Poble wayú
Els wayús (autónimo wayuu, pronunciat [ˈwajuː]) o guajiros (del arahuaco guajiro) són indígenas de la península de la Guajira, ubicada en el mar Carib, que habiten principalment en el nort del departament de La Guajira en Colòmbia i el nort del estat Zulia en Veneçola.
Geografia
[editar | editar còdic]
Ocupen un territori de 15 300 km² en el departament Colombià de La Guajira, i 22 000 km² dins de l'estat Veneçolà Del Zulia. El clima de la sabana filoxera al sur i occident (Baixa Guajira), d'estepa àrida o semiárida al nort i orient (Alta Guajira), és càlit i sec. La pluviosidad d'esta regió és molt reduïda i solament hi ha pluges en el Juyapu, entre setembre i decembre. En l'Alta Guajira està el denominat Massiç Guajiro[1] conformat per les serranías Macuira, Jala'la, Chiare, Corojo i Cuines i el cerro Petisú, que alcancen fins a 900 m s. n. m. Al sur de la baixa Guajira corren, cap a l'occident el riu Ranchería i el ric Llima cap a l'orient.
Els wayús habiten l'àrida Península de la Guajira al nort de Colòmbia i noroest de Veneçola, sobre la mar Carib. És una regió en un clima càlit, sec i inhòspit, banyada pels rius Ranchería (Colòmbia) i La Llima (Veneçola). Presenta unes estacions climàtiques marcades per una primera temporada de pluges, denominada wuyapu, que es desenrolla durant els mesos de setembre a decembre, seguida d'una época de sequia, coneguda com Jemial, que va des de decembre fins a abril. Posteriorment, ve la segona temporada de pluges, cridada Iwa, per a terminar en una llarga temporada de sequia que va des de maig a setembre.
Població
[editar | editar còdic]
El poble wayú és l'ètnia indígena més numerosa de Colòmbia i Veneçola; representen prop de l'11 % de la població de l'estat Zulia i prop del 45 % de la població del departament de La Guajira.[2] El 97 % de la població parla el seu idioma tradicional que és el wayú o wayuunaiki i el 32 % parla l'espanyol. Ademés, un 66 % no ha rebut cap tipo d'educació formal. La població wayú en Colòmbia, segons el cens de 2019, és de 380 460[3] persones, les quals representen el 20 % de la població indígena del país, sent el grup més numerós en Colòmbia. Conforme al cens de 2011, en Veneçola els wayús són 415 498. La població conjunta entre Colòmbia i Veneçola, superava els 400 000 parlants de la llengua wayú.[4] L'organisació social és caracterisada per clanés.[5][6]
Història
[editar | editar còdic]L'ètnia wayú és una de les ètnia arahuacas que, com una gran corrent migratòria, es va desplaçar tant per l'Amazonía, com cap a les Antilles, a a on varen aplegar cap a el 150 a. C.
Feyen part de les seues costums ancestrals, la caça, peixca i recolecció, aixina com la horticultura, a on ella era possible, al sur de la península o en atres llocs en un ambient menys desértico que l'actual. La vivenda era comunal, en forma de maloca.
Encara que el contacte en els conquistadors europeus data de el XVI, els wayús no varen ser conquistats sino fins a l'independència de Colòmbia i Veneçola. En açò va influir tant la resistència indígena, com les dures condicions ambientals del desert, que va servir com a refugi als wayús.
