Política espacial dels Estats Units
La política espacial dels Estats Units inclou tant la formulació de la política espacial a través del procés llegislatiu com l'implementació d'eixa política en els programes espacials civils i militars dels Estats Units a través d'agències reguladores. El història inicial de la política espacial dels Estats Units està vinculada a la carrera espacial nortamericana-soviètica de la década de 1960, que va donar pas al programa del transbordador espacial. Existix un debat sobre el futur posterior al transbordador espacial del programa espacial civil.
Procés de política espacial
[editar | editar còdic]La política espacial dels Estats Units és redactada pel Poder Eixecutiu baix la direcció del President dels Estats Units, se somet a aprovació i establiment de fondos per al procediment llegislatiu del Congrés dels Estats Units.
Les organisacions de defensa de l'espai poden brindar assessorament al govern i pressionar per a conseguir objectius espacials. Estos inclouen grups de defensa com el Institut de Ciència Espacial, la Societat Nacional de l'Espai i el Space Generation Advisory Council, este últim, entre atres coses, organisa l'event anual de la Nit de Yuri; societats científiques com la American Astronomical Society i la American Astronautical Society; i organisacions polítiques com les National Academies of Sciences, Engineering, and Medicine.
Redacció
[editar | editar còdic]En redactar la política espacial, el President consulta en l'Administració Nacional d'Aeronàutica i de l'Espai (NASA), responsable dels programes espacials civils i científics, i en el Departament de Defensa, responsable de les activitats espacials militars, que inclouen comunicacions, reconeiximent, inteligència, mapage, i defensa antimissils.[1] El President és llegalment responsable de decidir qué activitats espacials corresponen a les àrees civils i militars.[2] El President també consulta en el Consell de Seguritat Nacional, la Oficina de Política de Ciència i Tecnològica i la Oficina d'Administració i Presupost.[3]
La Llei Nacional de l'Espai i l'Aeronàutica de 1958, que va crear la NASA, també va crear un Consell Nacional d'Aeronàutica i de l'Espai que és presidit pel President, que té com a assessors al Secretari d'Estat, Secretari de Defensa, Administrador de la NASA, President de la Comissió d'Energia Atòmica, més fins a un membre del govern federal i atres tres membres de caràcter privat "eminents en ciència, ingenieria, tecnologia, educació, administració o assunts públics" nomenats pel President.[4] Abans d'assumir el càrrec de President, John F. Kennedy va persuadir al Congrés per a esmenar la Llei i aixina permetre-li establir el precedent de delegar la presidència d'este consell al seu Vicepresident (Lyndon B. Johnson). El Consell es va suspendre en 1973 durant la presidència de Richard M. Nixon. En 1989, el president George H. W. Bush va restablir un Consell Nacional de l'Espai constituït de manera diferent per orde eixecutiva, que va ser suspés en 1993 pel president Bill Clinton. El president Donald Trump va restablir el Consell per orde eixecutiva en 2017.[5]
Els aspectes internacionals de la política espacial dels Estats Units poden involucrar negociacions diplomàtiques en atres països, com el Tractat de l'Espai Exterior de 1967. En estos casos, el President negocia i firma el tractat en nom dels Estats Units d'acort en el seu autoritat constitucional, després ho presenta al Congrés per a la seua ratificació.
Llegislació
[editar | editar còdic]Una volta que presentada una solicitut, el Congrés seguix el protocol necessari per a aprovar la normativa i autorisar la despesa presupostària per a la seua implementació. Per a recolzar açò, les polítiques civils són revisades pel Subcomité de la Cambra sobre Espai i Aeronàutica i el Subcomité del Senat sobre Ciència i Espai. Estos comités poden supervisar l'implementació de la NASA de polítiques espacials establides, monitorear el progrés de grans programes espacials com el programa Apolo i en casos especials com a greus accidents espacials com l'incendi del Apolo 1, a on el Congrés va supervisar l'investigació de l'accident de la NASA.
