537 (n=4) lo són), pero Leonhard Euler va provar que no era aixina en 1732. En efecte, en prendre n=5 s'obté un número compuesto:
- 4294967297 és el número més chicotet que, sent número de Fermat, no és primer.
Actualment, solament es coneixen cinc número primo de Fermat, que són els que ya es coneixien en temps del propi Fermat, i, a data de giner de 2009 solament es coneix la factorización completa dels dotze primers números de Fermat (des de n=0 fins a n=11). Estes són algunes de les conjectura que existixen hui dia sobre estos números:
- ¿Solament hi ha cinc número primo de Fermat (3, 5, 17, 257 i 65537)?
- ¿Existixen infinits cosins de Fermat?
Alguns números de Fermat i la seua factorización
[editar | editar còdic]Els nou primers números de Fermat són els següents:
| F0 | = | 21 | + | 1 | = | 3 | |
| F1 | = | 22 | + | 1 | = | 5 | |
| F2 | = | 24 | + | 1 | = | 17 | |
| F3 | = | 28 | + | 1 | = | 257 | |
| F4 | = | 216 | + | 1 | = | 65.537 | |
| F5 | = | 232 | + | 1 | = | 4.294.967.297 | |
| = | 641 × 6.700.417 | ||||||
| F6 | = | 264 | + | 1 | = | 18.446.744.073.709.551.617 | |
| = | 274.177 × 67.280.421.310.721 | ||||||
| F7 | = | 2128 | + | 1 | = | 340.282.366.920.938.463.463.374.607.431.768.211.457 | |
| = | 59.649.589.127.497.217 × 5.704.689.200.685.129.054.721 | ||||||
| F8 | = | 2256 | + | 1 | = | 115.792.089.237.316.195.423.570.985.008.687.907.853.269.984.665.640.564.039.457.584.007.913.129.639.937 | |
| = | 1.238.926.361.552.897 × 93.461.639.715.357.977.769.163.558.199.606.896.584.051.237.541.638.188.580.280.321 |
Propietats dels números de Fermat
[editar | editar còdic]- Un número de Fermat és igual al producte de tots els anteriors més 2. Açò es pot demostrar per inducció com seguix:
- Si n=1, és veritat: F1 = F0 + 2 (5 = 3 + 2).
- Si es complix per a k igual a n-1, es complix per a n:
- Corolari de la propietat anterior: Cap número de Fermat pot ser la suma de dos número primo. Com tots els números de Fermat són impars, un dels sumants deu ser 2. Llavors, l'atre tindrà que ser, o be 1 (en el cas de F0 = 3) o be el producte de tots els anteriors... pero precisament en ser un producte de número natural no pot ser primer.
- Dos números de Fermat distints sempre són cosins entre sí (és dir, no tenen cap factor comú). Se sap que Fn = F0·F1·...·Fn-1 + 2. Com tots els números de Fermat són impars (i per tant 2 no pot ser un factor comú), es conclou que Fn no és divisible per cap dels factors dels anteriors números de Fermat. Un corolari d'açò és una demostració de l'infinitud dels número primo (vore artícul).
- Carl Friedrich Gauss va demostrar que existix una relació entre la construcció de polígons regulars en regla i compàs i els número primo de Fermat: un polígon regular de n costats pot ser construït en regla i compàs si i solament si n és, o be una potència de 2, o be el producte d'una potència de 2 i cosins de Fermat distints entre sí.
- Tot número compuesto de Fermat es pot descompondre en factors primers de la forma k·2n+2 + 1, en k sancer positiu.
- La representació hexadecimal d'un número de Fermat major és especialment senzilla: per a cada n major o igual que 2, Fn = 10...01hex, a on hi ha 2n-2 - 1 zeros.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Número de Fermat» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.