El 2 de maig de 1769, els wayú de la península de la Guajira es varen alçar contra les autoritats espanyoles, pel seqüestre de 22 indígenes que varen ser seqüestrats per a dur-los a construir fortificacions en Cartagena d'Índies. Pronte totes les poblacions de la regió varen caure en mans dels sublevats, resultant en la mort d'un centenar d'espanyols. Els indígenes d'Orine, Boronata i Estany de Fonts assalten el poble del Racó, prop de Riohacha. Els wayú varen capturar numerosos caps de ganado que varen dur a l'Alta Guajira.[7][8][9]
Cap a l'any 1800, s'estimava que la població d'indígenes no somesos (cridats salvages) de la Guajira era de 10 000 entre motilones (ells 1800),[10] chimilas, goagiros, arhuacos, tupes i cuines.[11] En 1812 els estimaven en 40 000 persones, d'ells 1500 llances en les que atacaven pobles fronteriços.[12] Ocupaven el territori entre Maracaibo i Riohacha i eren coneguts genèricament com els guajiros, d'estos els més numerosos i importants eren els wayús. Durant el XIX els governs d'abdós repúbliques varen escomençar a fer plans per a sometre'ls, en 1841 eren 18 000 gents dels que 3000 serien guerrers, coneguts per la seua ferocitat.[13] Els guajiros eren entre 90 000 i 150 000 a mitan del sigle, en 1858 eren 35 000 a 40 000 persones.[14] Les primeres campanyes del governe veneçolà varen començar en 1830, continuant en la construcció de varis forts i llínees de trincheras que varen fer alvançar la frontera cada volta més al nort, cap a 1893 havien quedat somesos i reduïts.[13] Lo mateix va fer el govern de Colòmbia, terminant per repartir-se el territori.[14]
L'intervenció europea va supondre, no obstant, la pèrdua de terres agrícoles i àrees de caça que els wayús varen compensar en el pastoreig d'espècies introduïdes, especialment les cabres i en menor mida, vacuns. Conflictes freqüents varen ocórrer per la política dels europeus de controlar la peixca de perlas. Després, aprofitant els enfrontaments entre espanyols, neerlandesos i anglesos, varen ser capaços de desenrollar una activitat comercial intensa, que varen ampliar durant el periodo republicà.
A pesar de l'expansió de les dos repúbliques sobre el seu territori, els wayús varen mantindre una àmplia autonomia extralegal que solament recentment han reconegut constitucionalment abdós Estats i que es caracterisa per l'aplicació del dret propi en tot el territori propi.[15]
Economia
[editar | editar còdic]
L'ètnia wayú es dedica especialment al pastoreig[16] que es va fer molt important durant els sigles XVI i XVII, motivant a partir de la segona centuria l'expansió i sumissió de pobles veïns que també vivien en la península.[17] Els vacús es consideren l'animal de major valor, pero la seua criança es fa molt complicada per les condicions ambientals, és per això que hui en dia el seu principal be de valor són les camionetes salamandres, utilisades per al contrabando illegal de gasolina entre Colòmbia i Veneçola, i recentment el transport informal a través de trochas.[18] Cada clan té una marca de ferro respectiva, ya que el ganado és marcat en el símbol clan. Les cabras (kaa'ulaa) o chivos, registren el major número de caps i són cuidats en raberes de 100 a 150 animals, a voltes de molts més.
Anteriorment es dedicaven a la crío de cavalls, asnos i mules, pero en els últims anys les epidèmies han diezmado estes espècies. Pastorear és una activitat quotidiana per als wayuu, esta pràctica unix lo econòmic i lo espiritual, i està relacionada en una estreta relació dels wayuu en els sers del cosmos. Este es pot entendre com un llegat que poden heretar a les següents generacions com a garantia de l'equilibri de la vida i la mort. És una activitat tradicional que representa prestigi social.[19]
Entre els wayuu, anteriorment el ganado era la principal riquea i ademés el principal motiu de prestigi i guany. Encara que es comerciava en ell, s'intercanviava de modo no comercial: per a sagellar una aliança matrimonial, com a dret sobre una descendència o per a compensar danys o delictes (encara que estos no estiguen regits per cap llei ni jurisdicció) i solucionar conflictes. Ademés, el pastor associava el seu ganado als rituals que marcaven el seu cicle vital. A on és possible, té una chicoteta horta anomenada apain, a on sembren dacsa, fríjol, yuca, pepino, auyama, meló i meló d'Alger, sense que puguen rotar ni variar de cultius, pel clima.
L'economia és mixta, puix es requerix també d'un atre tipo d'activitats econòmiques com la peixca, el comerç, la producció textil tradicional, la ceràmica i el treball assalariat en facendas, en les mines de carbó d'El Cerrejón (en mans de l'Exxon i la Glencore) i El guasare (baix control del governe veneçolà[20]), en les explotacions de talc i dividivi i també conta en la Cooperativa Ayatawacoop baix control indígena, la comercialisació de combustibles i derivats del petròleu a on són aproximadament 1200 associats a la cooperativa i el 80 % són indígenes o en el sector de servicis.