Les polítiques militars són revisades i supervisades pel Subcomité de la Cambra sobre Forces Estratègiques i el Subcomité del Senat sobre les Forces Estratègiques, aixina com la Comissió Permanent Selecta sobre Inteligència de la Cambra de Representants i el Comité Selecte del Senat sobre Inteligència.
El Comité de Relacions Exteriors del Senat porta a terme audiències sobre els tractats espacials proposts, i els diversos comités de assignació tenen poder sobre els presuposts de les agències relacionades en l'espai. Els esforços de política espacial són recolzats per agències del Congrés com el Servici d'Investigació del Congrés i, fins que es va dissoldre en 1995, la Oficina d'Evaluació de Tecnologia, aixina com la Oficina de Presupost del Congrés i la Oficina de Responsabilitat del Govern.[6]
El producte final de la política espacial del Congrés és, en el cas de la política interna, un proyecte de llei que establix explícitament els objectius de la política i l'assignació presupostària per a la seua implementació que es presentarà al President per a la seua firma com a llei, o un tractat ratificat en atres nacions.
Implementació
[editar | editar còdic]Tradicionalment, les activitats espacials civils han segut implementades exclusivament per la NASA, pero la nació està en un procés de transició a un model en el que les empreses privades implementen més activitats baix l'assessorament i el soport de la NASA. Ademés, la Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica del Departament de Comerç opera varis servicis en components espacials, com el programa Landsat.[1]
Les activitats espacials militars són implementades pel Comando Espacial de la Força Aérea, el Comando Espacial Naval i el Comando Espacial i de Defensa de Missils de l'Eixèrcit.
Llicencia
[editar | editar còdic]Qualsevol activitat "destinada a realisar en els Estats Units el llançament d'una eixida de llançament, operar des d'alguna base de llançament o reingrés, el reingrés d'una càpsula de reingrés" necessita una llicència per a operar en l'espai ultraterrestre. Esta llicència deu ser solicitada per "qualsevol ciutadà o entitat organisada baix les lleis dels Estats Units, aixina com atres entitats, segons lo definit per les regulacions relacionades en l'espai, que tenen l'intenció d'operar en els Estats Units... deuen obtindre la supervisió d'Administració Federal d'Aviació, Comissió Federal de Comunicacions i el Secretari de Comerç controlen el compliment de la llicència del Secretari de Transport".[7]
Programes espacials inclosos dins del presupost
[editar | editar còdic]La finançació dels programes espacials es realisa en part en presupost federal anual, a on es considera com a part de la política científica de la nació. En la solicitut de presupost de la administració Obama per al any fiscal 2011, la NASA rebria 11.0 mil millons de dólars, d'un presupost total d'investigació i desenroll de 148.1 mil millons de dólars.[8] Atres activitats espacials es financen en càrrec al presupost d'investigació i desenroll del Departament de Defensa, i dels presuposts de les atres agències reguladores involucrades en assunts espacials.
Llegislació internacional
[editar | editar còdic]Estats Units està integrat en quatre dels cinc tractats de dret espacial ratificats per la Comissió de les Nacions Unides sobre els usos pacífics de l'espai ultraterrestre. Estats Units va ratificar el Tractat de l'Espai Exterior, el Acorde de Rescat, el Conveni de Responsabilitat Espacial i el Conveni de Registre, pero no el Tractat de la Lluna.[9]
Els cinc tractats i acorts de dret espacial internacional cobrixen "la no apropiació de l'espai exterior per part d'un país, el control d'armes, la llibertat d'exploració, la responsabilitat per danys causats per objectes espacials, la seguritat i el rescat de naus espacials i astronautes, la prevenció d'interferència perjudicial en les activitats espacials i el mig ambient, la notificació i el registre d'activitats espacials, l'investigació científica i la explotació dels recursos naturals en l'espai ultraterrestre i solució de controvèrsia".[10]
La Assamblea General de les Nacions Unides va adoptar cinc declaracions i principis llegals que encoragen l'eixercici de les lleis internacionals, aixina com la comunicació unànim entre països. Les cinc declaracions i principis són:
- La Declaració de principis jurídics que rigen les activitats dels Estats en l'exploració i usos de l'espai ultraterrestre (1963)
- Tota exploració espacial es realisarà en bones intencions i està igualment oberta a tots els Estats que complixquen en el dret internacional. Cap nació pot reclamar la propietat de l'espai exterior o de cap cos celest. Les activitats portades a terme en l'espai deuen complir en el dret internacional i les nacions que se someten a dites activitats deuen acceptar la responsabilitat de l'agència governamental o no governamental involucrada. Els objectes llançats a l'espai estan subjectes a la nació d'orige, incloses les persones. Els objectes, parts i components descoberts fòra de la jurisdicció d'una nació seran tornats una volta identificats. Si una nació llança un objecte a l'espai, són responsables de qualsevol dany que ocórrega internacionalment.
