Plestiodon laticeps
El eslizón de cap ample (Plestiodon laticeps) és una espècie de fardacho escamoso escíncido del gènero Plestiodon.[1][2] Va ser descrit pel naturaliste alemà Johann Gottlob Theaenus Schneider en 1801.[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom del gènero Plestiodon prové de les paraules gregues pleistos (πλεῖστος) "molts" i odus (ὀδούς) que significa dent.[3] El epítet específic de P. laticeps, prové la paraula grega "cefale" (kephale) "cap" i del llatí "latus", que significa "ample".[3][2] Açò és en referència a esta característica morfològica del animal.
Descripció
[editar | editar còdic]Esta espècie és un dels eslizones més grans del seu gènero junt al eslizón de la Gran Planicie, en uns 15 a 33 cm, i en general, són els eslizones més grans del surest i de la regió, sent superats solament pels fardachos de cristal.[4][3] La llongitut morro-cloaca és de 14,3 cm. Els machos són més grans que les femelles i presenten caps de majors dimensions.[3]
Coloració i dicromatismo sexual
[editar | editar còdic]Cóm la majoria de eslizones del gènero Plestiodon, els jovenils són d'un color de fondo generalment gris, marró o negre en cinc llínees blanques crema, groguenques o anaranjadas, dos en cada costat i una en el centre de l'esquena.[4][3] Poden presentar-se 2 llínees sublaterales aparte, formant en total 7.[3] La coa és de color blau lluent. En aplegar la adultez, a sovint les llínees es desvanixen al color del cos, generalment a un grisa oliva o un marró clar uniforme, i la coa es torna de color gris pardusco. Els eixemplars femella mantenen les llínees, encara que estàs es desvanixen una miqueta.[3] Els machos madurs sexualment desenrollen grans i unflades caps taronges lluentes en poderoses mandíbules que s'engrandixen durant l'época reproductiva.[3][4]
Alimentació
[editar | editar còdic]El eslizón de cap ample és un depredador principalment d'una àmplia varietat d'invertebrats i en certes ocasions alguns vertebrats.[3] En 1939, el herpetólogo Robert H. McCauley per a un registre de l'alimentació de fardachos en Maryland va reportar ortòpters, himenòpters, aranyes i un eslizón americà de cinc llínees com a assuts del eslizón de cap ample.[5] Per a un registre en Carolina del Sur, els herpetólogos Laure J. Vitt i William I. Cooper en 1986 varen registrar com a assuts d'este fardacho saltamontes, grills, panderoles, diverses formes d'escarabats, tijeretas, chinches, larves de lepidòpters, arnes, mosques, formigues, colacuernos ( un himenòpter), anfípodos, aranyes, cochinillas, opiliones, caragols pulmonados i lagartijas, inclosos registres de canibalisme en els jovenils de la seua pròpia espècie.[6] Este eslizón usa senyals visuals i quimiosensoriales per a detectar assuts, generalment entre la #fulleram.[3][6][7]
Depredadors
[editar | editar còdic]Generalment es desconeix els depredadors d'este eslizón.[3] Els depredadors potencials del eslizón de cap ample són aus carnívores, fardachos més grans i gats domèstics.[7][3]
Métodos de defensa
[editar | editar còdic]Se sap que com la majoria de eslizones, el eslizón de cap ample pot desprendre el seu coa per a distraure als depredadors mentres escapa, com una salamanquesa. Este método de defensa sol ser de gran ajuda en els eixemplars jovenils, pels lluents colors blaus en la coa que enlluernen visualment als depredadors.[8][9][10][7] Els llocs d'amagatall durant un escape són principalment arbres.[3][7] Se sap que naden durant un escape i també busquen refugi baix rebujos terrestres. Si són atrapats poden aplegar a mossegar fortament en les seues mandíbules.[3]
Reproducció
[editar | editar còdic]L'época reproductiva inicia a finals de la primavera.[7] Les femelles de eslizones de cap ample tenen una glándula que secreta feromones durant la temporada de reproducció. Durant esta época els machos mouen la llengua per a seguir els rastres de feromones de la femella.[11][7][3]
Les femelles preferixen aparearse en machos de caps més grans i d'un color taronja més lluenta.[7] El color taronja d'este eslizón està regulat per la producció estacional de la hormona testosterona.[12][3] La còpula inicia en el mascle mossegant i subjectant del coll de la femella. Despuix de la còpula els eixemplars machos protegixen a les femelles fertilizadas durant d'una semana, evitant atres intents de apareament en atres machos, aplegant a baralles agressives. Si el mascle troba una atra femella dins de les pròximes semanes de la temporada de reproducció, començarà el procés de corteig novament i intentarà aparearse novament.[13][10][7]
Eclosió
[editar | editar còdic]La femella deposita una sola nidada en juny en llocs com troncs i tocones en procés de descomposició.[14] La nidada depositada per la femella sol tindre de 8 a 13 ous en el seu niu, que està fet de restants de fulls o en un arbre en descomposició. Els ous pesen menys d'un gram cada u. La femella permaneixerà en els ous de 3 a 8 semanes fins que ocórrega la eclosió, deixant-los solament per a alimentar-se. Els eslizones recent naixcuts ixen del niu als pocs dies. Són sexualment madurs quan alcancen una llongitut total de 75 mm.[7][15][10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ . doi:10.2305/iucn.uk.2007.rlts.t64231a12756745.en. Consultat el 2022-02-28.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 . Consultat el 2022-03-01.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 Virginia Herpetological Society. . Consultat el 2022-04-18.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 . Consultat el 2022-03-08.
- ↑ American Midland Naturalist.22(1)
- 150.ISSN 0003-0031.doi:10.2307/2420400.Consultat el 2022-04-19.
- ↑ 6,0 6,1 Journal of Herpetology.20(3)
- 408.ISSN 0022-1511.doi:10.2307/1564503.Consultat el 2022-04-19.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 7,8 . Consultat el 2022-04-21.
- ↑ Zeitschrift für Tierpsychologie.70(4)
- 265–276.ISSN 0044-3573.doi:10.1111/j.1439-0310.1985.tb00518.x.Consultat el 2022-04-21.
- ↑ Animal Behaviour.29(4)
- 1127–1136.ISSN 0003-3472.doi:10.1016/s0003-3472(81)80065-6.Consultat el 2022-04-21.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Mitchell, Joseph (1994-01-01). The Reptils of Virginia (en Inglés), Washington DC: Smithsonian Institution Press.
- ↑ Trauth, S., W. Cooper, L. Vitt, S. Perrill. (1987). Cloacal anatomy of the broad-headed skink, Eumeces laticeps, with a description of a female pheromonal gland. Herpetologica, 43/4: 458-466.
- ↑ Journal of Herpetology.21(2)
- 96.ISSN 0022-1511.doi:10.2307/1564469.Consultat el 2022-04-21.
- ↑ The Quarterly Review of Biology.78(4)
- 510–511.ISSN 0033-5770.doi:10.1086/382459.Consultat el 2022-04-21.
- ↑ Vitt, L. J., & W. I. Cooper, Jr. (1985). The relationship between reproduction and lipid cycling in the skink Eumeces laticeps with comments on brooding ecology. Herpetologica 41:419-432.
- ↑ The Quarterly Review of Biology.78(4)
- 510–511.ISSN 0033-5770.doi:10.1086/382459.Consultat el 2023-04-07.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Plestiodon laticeps en Wikispecies.
Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Plestiodon laticeps.- Este artícul conté una traducció derivada de «Plestiodon laticeps» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.