L'explotació de la sal marina en Manaure era realisada des d'abans de l'arribada dels europeus. Primer el Regne espanyol i després l'estat colombià varen explotar les salines i varis wayú es varen fer asalariado, encara que uns atres varen mantindre explotacions artesanals. En 2005, despuix d'una llarga lluita, transitòriament l'explotació de la sal va estar de nou en mans dels indígenes,[21] pero una sentència els ha despullat novament.
La salut pública dels wayús
[editar | editar còdic]L'ètnia wayúu, com a resultat de la seua ubicació aïllada entre dos grans països, presenta una combinació de pràctiques de medicina tradicional i occidental. Les principals malalties que afecten a esta població estan relacionades en deficiències nutricionals i condicions de pobrea. Ademés, la seua geografia remota i l'escassea de fonts d'aigua potable contribuïxen a l'aparició de malalties associades a la falta de sanejament i accés a servicis bàsics.[22] Hi ha una correlació negativa entre la desnutrición crònica de la família i l'educació secundària o superior de la mare.[23]
Les malalties més comunes inclouen la desnutrición, problemes respiratoris i gastrointestinals en els chiquets menors de cinc anys, malalties de transmissió sexual, càncer cervical i uterí, hipertensió, problemes dentals, i les ferides de l'abús físic.[22]
Dins de l'ètnia wayú es definix la salut i les malalties en una manera distinta. Segons apunta la comunitat, hi ha dos classes de malalties. Primer, hi ha una malaltia ‘ayuulee’ que és menys greu. Segon, hi ha malalties ‘wanülüü’, les quals són les malignes i d'alguna manera terminals. Eixemples de les malalties ‘wanülüü’ inclouen el càncer o problemes cardíacs, que causen, en els térmens del poble, “una eixida definitiva de l'ànima”.[24]
En 2015, la regió de La Guajira va reportar una sifra de 46 morts per 1000 chiquets menors d'un any d'edat pel problema de la desnutrición. En els chiquets menors de 6 anys, esta sifra va aumentar a 60 morts per 1000 chiquets.[25] Segons apunten varis investigadors el problema de la desnutrición aumenta conforme les condicions ambientals i climàtiques de la regió. Per eixemple, en La Guajira, va haver una sequia de 2011 a 2015 que va impedir que els cultius creixqueren.[26] Ademés, hi ha mines propenques que contaminen les fonts d'aigua locals. Adicionalment, l'assut de Tancada, que va ser construïda en 2011, va secar el riu Ranchería, que és la principal font d'aigua en la regió.[26] En segon lloc, com a resultat de la recent crisis econòmica en Veneçola, aquelles comunitats de Wayú que solen obtindre recursos del governe veneçolà per a sobreviure ya no tenen cóm satisfer la canastra bàsica. Encara que els wayú tenen doble nacionalitat i pas lliure entre els països de Colòmbia i Veneçola, molts membres de la comunitat no tenen els mijos per a obtindre els recursos necessaris de Colòmbia.[27]
Les solucions: medicina tradicional
[editar | editar còdic]La medicina tradicional és un aspecte important de la cultura i patrimoni dels wayú. Hi ha dos raons principals per a l'us freqüent de les pràctiques que es transmeten de generació en generació. Primer, els ancestros tradicionalment han resistit l'adaptació de la medicina occidental, per lo tant no s'usa típicament en el dia de hui. Segon, hi ha una escassea d'hospitals en La Guajira i per això es demora molt en aplegar a la consulta mèdica.[25]
Hi ha varis càrrecs importants que els membres de la comunitat ocupen per a mantindre les seues tradicions mèdiques. Per lo general, les dònes estan a càrrec de la medicina i la curació. El coneiximent mèdic i l'us de les plantes principalment està en mans dels Ouutsü (Piache-Mèdica) i els Alüjülii (Yerbateras). El primer grup, els Ouutsü, són de major importància i incidència en la medicina tradicional. Elles posseïxen el 'seyu', que és l'esperit auxiliar de la curació, el propòsit de la qual és el de brindar als Ouutsü l'ajuda necessària en el procés de la curació dels malalts. Elles són les intermediàries entre el wayú i el món espiritual.[28] El segon ofici, els Alüjülii, es consideren com els especialistes més respectats entre les comunitats. Elles han rebut coneiximents oralment que es varen transmetre de generació en generació per a preservar la tradició. Adicionalment, hi ha curanderos que s'especialisen en certes àrees com la medicina occidental. Finalment, hi ha chamans, que decidixen si un pacient necessita més que la medicina tradicional per a tractar la seua condició.[24]