- Els principis que rigen l'us pels Estats de satèlits artificials de la Terra per a la transmissió internacional directa de televisió (1982).
- Els principis relatius a la teledetección de la Terra des de l'espai exterior (1986).
- Els principis rellevants per a l'us de fonts d'energia nuclear en l'espai ultraterrestre (1992).
- La Declaració sobre la cooperació internacional en l'exploració i l'us de l'espai ultraterrestre en benefici i en interés de tots els Estats, tenint en conte especialment les necessitats dels països en desenroll (1996).
Història
[editar | editar còdic]Administració Eisenhower
[editar | editar còdic]El president Eisenhower es va mostrar escèptic sobre els vols espacials tripulats, pero estava interessat en les aplicacions comercials i militars de la tecnologia satelital. Abans del llançament de la Unió Soviètica del Sputnik 1, Eisenhower ya havia autorisat el Proyecte Vanguard, un programa científic satelital associat en el Any Geofísico Internacional. Com a partidari del seu governe en minoria, va tractar d'evitar una carrera espacial el sosteniment de la qual duria a utilisar un gran presupost, es va dur una gran sorpresa en l'anunci del llançament soviètic del Sputnik, intentant minimisar-ho.[11] Tractant d'evitar més sorpreses tecnològiques similars per part soviètica, va autorisar la creació de la Agència de Proyectes d'Investigació Alvançats de Defensa (DARPA) en 1958, responsable del desenroll de tecnologies militars.[12]
La Army Ballistic Missile Agency (ABMA) va propondre programes espacials com el Explorer, pero Eisenhower, tractant d'evitar donar-li al programa espacial nortamericà l'image militarista que tenien del programa soviètic, va rebujar l'Explorer a favor del Proyecte Vanguard, despuix de numerosos fallos del proyecte, es va vore obligat a donar el vist i plau el llançament propost per l'Eixèrcit.
En el mateix any 1958, Eisenhower va demanar al Congrés que creara una agència per al control civil de les activitats espacials no militars. A sugerència del seu assessor científic, James Rhyne Killian, el proyecte de llei demanava la creació d'una agència del Comité Assessor Nacional per a l'Aeronàutica (NACA). El resultat va ser la Llei Nacional de l'Espai i l'Aeronàutica, aprovada en juliol de 1958, que va crear l'Administració Nacional d'Aeronàutica i de l'Espai (NASA). El president va designar a T. Keith Glennan com a primer Administrador de la NASA, en l'últim Director de la NACA, Hugh Latimer Dryden, com a diputat.
La NASA, creada despuix de l'aprovació pel Congrés, va anar substancialment més fort que la proposta original de l'administració Eisenhower. La NASA es va fer càrrec de l'investigació de tecnologia espacial iniciada per DARPA.[11] També es va fer càrrec del programa satelital tripulat de EE. UU., Man In Space Soonest, de la Força Aérea, conegut com Programa Mercury.
