Glencore
Glencore plc, una multinacional en sèu en Suïssa, es considera la principal empresa privada dedicada a la compravenda i producció de matèries primeres i aliments del món. En l'any 2010 la seua facturació va ser de 145 000 millons de dólars, un 36 % més que en 2009, i el benefici net va millorar un 41 % situant-se en 3800 millons. Glencore conta en més de 190 000 empleats (incloent contractistes) i té actius en 30 països. La seua taxació prèvia a la seua eixida a bossa el 24 de maig de 2011 va ser de 22 820 millons de dólars (15 727 millons d'euros).[1]
En aliments bàsics controla casi el 10 % de blat del món, prop del 25 % del mercat mundial d'ordi, girasol i colza. Glencore posseïx prop de 300 000 hectàrees de terres de cultiu sent un dels majors productors del món de grane.[2]
Glencore és el primer accioniste de Xstrata en una participació d'al voltant del 34% .[3]
En 2021 Glencore va comprar la participació accionaria dels seus socis BHP Billiton i Anglo American en el Cerrejón, convertint-se aixina en el seu únic propietari.[4][5]
En 2022, Glencore es va declarar culpable de soborn en Estats Units, Brasil i Regne Unit, posant fi als procediments en els tres països a canvi d'una multa (estimada en 1.500 millons de dólars). Atres procediments en Suïssa i els Països Baixos seguixen actius.[6]
En 2023, Glencore va ser multada en 428 millons de dólars i va confiscar 272 millons en Estats Units per les seues activitats corruptes en Brasil, Camerún, Costa d'Ivori, Guinea Equatorial, Nigèria, i República Democràtica del Congo. Segons el tribunal, Glencore va pagar més de 100 millons de dólars per a sobornar a diversos dirigents d'estos països.[7]
En 2023, Glencore registra uns beneficis récort de 34.100 millons de dólars. El deute de l'empresa baixa de 6.000 millons a finals de 2021 a uns 75 millons a finals de 2022. Els alts preus del petròleu i del carbó expliquen estes molt bones sifres.[8]
Presència en Perú
[editar | editar còdic]Companyia Minera Antapaccay
[editar | editar còdic]Són una empresa minera de coure ubicada en la província de Espinar, regió Cusco en Perú que pertanyent a Glencore. Va escomençar operacions en novembre del 2012 donant continuïtat a la mina Tintaya que havia escomençat un procés de tancament.[9]
Esta companyia minera ha estat involucrada en casos de violació de drets humans i conflictes socials per l'intoxicació per metals pesats dels habitants, els cossos d'aigua de la província de Espinar i l'afectació de la seguritat hídrica d'estes persones.[10]
La posició de Glencore és que la contaminació és un fenomen natural, no obstant les senyes històriques i actuals sindiquen que la contaminació prové de l'activitat minera.[11][12]
Per mig de les resolucions N° 00144-2023-OEFA/DSEM i N° 00142-2023-OEFA/DSEM, OEFA va impondre mides administratives a la companyia minera Antapaccay donada la relació provada entre la contaminació en el província de Espinar i les operacions mineres d'esta companyia, directament per excedir les concentracions de PM10 en les seues emissions.[13][14]
Presència en Colòmbia
[editar | editar còdic]Glencore explota la mina de carbó a cel obert d'El Cerrejón, en el departament de La Guajira. El pes econòmic del Cerrejón és considerable. Per sí solament representa el 43% del producte interior brut (PIB) de la Guajira, és dir, el 0,7% de el PIB de Colòmbia, i mils d'ocupacions directes i indirectes.
La comunitat d'1.200 famílies afrocolombianas de Tabac, en el municipi d'Hatonuevo, en el centre del departament, va ser expulsada de les seues terres a principis de la década de 2000 per a donar pas a un proyecte d'expansió minera. L'empresa minera va escomençar per desecar el riu Tabac aigües dalt, hormigonando i desviant els cursos d'aigua subterràneus que ho alimentaven. La comunitat va resistir tot lo que va poder, pero l'arribada d'hòmens armats - "paramilitars a sòu de l'empresa minera", segons ella - va acabar provocant l'evacuació violenta de la zona. En 2014, i de nou tres anys despuix, els tribunals colombians varen ordenar a la mina el pagament d'indemnisacions i el reallojament de la comunitat en terres productives, pero dèu anys despuix les indemnisacions seguixen sense pagar-se, i el municipi de Hatonuevo, responsable de la construcció del nou poble de Tabac, no ha començat les obres.
Els danys causats al mig ambient i a les comunitats indígenes varen dur al govern colombià a intentar restringir les activitats de la mina, pero sense èxit. l'Arbitrage de diferències inversor-estat (ISDS, per les seues sigles en anglés) ha permés al jagant miner rebre una indemnisació de Colòmbia. El primer procediment, iniciat en 2016, es va saldar en una decisió favorable a l'empresa en agost de 2019. L'arbitrage internacional obligava a Colòmbia a reembossar i indemnisar a Glencore. Li havia impost una multa fiscal d'una miqueta més de 19 millons de dólars en 2016 per haver subestimado les regalías degudes a canvi d'explotar la mina. El ISDS és criticada per no tindre en conte el mig ambient ni els drets humans.
El President Gustavo Petro, elegit en agost de 2022 en una plataforma ecologista d'esquerres, va intentar contrarrestar els plans d'expansió de Glencore. El 2 de juliol de 2023, va declarar un "estat d'emergència econòmica, social i ecològica en la Guajira", un règim llegal que congela tots els nous proyectes industrials en la regió. Encara que la Talle Constitucional va anular parcialment esta decisió en octubre de 2023, la multinacional suïssa va decidir respondre solicitant un arbitrage internacional per quarta volta des de 2016.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Els nous rics de Glencore, 8/5/2011, El País
- ↑ Glencore: Profiteering from hunger and chaos, 9/5/2011, Al Jazeera
- ↑ [1]
- ↑ «[2]». Consultat el 29 de juny de 2021.
- ↑ «[3]». Consultat el 29 de juny de 2021.
- ↑ «[4]» (en en).
- ↑ «Glencore installs llegal monitors following bribery conviction» (en en). SWI swissinfo.ch.
- ↑ «[5]» (en en).
- ↑ «qui-som Els qui som» (en és). www.glencoreperu.pe. Consultat el 2023-10-17.
- ↑ «Conflicte Miner: La defensa de l'aigua en Espinar contra la contaminació minera de Tintaya-Antapaccay». Observatori de Conflictes Miners d'Amèrica Llatina, OCMAL. Consultat el 2023-10-17.
- ↑ «Una mina suïssa en Perú compromet la salut dels parracs en la zona».
- ↑ Investigacions socials.Consultat el 17/10/2023.
- ↑ «Societat civil de Perú i Colòmbia denuncia en Europa els impactes de les mines de Glencore» (en és). Consultat el 2023-11-27.
- ↑ «OEFA va impondre mides administratives a Glencore per contaminació en Espinar» (en és). Consultat el 2023-11-27.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Glencore» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.