Les pràctiques de la medicina ancestral es basen en les plantes i animals espirituals, els esperits i energies, i els somis. Hi ha més de 175 plantes associades en la curació de les malalties.[24] L'us dels somis és una pràctica important que es relaciona en el món espiritual. Els somis són el mecanisme que es du la interpretadora als outsus. Ells a la seua volta els advertixen a les interpretadoras de lo mal o bo que és per vindre, i aixina és que els outsus ajuden a sanar el cos i l'ànima. Cada somi té un significat i depén del saber de la vella interpretar-ho.[28]
Organisació i cultura
[editar | editar còdic]
Societat organisada en clans i'iruku. Existixen per lo manco 30 clans, entre els quals estan els Ulewana, Epieyú, Uriana, Ipuana, Pushaina, Epinayú, Jasayú, Arpushana, Jarariyú, Wouriyú, Urariyú, Sapuana, Jinnu, Sijona, Pausayú, Uchayar'o, Uriyú, Warpushana, Worworiyú, Pipishana i Toctouyú. El major percentage de població es troba en els clans Epieyú, Uriana i Ipuana.[29]
Entre l'ètnia wayú existix encara l'autoritat tradicional i un sistema autòcton de l'administració de la justícia en la qual es destaca el pütchipü o pütche'ejachi, és dir, el portador de la paraula o "palabrero", qui resol els conflictes entre els diferents clans. Pel que fa a la família extensa matrillinial "segons la carn" o apüshi, el alaula tio matern major és qui eixercix l'autoritat. Els parents per llínea paterna, "segons la sanc", es reconeixen com oupayu,[30] [31] aliats en els qui s'espera solidaritat yana'ma' o treball conjunt.
L'home pot tindre vàries dònes. Abans del matrimoni el nóvio deu aplegar a un acort en els pares de la nóvia en una reunió denominada ápajá i entregar a ells la cantitat de ganado i joyes que acorden. La dòna permaneix en la llar i és símbol de respecte i unitat. Habiten en rancherías (piichipala o miichipala), chicotetes comunitats distants unixques d'unes atres, conformades per agrupacions de parents propenques al clan. El pastoreig és l'activitat més important. El número de cabres, reses, cavalls i mules són el símbol de riquea i poder. El teixit és una llabor que combinen en les demés activitats quotidianes, en els temps lliures, en les visites i quan van de viage.
Un personage de gran importància en cada comunitat és el piachi', qui ha adquirit poder espiritual per mig de la seua experiència visionària i les virtuts otorgades durant somis o trances que s'interpreten com l'incorporació d'un esperit protector Seyuu, per lo que és cridat per a curar. Els esperits es comuniquen en els humans vius en els somis. Maleiea és el creador; Pulowi dòna primigènia; Juyá la pluja; Shanceta, Acaracuy i Kéerraria esperits de llocs especials; Yoruja els esperits errantes de morts. Els wayús creuen que despuix de la mort va a Jepirá,[32] el Veta de la Vés-la, lloc de felicitat a on es descansa fins que despuix del segon velorio, quan els restants són exhumats per a dur-los un lloc definitiu, l'esperit del mort pren el camí cap a l'eternitat.
Els coneiximents retinguts en la memòria han passat d'una generació a una atra per a plasmar-se en mans wayús en un sinnúmero d'objectes teixits de singular bellea i funcionalitat, elaborats en diversitat de tècniques, formes i colors. Anteriorment els wayús es valien de materials naturals del seu mig ambient per a elaborar i tinturar els fils dels seus teixits; esta antiga transformació ha segut reemplaçada per les matèries primeres processades industrialment, en especial fins fils de cotó mercerizado, hilazas i fibres acríliques en vistosos colors.
Les diferents activitats quotidianes, les festivitats i els rituals impliquen àmpliament l'us de la música tradicional. Les llabors de pastoreig s'acompanyen en música produïda per flautes o canutillas, els chiulets fets d'elements del mig com la llima seca s'usen en activitats de ganaderia. La dansa autòctona yonna o yocna (coneguda com chicha maya), s'usa en les celebracions relacionades en el desenroll de la dòna i implica passos en a on ella alvança desafiant a l'home, que retrocedix tractant de no caure.[33] Els instruments principals que s'usen són flautes, chiulets i tambors.