Administració Kennedy
[editar | editar còdic]Archiu:President Kennedy speech on the space effort at Rice University, September 12, 1962.ogv
A l'inici de la presidència de John F. Kennedy, este es va sentir inclinat a desmantellar els plans per al programa Apolo, al que es va opondre quan era senador, pero va pospondre qualsevol decisió per deferència al seu vicepresident, a qui havia nomenat president del Consell Nacional de l'Espai[13] i que va recolzar fermament a la NASA per la seua ubicació en Texas.[14] Açò va canviar en el seu discurs de l'Estat de l'Unió de giner de 1961, quan va sugerir la cooperació internacional en l'espai.
En resposta al vol de Yuri Gagarin com el primer home posat en l'espai, el president, en 1961, va comprometre als Estats Units a fer alunizar a un home en la Lluna a finals de la década. En eixe moment, l'administració nortamericana pensava que l'Unió Soviètica podria fer aterrisar a un home en la Lluna per a 1967, i el president Kennedy va vore un alunizaje nortamericà com alguna cosa crític per al prestigi i l'estat global de la nació. No obstant, l'administrador de la NASA, James E. Webb, va seguir un programa més ampli que afegia aplicacions espacials com el seguiment del clima i els posar en òrbita satèlits de comunicacions. Durant este temps, el Departament de Defensa va observar les aplicacions espacials militars, com el programa d'avió espacial Dyna-Soar i el Manned Orbital Laboratory. John F. Kennedy també va elevar l'estatus d'assessor al Consell Nacional de l'Espai, en assignar al Vicepresident com el seu president.[11]
Administració Johnson
[editar | editar còdic]El president Lyndon Johnson va estar molt compromés en la carrera espacial i, sent líder de la majoria del Senat i vicepresident, va contribuir a establir l'infraestructura per al programa espacial. No obstant, les despeses de la Guerra de Vietnam i els programes de la Gran Societat varen obligar a retallar el presupost de la NASA en 1965. Aixina i tot, la missió Apolo 8 que va dur als primers hòmens a l'òrbita llunar va poder realisar-se just ans que Johnson finalisara el seu mandat en 1968.[11]
Administració Nixon
[editar | editar còdic]
La nau espacial Apolo 11, va anar a primera nau que va realisar un alunizaje, duent al primer home a la Lluna, a principis de la presidència de Richard Nixon. El presupost de la NASA continuava disminuint per lo que es varen cancelar tres dels aterrisages planificats per a l'Apolo. L'administració de Nixon va aprovar l'inici del programa del transbordador espacial, deixant de finançar atres proyectes com un amartizaje en Mart, la colonisació de la Lluna o una estació espacial.[11]
El 5 de giner de 1972, el president va aprovar el desenroll del programa del Transbordador Espacial de la NASA,[16] decisió que va influir profundament en la carrera espacial per a explorar i desenrollar l'espai durant vàries décades des de llavors. baix l'administració de Nixon, el presupost específic de la NASA va disminuir.[17] El administrador de la NASA Thomas O. Paine proyectava plans per a l'establiment d'una base permanent en la Lluna a finals de la década de 1970 i el llançament d'una missió tripulada a Mart per a 1981. El president Nixon, no obstant, va rebujar esta proposta.[18] El 24 de maig de 1972, va aprovar un programa cooperatiu de cinc anys entre la NASA i el programa espacial soviètic, que culminaria en el proyecte de proves Apolo-Soyuz, una missió conjunta d'un Apolo nortamericà i una nau espacial Soyuz soviètica, en 1975, durant la presidència de Gerald Ford.[19]
Administració de Ford
[editar | editar còdic]Durant la presidència de Gerald Ford la política espacial va tindre poc impuls. La finançació de la NASA va millorar alguna cosa, el proyecte de proves Apolo-Soyuz es va realisar i el programa Shuttle es va continuar desenrollant, també es va crear la Oficina de Política de Ciència i Tecnologia.[11]
Administració Carter
[editar | editar còdic]Durant la presidència de Jimmy Carter, Estats Units també es va mantindre prou inactiu referent a l'espai: Carter havia afirmat que no era «factible ni necessari» comprometre's en un programa espacial a l'estil Apolo, i la seua política espacial solament va incloure objectius llimitats de curt alcanç.[11] Sobre la política espacial militar, Carter va declarar, sense molta especificació en versió no classificada, que «Estats Units portarà a terme activitats en l'espai en apoyo de el seu dret de llegítima defensa».[20]
Administració Reagan
[editar | editar còdic]_-_DPLA_-_1a02931f54ddec689b9826dcf64c0658.jpg)
Durant el mandat del president Ronald Reagan es va realisar, en abril de 1981, el primer vol del transbordador espacial. En 1982, va informar sobre activitats a realisar durant la carrera espacial, que incloïa iniciatives com la privatisació del programa Landsat, una nova política de comercialisació per a la NASA, la construcció de la Estació espacial Freedom i la Iniciativa de Defensa Estratègica militar. Al final del seu mandat com a president, va intentar aumentar el presupost de la NASA en un 30 per cent.[11], pero moltes d'eixes iniciatives no aplegarien a completar-se segons lo planejat.
