Portes de l'infern


Les portes de l'infern són, d'acort en la mitologia clàssica i algunes de les actuals religions, una suposta porta d'entrada al inframón per la que s'accedix des d'este món. Jamai s'ha trobat semblant cosa ni s'ha demostrat la seua existència en absolut. No obstant, existixen multitut de creències religioses i llegendes al respecte al rededor del món.
Inframón
L'infern ha segut denominat de maneres diferents segons cada cultura: Helheim per als nòrdics; Gehena com a purgatori judeu; infern pels cristians; Averno pels grecs; Xibalbá per als mayas; etc. No obstant, en cada cultura existien matisacions sobre lo que significava l'infern o en quines condicions entrabar les ànimes.
Concepció cristiana
El viage més famós a les portes de l'infern és el de Jesús de Nazaret. D'acort al cristianisme, despuix de la seua mort, Jesús va passar dos dies lliurant una batalla contra el Maligne —de la que va eixir vencedor— i va lliberar a les ànimes bones del infern, obrint a continuació les portes del cel. Despuix de fer açò, al tercer dia, Jesús va retornar a la Terra, resucitant. Jesús no va amprar cap porta física per a entrar i eixir, sino que va deure morir i després resucitar, lo que no li va resultar impossible perque, forma part, segons les religions, de Deu.[nota 1]
En qualsevol cas, la religió catòlica històricament ha associat l'infern com alguna cosa que es trobava «davall» de la terra[nota 2] i associat al fòc[1] i al sofriment.[2]
Les portes
L'idea de la possibilitat d'accedir al inframón des del món terrenal és una idea molt antiga. Ya es conta en la llegenda d'Orfeo cóm va ser al inframón per a buscar a la seua esposa Eurídice. La cultura clàssica va situar les portes de l'infern en varis llocs. La cultura hebrea parla de l'entrada a la vall del fill de Hinom, al surest de Jerusalem.[3] Grecs i romans donaven el nom de Averno també a un cràter prop de Cumas, en Campània, al Sur d'Itàlia, en els Campos Flégreos,[4] com a possible porta al inframón. En la cultura grega i romana també s'apuntava a que la porta de l'infern es trobava prop de la ciutat d'Hierápolis, actual Pamukkale, en l'actual Turquia. Estrabón va escriure que la porta estava rodejada de vapors malignes, lo que encaixa en una gruta en aparents construccions rituals trobada en 2013 en Pamukkale per arqueòlecs italians.[5] En la mitologia grega l'infern estava regentat per Hades i les seues portes estaven guardades pel gos dels cerberos, el ca cerberos, que tenia varis caps.
Una llegenda urbana sosté que les portes de l'infern es troben en el Monasteri de l'Escorial, a les afores de Madrit.[6][7][8][9] Dit monasteri va ser construït per Felipe II, en un assessorament arquitectònic del propi monarca, com a mostra de poder renaixentiste, fervor catòlic i per a que existira una comunitat de monges resant permanentment per l'ànima del seu pare, Carlos I. Dit monasteri va ser, en relació en l'ocultisme, utilisat com a sèu del millor laboratori d'alquímia de l'época.[10]
En Nicaragua, a 20 km de Managua, està el volcà en actiu de Masaya, que els natius consideraven una entrada a l'infern. En el XVI, els flares espanyols varen aplegar al lloc i varen baixar fins a la pròpia fossa del volcà per a vore la lava, i dau lo espectacular de vore un volcà actiu, varen confirmar les creències natives de que aquell lloc podria ser una entrada física cap a l'infern. Els flares varen colocar una enorme creu a la vora del cràter.[11] 500 anys despuix, seguix ahí una creu, coneguda com a Creu de Bobadilla.[12] No és l'únic volcà que s'ha identificat en l'accés al inframón.
En la selva de Belize existix una gruta que s'identifica en la cultura maya en l'entrada a Xibalbá.[11]
Notes
- ↑ D'acort al misteri de la Santíssima Trinitat, Deu és tres persones en una: Deu Pare, Deu Fill i l'Esperit Sant.
- ↑ Jesús va baixar a les regions inferiors de la terra. Este que va baixar és el mateix que va pujar.Ef 4, 9-10
Referències
- ↑ Mateo 25:41
- ↑ Lucas 16:23:24
- ↑ Pilgrimage Panorama. «Holy Sites: Gila's Highlights. Lets tripoe trough Gehenna, the valley to hell».
- ↑ Marjorie Aguirre. «Perforació del volcà Campos Flégreos causa temors en Nàpols», NTD TV, 7 d'agost de 2012.
- ↑ «Descobrixen l'autèntica "porta de l'infern" en Turquia», ABC, 10 d'abril de 2013.
- ↑ Blog Sucesosjj. «1.2. El Monasteri de l'Escorial “La porta de l'infern”».
- ↑ Juan Ignacio Costa. Blog MaestroViejo (8 de febrer de 2012). «L'Escorial i atres portes de l'infern». Archivat des de l'original, el 10 de febrer de 2012.
- ↑ Bocos, Fermín(2015).«Viage a les portes de l'Infern. Ariel».
- ↑ Costa Millán, Juan Ignacio(2006).«La boca de l'Infern: Claus amagades de l'Escorial. Aguilar.».
- ↑ Web L'Aventura de l'Història. «L'alquímia, entre la màgia i la ciència».
- ↑ 11,0 11,1 Les portes de l'infern. Documental del Canal de Història. 2010.
- ↑ «La Creu de Bobadilla at Masaya Volcano». Archivat des de l'original, el 12 de març de 2016. Consultat el 10 d'abril de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Puertas del infierno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.