Jayeechi
[editar | editar còdic]El Jayeechi s'interpreta com a pràctica quotidiana i com a reproductor de la historicidad wayú, per mig d'una virtut creativa, poètica i lírica, en l'us elevat de la memòria i la oralidad. Ademés de ser un mig transmissor de relats cantats, també es torna un constructor i reproductor històric del poble wayú; s'expressa en el camp artístic i líric; es basa en alguns importants personages de la comunitat que, a pesar de ser anònims, hui estan inscrits en l'història oral i són recreats per molts Jayeechimajachis. El Jayeechi es torna com una ferramenta de reproducció cultural i com un recurs de construcció històrica, conservat des de la tradició oral; d'ahí que se li done rellevància a l'us de la memòria colectiva com a factor transmissor en els wayús.
El seu transmissor se li denomina com Jayeechimajachi o Jayeechimajana, que és el poeta de la oralidad wayú. Per a ser un Jayeechimajachi no es requerix posseir un sexe específic, puix el Jayeechi ho pot dominar aquella persona a la que li agrade, i ho practique, sense importar el seu gènero i la seua edat. Els Jayeechimajachi, ademés d'interpretar les cançons, també dominen les vores o instruments musicals. La conjugació del Jayeechimajachi lliteralment fa referència a l'acció del personage que du en si alguna cosa, en este cas du en si continguts lírics i poètics.
Oralidad
[editar | editar còdic]Els wayús, a pesar d'adoptar mides front a l'escritura per mig de l'alfabet espanyol, seguixen en una vinculació estreta en la oralidad, i d'ahí que el valor de la paraula siga garant de l'harmonia entre els clans matrillinials, a on el patriarcat està en segon pla, i es té una interacció social a on prevalen primer els valors colectius i després els individuals. Els coneiximents astronòmics, sobre la naturalea, són fundats des de llenguage i la pràctica de la oralidad; ells no tenen fonaments des de la grafia apuntada en un llenguage matemàtic i físic-quàntic segons sentit occidental.
Idioma
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Idioma wayú.
L'idioma parlat per l'ètnia es denomina wayú o wayuunaiki. Pertany a la família llingüística arawak.[34] És una llengua aglutinant.[35] Registra sis vocals i 16 consonante.[36]
Vocals
| Anteriors | Centrals | Posteriors | |
|---|---|---|---|
| Tancades | i | ɨ (ü) | o |
| Miges | ɛ (i) | ɔ (o) | |
| Obertes | a |
align="center" | |
Totes les vocals poden ser geminadas (llargues): aa, ee, ii, ɨɨ, oo, uu. la vocal central baixa ɨ s'escriu ü.
Consonante
| labial | alveolar | palatal | velar | glotal | |
|---|---|---|---|---|---|
| oclusivas sordes | p | t | t͡ʃ (ĉ) | k | ʔ (') |
| nassals | m | n | ɲ (ñ) | ||
| fricativas sordes | s | ʃ (ŝ) | h | ||
| vibrant lateral | ɺ (l) | ||||
| vibrant múltiple | r | ||||
| aproximantes | w | j |
† és una vibrant lateral que es pronuncia en la llengua una miqueta més lateral i més arrere que la "r" de l'espanyol.
Designació
[editar | editar còdic]La paraula wayú és la autodesignación usada pels indígenes, i significa persona en general, indígena de la pròpia ètnia, aliat i també la parella ("el meu espós" o "la meua esposa"). S'opon al terme "arijuna", persona desconeguda, possible enemic, conquistador, que no respecta les normes wayús. Kusina és la denominació per a atres indígenes, llevat els añus, a els qui denominen paraujano.[37]
La designació dels wayús com "guajiros" és usada pels no indígenes. La paraula "guajiro" es presta a confusió perque comunament és usada pels wayús per a designar als no indígenes habitants de la Península de la Guajira i en eixe cas significa "colon". També se li diu "guajiro" en Cuba i les Antilles, als llauradors, a la població que viu en les zones rurals i en general a aquell que cultiva la terra o cuida de les plantacions agrícoles.
