Crisis del Sputnik
Plantilla:Referencias adicionales La crisis de l'Sputnik és el nom donat a la reacció estatunidenca a l'èxit del programa soviètic Sputnik. Fon un element clau durant la Guerra Freda que va començar el 4 d'octubre de 1957, quan la Unió Soviètica va llançar l'«Sputnik 1», que fon el primer satélit artificial de l'història humana.
Els Estats Units es consideraven com a potència mundial en tecnologia espacial i el desenroll de míssils. No obstant, el llançament de l'Sputnik I i el fet de que un dels dos primers intents de llançament fracassara, va sacsar l'opinió pública nortamericana. Es va produir per tant una crisi, dita la "crisi de l'Sputnik", degut a l'imminent amenaça de l'Unió Soviètica. El llançament de l'Sputnik 1 va generar una reacció de crisi en periòdics nacionals com el New York Times, que mencionaba el satélite en 279 artículos entre el 6 de octubre de 1957 y el 31 de octubre de 1957 (más de 11 artículos por día).[1]
Durant la Guerra Freda, fon creixent en els Estats Units un sentiment de temor sobre les possibilitats i intencions de la Unió Soviètica. Una volta que es va demostrar que la Unió Soviètica estava col·locant satélits en òrbita, dita preocupació va aumentar considerablement, ya que la tecnologia per a col·locar satélits en òrbita permetia també la possibilitat de llançar ogives nuclears a distàncies intercontinentals.
Este acontecimiento impulsó la Carrera espacial que condujo al llançament del primer ser humano al espacio y al aterrizaje del primer hombre en la luna (1969) mediante el Programa Apolo.
La resposta dels Estats Units
La Crisis de l'Sputnik va conduir als Estats Units a una série de mides, principalment iniciades pel Departament de Defensa:
- Càlcul de l'òrbita de l'Sputnik en els dos dies següents (treball realisat pel departament d'Astronomia de l'Universitat d'Illinois en Urbana-Champaign en conjunció en Donald B. Gillies).[2]
- Incremento en esfuerzos del proyecto de la Marina llamado "Proyecto Vanguard"[3] para el llançament de satélites estadounidenses para ser puestos en órbita terrestre. Recuperando el proyecto Explorer del ejército estadounidense para colocar un satélite en órbita el 31 de enero de 1958.[4]
- En febrero de 1958, la comunidad política y científica reconoció la necesidad de un Departamento de alto nivel para la organisació y ejecución de proyectos de Investigación y Desarrollo por lo que se creó el ARPA "Advanced Research Projects Agency", que más tarde se convertiría en el DARPA "Defense Advanced Research Projects Agency".
- El 29 de julio de 1958, el presidente Eisenhower aprobó el "National Aeronautics and Space Act", creando la NASA.[5]
- Se iniciaron programas educativos para la consecución de una nueva generación de ingenieros.
- Increment en les ajudes per a l'investigació científica.
- Creación del programa de misiles Polaris.
- L'àrea de gestió de proyectes va experimentar un gran avanç per a la gestió i organisació de proyectes d'alta complexitat. El concepte de gestió de proyectes i els models d'estandarisació de proyectes com l'anàlisi PERT varen ser inventats per al programa Polaris.
- Decisión del presidente John F. Kennedy de desarrollar 1000 misiles LGM-30 Minuteman.
Referències
- ↑ «The New York Times - Search» (en en). www.nytimes.com. Consultat el 2021-09-18.
- ↑ http://www.foxnews.com/story/0,2933,298728,00.html La secreta historia del Sputnik
- ↑ http://www.astromia.com/glosario/vanguard.htm Proyecto Vanguard
- ↑ http://www.elcielodelmes.com/cronologia/index.php Cronología de la carrera espacial
- ↑ National Aeronautics and Space Act of 1958.
Bibliografia
- Libros
- Otros recursos en línea
Categoría:Guerra Fría Categoría:Programa Sputnik
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Crisis del Sputnik» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.