El desastre del transbordador espacial Challenger en giner de 1986, va dur a redactar el Informe de la Comissió Rogers sobre les causes del desastre, aixina com el Informe de la Comissió Nacional sobre l'Espai i el Informe sobre el futur del programa espacial nacional.
Administració de George H. W. Bush
[editar | editar còdic]El president George H. W. Bush va continuar recolzant el desenroll espacial, anunciant la Space Exploration Initiative i ordenant un increment del 20 per cent en el presupost de la NASA en una era de presupost ajustat.[11] L'administració Bush ademés va encarregar un atre informe sobre el futur de la NASA, el Comité Assessor sobre el Futur del Programa Espacial dels Estats Units, també conegut com el Informe Augustine.[21]
Administració Clinton
[editar | editar còdic]Durant l'administració Clinton, varen continuar els vols del transbordador espacial i es va començar la construcció de la Estació Espacial Internacional.
La Política Nacional de l'Espai de la administració Clinton (Directiva de Decisió Presidencial/NSC-49/NSTC-8) va ser iniciada el 14 de setembre de 1996.[22] Els principals objectius del president eren «millorar el coneiximent de la Terra, el sistema solar i l'univers a través de l'exploració humana i robòtica» i «enfortir i mantindre la seguritat nacional dels Estats Units».[23] La seua política espacial, de la mateixa manera que la de Carter i Reagan, anava en la seua mateixa llínea en declarar que «els Estats Units portaran a terme les activitats espacials necessàries per a la seguritat nacional». Estes activitats varen incloure «oferir respal al dret inherent d'autodefensa dels Estats Units i els nostres compromisos de defensa en aliats i amics; dissuadir, advertir i, si és necessari, defendre contra l'atac enemic; assegurar que les forces hostils no puguen evitar el nostre propi us de l'espai i contrarrestar, si és necessari, els sistemes i servicis espacials utilisats en fins hostils».[24] La política del president Clinton també va dir que els Estats Units desenrollarien «capacitats de control espacial per a garantisar la llibertat d'acció en l'espai» sol quan tals passos foren «compatibles en les obligacions del tractat».[23]
Administració Bush
[editar | editar còdic]
A principis del mandat de George W. Bush va ocórrer el desastre del transbordador espacial Columbia, lo que va dur a realisar l'informe de la Junta d'Investigació d'Accidents de Columbia que es va donar a conéixer en agost de 2003. La política espacial Vision for Space Exploration, anunciada el 14 de giner de 2004 pel president, va ser vista com una resposta al desastre del Columbia i l'estat general dels vols espacials tripulats de la NASA, aixina com una forma de recuperar l'entusiasme del públic per la exploració espacial. La Vision for Space Exploration tenia com a finalitat implementar un programa humà i robòtic sostingut i assequible per a explorar el sistema solar i més allà; estendre la presència humana a través del sistema solar, començant en nous vols tripulats a la Lluna per a l'any 2020, com a preparació per a l'exploració humana de Mart i atres destins; desenrollar tecnologies innovadores, el coneiximent i infraestructures per a explorar i recolzar les decisions sobre els destins per a l'exploració humana; i per a promoure la cooperació internacional i comercial en l'exploració per a promoure els interessos científics, de seguritat i econòmics dels Estats Units.[25]
En esta finalitat, el 27 de giner de 2004, el President Bush va formar la Comissió del President sobre l'Implementació de la Política d'Exploració Espacial dels Estats Units.[26][27] Presentant el seu informe final el 4 de juny de 2004.[28] Açò va dur al Estudie d'Arquitectura de Sistemes d'Exploració de la NASA a mitan de 2005, que va desenrollar plans tècnics per a portar a terme els programes especificats en la Visió per a l'Exploració Espacial. També va ser el començ de l'eixecució del proyecte Constelació, inclosa la nau espacial Orión, el mòdul d'aterrisage llunar Altair i els eixidas Llaures I i Llaures V. La missió Llaures I-X, un llançament de prova d'un prototip d'eixida Llaures I, es va completar en èxit en octubre de 2009.