Música
[editar | editar còdic]
La música wayú, es deriva del Jayeechi i l'interpretació dels instruments musicals, les quals eixirien d'eixe àmbit folklòric, i de la connotació de lo que es considera com una simple expressió cultural; degut a que convé definir esta pràctica com un eixercici reproductor de l'història narrativa wayú, des de l'àmbit de la oralidad, convertint-se en el garant de la permanència de la narrativa poètica i lírica del wayú, a partir de la pràctica del Jayeechimajachi i l'intérpret dels instruments musicals (eirajui), que du en si una série de sentits metafòrics i quotidians de la vida del wayú. En este sentit es denomina el Jayeechi com a cançons i vores com l'interpretació dels instruments musicals wayú, abdós connotacions transmeten algun relat o acontenyiment de la vida quotidiana o narren un acontenyiment històric, pictòrica de la societat wayú.
Persones destacades
[editar | editar còdic]- Luis Díaz, futboliste professional recurrentemente internacional en la Selecció de fútbol de Colòmbia.
- Patricia Velásquez, actriu, model i filántropa veneçolana.
- Dorelis Echeto, política, docent, activista i diputada veneçolana.
- Nemesio Montiel, docent, sociòlec, escritor, activiste, polític i antropòlec veneçolà.
- Chinenc Juliol, líder social i activiste colombo-veneçolà.
- Torito Fernández, líder social i activiste colombo-veneçolà.
- Arelis Uriana, política colombiana.
- Vicenta Siosi, periodiste, documentalista i docent colombiana.
- Martha Peralta Epieyú, advocada ambiental i senadora colombiana.
- Carmen Ramírez Boscán, líder social i representant a la Cambra colombiana.
- Henry Palomino «Guajiro», futboliste veneçolà.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Chaves, Milciades (1953) «La Guajira: una regió i una cultura de Colòmbia.» Revista Colombiana d'Antropologia 1: 123-195. Bogotà.
- ↑ DANE Cens nacional de Població 2005; resultats preliminars.
- ↑ «https://www.dane.gov.co/files/investigaciones/boletines/grupos-etnicos/presentacion-grups-etnicos-2019.pdf».
- ↑ Yandira Guerreiro, Leyda Alviárez & Ana Carolina Sánchez. "Una aproximació a l'estudi de les construccions interrogativas en wayuunaiki/guajiro". Ubicat en Multiciencias. Vol. 10, núm. 1, giner-abril 2010, pp. 21-28. Universitat del Zulia, Punt Fix. Vore pp. 21.
- ↑ Palau Coronat, Pepe (1996) La Guajira, realitat màgica: 96. Editorial Antilles.
- ↑ Perrin, Michel (1979) Sukuipa Wayuu. Els guajiros, la paraula i el viure: 190. Monografia 25; Caracas: Fundació La Salle.
- ↑ Barrera Monroy, Eduardo. "Guerres hispà wayuu de el XVIII". Universitas humanística 7 (29): 122-143. Bogotà: Pontifícia Universitat Javeriana.
- ↑ (1990).Cultural del Banc de la República en Colòmbia.6Consultat el 10 de decembre de 2021.
- ↑ Villalba Hérnandez, José A. (2008) "Wayúu resistència històrica a la violència". Història Carib V (13): 45-64 (48,52). Barranquilla: Universitat de l'Atlàntic.
- ↑ Fernando Arellano (1987). Una introducció a la Veneçola prehispánica: cultures de les nacions indígenes veneçolanes. Caracas: Universitat Catòlica Andrés Bell, pp. 398, ISBN 980-244-006-X.
- ↑ Pilar García Jordán & Miquel Izard (1992). Conquista i resistència en l'història d'Amèrica. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, pp. 130, ISBN 84-475-0073-X.
- ↑ Marie Laure Rieu-Millán (1990). Els Diputats Americans en Les Corts de Càdis: Igualtat o Independència. Madrit: CSIC, pp. 140. ISBN 84-00-07091-7.
- ↑ 13,0 13,1 Carmen Laura Pau Reverol. "La societat wayuu davant les mides de l'estat veneçolà (1840-1850)" Obtingut de Revista de Ciències Socials. Setembre-decembre de 2000, vol. VI, n° 3, Maracaibo: Universitat de Zulia, pp. 399-415.
- ↑ 14,0 14,1 Carmen Pau Reverol, Morelva Real Jerez & Johny Alarcón Ponts. "Identitat-alteridad wayuu. Imàgens de lo divers en la prensa de el XIX". Obtingut de Opció. Maracaibo: Universitat de Zulia. Decembre de 2005, vol. 21, n°48, pp. 9-33.
