Comissió Rogers
La comissió Rogers, de nom oficial Comissió Presidencial sobre l'Accident del Transbordador Espacial Challenger (en anglés Rogers Commission o Presidential Commission about the Space Shuttle Challenger Accident), va ser una comissió presidencial nortamericana formada per a investigar l'accident del transbordador espacial Challenger en la seua dècima missió, STS-51-L, segons despuix de desapegar el 28 de giner de 1986.
Membres
[editar | editar còdic]
La comissió estava composta per:
- William P. Rogers (1913-2001), president, antic secretari d'estat dels Estats Units.
- Neil Armstrong (1930-2012), vicepresident, antic astronauta.
- Sally Ride (1951-2012), antiga astronauta i ex-tripulant del Challenger, primera dòna nortamericana en l'espai.
- David Acheson (naixcut en 1921), advocat.
- Eugene Covert, especialiste aeronàutic, antic científic de les Forces Aérees dels Estats Units.
- Robert Hotz, especialiste aeronàutic.
- Richard Feynman (1918-1988), premi Nobel de Física, els particulars métodos de la qual d'investigació es varen distanciar dels del restant de la comissió i les conclusions de la qual va arreplegar en el seu llibre de memòries ¿Qué t'importa lo que pensen els demés?.[1]
- Albert Wheelon.
- Arthur B. C. Walker, Jr. (1936-2001), astrònom nuclear.
- Donald J. Kutyna, antic general de les Forces Aérees dels Estats Units.
- Robert Rummels.
- Joe Sutter (naixcut en 1921), ingenier aeronàutic, "pare" del Boeing 747.
- Charles Elwood Yeager (naixcut en 1923), pilote de proves de les Forces Aérees dels Estats Units.
Informe
[editar | editar còdic]La comissió va entregar un informe oficial de 225 pàgines el 9 de juny de 1986, documentant els factors tècnics i organizacionales que varen conduir a l'accident.
Va determinar que la causa de l'accident va ser el fallo d'una de les juntes tóricas de l'eixida acceleradora sòlida dret. El fallo de la junta va permetre el pas de gasos calents presurizados que varen entrar en contacte en el tanc extern, provocant la deflagració. Les juntes no havien segut dissenyades per a tindre una elasticitat o estanqueitat suficients en baixes temperatures, com les que imperaven el dia del llançament.
També va acusar a la NASA i la seua contratante, Morton Thiokol, destacant la seua inacció per a proporcionar una junta adequada. La comissió va descobrir que, des de 1977, els ingeniers de la NASA havien estat al corrent del problema de les juntes tóricas, aixina com del fet de que això podia tindre conseqüències catastròfiques. Això va dur a la Comissió Rogers a concloure que l'accident del Challenger va ser "un accident arraïlat en el història" (an accident rooted in history).[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ .
- ↑ «Report of the Presidential Commission on the Space Shuttle Challenger Accident». NASA. Archivat des d'el original, el 8 d'agost de 2013.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Comisión Rogers» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.