El 31 d'agost de 2006 es va iniciar una nova Política Espacial Nacional que va establir una política general que rig la conducció d'activitats espacials dels EE. UU. El document, la primera revisió completa de la política espacial general en 10 anys, va emfatisar els problemes de seguritat, va encorajar a l'empresa privada en l'espai i va caracterisar el paper de la diplomàcia espacial dels EE. UU. En gran mida en térmens de persuadir a atres nacions per a que recolzaren la política dels EE. UU. El Consell de Seguritat Nacional dels Estats Units va dir que es necessitava una actualisació per a «reflectir el fet de que l'espai s'ha convertit en un component encara més important de la seguritat econòmica d'Estats Units, la seguritat nacional i la seguritat absoluta». L'administració Bush va acceptar els acorts internacionals, pero va declarar que «rebuja qualsevol llimitació del dret fonamental dels Estats Units a operar i adquirir senyes des de l'espai»[29] i que «Estats Units s'opondrà al desenroll de noves lleis, règims o atres restriccions que busquen prohibir o llimitar l'accés o us de l'espai per part dels Estats Units».[23]
Administració Obama
[editar | editar còdic]Archiu:President Barack Obama speaks at Kennedy Space Center.ogv
El governe de Barack Obama va comissionar la Revisió del Comité de Plans de Vol Espacial Tripulat dels Estats Units en 2009 per a revisar els plans de vols espacial tripulats dels EE. UU. i garantisar que la nació se situara en "un camí fort i sostenible per a conseguir les seues aspiracions més audaces en l'espai", a on comprenia opcions de vol espacial en acabant de que la NASA es plantejara retirar el transbordador espacial.[30][31][32]
El 15 d'abril de 2010, el president Barack Obama va donar un discurs en el Centre espacial John F. Kennedy a on va informar dels plans que tenia la seua administració per a la NASA. Cap dels tres plans descrits en l'informe final del Comité[33] varen ser seleccionats en la seua totalitat. El president va cancelar el proyecte Constelació i va rebujar els plans immediats per a retornar a la Lluna en la premissa de que el pla actual s'havia tornat inviable. En canvi, va prometre 6 mil millons de dólars en fondos adicionals i va solicitar el desenroll d'un nou programa d'eixides de càrrega pesada per a iniciar la seua construcció en 2015 en missions tripulades a l'òrbita de Mart a mitan de la década de 2030.[34] També va informar sobre la seua nova política espacial el 28 de juny de 2010, en la que va revertir el rebuig de la política de George W. Bush dels acorts internacionals per a frenar la militarisació de l'espai, dient que «consideraria propostes i conceptes per a mides de control d'armes si són equitatiu, efectivament verificable i per a millorar la seguritat nacional dels Estats Units i els seus aliats».[29]
En la Llei d'Autorisació de la NASA de 2010, que va ser aprovada l'11 d'octubre de 2010, es varen promulgar molts d'estos objectius de la política espacial.