- ↑ Perrin, Michel (1985) "La ‘Llei Guajira’. Justícia i venjança entre els guajiros"; Revista Cenipec 9: 83-118. Mèrida, Veneçola.
- ↑ Vergara Gozález, Otto (1990) "Els Wayuu: hòmens del desert"; Introducció a la Colòmbia Amerindia: 27-38. Bogotà: ICAN.
- ↑ «LOS WAYUU UNA ETNIA ANCESTRAL». Archivat des d'el original, el 5 d'octubre de 2013. Consultat el 8 de decembre de 2010.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «El pastoreig és un llegat econòmic i espiritual».
- ↑ «BNamericas - Govern assumix control de Carbons del Guasare». BNamericas.com. Consultat el 2021-02-19.
- ↑ Diari El Temps. Govern entrega explotació de la sal de manaure als wayuú. Consultat el 29 de decembre de 2010.
- ↑ 22,0 22,1 Revista Panamericana de Salut Pública.(30)
- 272-278.Consultat el 4 de maig de 2020.
- ↑ Bolletí tècnic interactiu.Institut Nacional de Salut.(8)Consultat el 26 d'abril de 2020.
- ↑ 24,0 24,1 24,2 Propietat Pública: Farmacopea Wayuu de l'Universitat de la Guajira.Consultat el 26 d'abril de 2020.
- ↑ 25,0 25,1 Military Medicine.184(7-8)
- i230–i235.ISSN 0026-4075.doi:10.1093/milmed/usz021.Consultat el 2021-02-19.
- ↑ 26,0 26,1 «[1]». Consultat el 28 d'abril de 2020.
- ↑ «[2]». Consultat el 28 d'abril de 2020.
- ↑ 28,0 28,1 Estat de l'art: Àrea de Salut, Coneiximent Mèdic i Societat, Llínea Construccions Soci- Culturals de Salut i Malaltia (tesis).Consultat el 26 d'abril de 2020.
- ↑ Resolució 1547 de 2007 “Per la qual se certifica el compliment de la funció ecològica de la propietat per a l'ampliació de l'Ampara Indígena Wayúu d'Una'puchón”. Ministeri d'Ambient, Vivenda i Desenroll Territorial. Bogotà, Colòmbia.
- ↑ Goulet, Jean-Guy (1977) "El parentesc guajiro dels Apüshi i dels Oupayu"; Montalbán 6: 775-796. Caracas: UCAB.
- ↑ Friedemann, Nina S. de, Jaime Arocha Rodríguez (1982) “Hereus del jaguar i la anaconda”; pp 289-338 “8. Guajiros: amos de l'arrogància i del cacto”; Carlos Valéncia Editors Bogotà ISBN 84-8277-088-8
(…) "els hòmens en l'acte de procreació contribuïxen en la seua sanc –asháa–, a temps que les dònes participen en la carn –eiruku–. Els fills, tant els varons com les dònes, hereten la sanc del pare, pero solament les mares poden transmetre'ls la carn i el “llinage”. Aixina, un guajiro, siga siga home o dòna, té més relacions econòmiques i socials en la família materna, els seus parents de carn, que en la paterna, els seus parents de sanc." - ↑ Perrin, Michael (1980) El camí dels indis morts: mits i símbols guajiros. Traducció de Fernando Núñez. Caracs: Mont Avila Editors,
- ↑ Chichamaya, Yonna o Dansa Wayuú; Cultura Wayuú, 2 de novembre de 2012.
- ↑ Mansen, Richard i David Captain (2000) "L'idioma wayuu (o guajiro)"; María Stella González de Pérez i Mª L. Rodríguez de Montes (eds.) Llengües indígenes de Colòmbia: una visió descriptiva: 795-810. Bogotà: Institut Car i Cuervo.
- ↑ Pimentó Prieto, Margarita i F.J. Pérez Van-Leeden (1997) La traducció d'apartes de la Constitució política de Colòmbia al wayuunaiki : alguns aspectes i problemes Amerindia 22: 151-176. Paris
- ↑ Goulet J.G. i Miguel Ángel Jusayu (1978) L'idioma guajiro; els seus fonema, la seua ortografia, la seua morfologia. Caracas: Universitat Catòlica Andrés Bell.
- ↑ Vergara González, Otto op. cit. pp. 28-29
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pueblo wayú» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.