Administració Trump
[editar | editar còdic].jpg)
.jpg)
El 30 de juny de 2017, el president Donald Trump va firmar una orde eixecutiva per a restablir el Consell Nacional de l'Espai, presidit pel vicepresident Mike Pence. La primera solicitut de presupost de la administració Trump manté els programes de vols espacials tripulats de l'era Obama: naus espacials comercials per a transportar astronautes cap a i des de la Estació Espacial Internacional, el Sistema de llançament espacial del govern i la nau espacial Orión para missions en l'espai profunt, mentres reduïx l'investigació científica sobre la Terra i elimina l'oficina d'educació de la NASA.[5]
L'11 de decembre de 2017, el president va firmar la Directiva de Política Espacial 1, un canvi en la política espacial nacional que establix un programa integrat dirigit per Estats Units en socis del sector privat per a una tornada tripulada a la Lluna, seguit de missions a Mart i l'espai profunt. La política exigix que el administrador de la NASA «lidere un programa d'exploració innovador i sostenible en socis comercials i internacionals per a permetre l'expansió humana en tot el sistema solar i dur a la Terra nous coneiximents i oportunitats». Esta gestió organisarà de manera més efectiva els tràmits del govern, l'indústria privada i el treball internacional per a tornar a humans a la Lluna, i assentarà les bases que eventualment permetran l'exploració humana de Mart.
El President va declarar: «La directiva que estic firmant hui tornarà a centrar el programa espacial d'Estats Units en l'exploració i el descobriment humà. [...] És un primer pas per a tornar als astronautes nortamericans a la Lluna per primera volta des de 1972, per a la seua exploració i us a llarc determini. Esta volta, no solament plantarem la nostra bandera i deixarem les nostres chafades, establirem una base per a una eventual missió a Mart, i potser algun dia, a molts móns més allà».[35]
«baix el liderage del president Trump, Estats Units liderarà una volta més en l'espai en tots els fronts», va dir el vicepresident Pence.[36] «Com ha dit el President, l'espai és la "pròxima gran frontera nortamericana", i és el nostre deure, i el nostre destí, establir eixa frontera en liderage, valor i valors nortamericans. La firma d'esta nova directiva és una atra promesa mantinguda pel president Trump.»
Entre atres dignatarios presents durant la firma, varen figurar els astronautes de la NASA el senador Harrison "Jack" Schmitt, Buzz Aldrin, Peggy Whitson i Christina Koch. Feya 45 anys que l'astronauta Harrison Schmitt va aterrisar el Apolo 17 i va chafar la Lluna, sent una de les últimes persones vives que va chafar la Lluna. Buzz Aldrin va ser la segona persona en caminar en la Lluna durant la missió Apolo 11. Peggy Whitson va parlar en el president des de l'espai, en abril durant la seua missió a bordo de l'Estació Espacial Internacional i mentres realisava el vol de tornada a casa despuix de trencar el récort d'un astronauta nortamericà en setembre. Christina Koch forma part de la promoció de la NASA de 2013.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Goldman, pp. 91–97.
- ↑ National Aeronautics and Space Act (1958), Sec. 102(b).
- ↑ Goldman, Nathan C.. Space Policy:An Introduction, Ames, IA: Iowa State University Press, pp. 79–83.. ISBN 0-8138-1024-8.
- ↑ National Aeronautics and Space Act (1958), Sec. 201.
- ↑ 5,0 5,1 Spaceflight Now, "Trump signs order reviving long-dormant National Space Council"
- ↑ Goldman, pp. 107–112.
- ↑ National Aeronautics and Space Act of 1958, United States Congress, 1958
- ↑ Clemins, Patrick J.. «Introduction to the Federal Budget». American Association for the Advancement of Science. Consultat el 8 de febrer de 2011.
- ↑ «OOSA Treaty Database». United Nations Office for Outer Space Affairs. Consultat el 8 de febrer de 2011.
- ↑ United Nations Office for Outer Space Affairs. «United Nations Treaties and Principles on Space Law». Consultat el 16 de febrer de 2011.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 11,6 11,7 11,8 Goldman, pp. 84–90.
- ↑ Dwight D. Eisenhower and Science & Technology, (2008).Dwight D. Eisenhower Memorial Commission, Source
- Archivat el 16 de decembre de 2010 archivat en Wayback Machine..
- ↑ Kenney, Charles. John F. Kennedy: The Presidential Portfolio, pp. 115–116.
- ↑ Reeves, Richard. President Kennedy: Profile of Power, p. 138.
- ↑ Black, Conrad. Richard M. Nixon: A life in Full, New York, NY: PublicAffairs Books, pp. 615–616. ISBN 1-58648-519-9.
- ↑ «The Statement by President Nixon, January 5, 1972». NASA History Office. Consultat el 9 de novembre de 2008. «President Richard M. Nixon and NASA Administrator James C. Fletcher announced the Space Shuttle program had received final approval in San Clemente, Califòrnia, on January 5, 1972.»
- ↑ Butrica, Andrew J.. «Chapter 11 – Voyager: The Grand Tour of Big Science», From Engineering Science to Big Science, Washington, D.C.: NASA History Office, p. 256. Consultat el 9 de novembre de 2008. «The Bureau of Budget under Nixon consistently reduced NASA's budget allocation.»
- ↑ Handlin, Daniel. «Just another Apollo? Part two». The Space Review. Consultat el 9 de novembre de 2008.
- ↑ «The Partnership – ch6-11». Hq.nasa.gov. Consultat el 17 de juny de 2010.
- ↑ Presidential Directive/NSC-37, "National Space Policy," May 11, 1978.
- ↑ Warren E. Leary (17 de juliol de 1990). «White House Orders Review of NASA Goals». The New York Claves. Consultat el 23 de juny de 2009.
- ↑ «2006 U.S. National Space Policy». Archivat des d'el original, el 25 d'octubre de 2010. Consultat el 30 de març de 2020.
- ↑ 23,0 23,1 23,2 Kaufman, Marc (18 d'octubre de 2006). Bush Sets Defense As Space Priority. Recuperate le 21 de març de 2011.
- ↑ Fact Sheet: National Space Policy
- ↑ «The Vision for Space Exploration». NASA. Consultat el 5 de decembre de 2009.
- ↑ January 30, 2004 Whitehouse Press Release – Establishment of Commission
- ↑ Executive Order 13326 – (PDF) From the Federal Register. URL Retrieved September 4, 2006
- ↑ A Journey to Inspire, Innovate, and Discover – (PDF) The Full Report, submitted June 4, 2004. URL Retrieved September 4, 2006.
- ↑ 29,0 29,1 Obama Reverses Bush's Space Policy, The New York Claves. Recuperate le 5 d'agost de 2018.
- ↑ «U.S. Announces Review of Human Space Flight Plans» (PDF). Office of Science and Technology Policy. Consultat el 9 de setembre de 2009.
- ↑ «NASA launches another Web site». United Press International. Consultat el 9 de setembre de 2009.
- ↑ Bonilla, Dennis. «Review of U.S. Human Space Flight Plans Committee». NASA. Archivat des d'el original, el 6 de febrer de 2010. Consultat el 9 de setembre de 2009.
- ↑ Review of U.S. Human Space Flight Plans Committee. «Seeking A Human Spaceflight Program Worthy of A Great Nation». Final Report. NASA. Archivat des d'el original, el 16 de febrer de 2019. Consultat el 15 d'abril de 2010.
- ↑ «President Barack Obama on Space Exploration in the 21st Century». Nasa.gov. Archivat des d'el original, el 14 de decembre de 2017. Consultat el 31 de març de 2020.
- ↑ «Donald Trump wants to send man back to Moon, on to Mars». ABC News. Consultat el 12 de decembre de 2017.
- ↑ «New Space Policy Directive Calls for Human Expansion Across Solar System». NASA. Consultat el 12 de decembre de 2017.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Directiva 1 de Política Espacial
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Política espacial de los Estados Unidos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.