Planeta a simple vista
- Per a la categoria proposta fallanca de l'UIA, els Planetes Clàssics, vore també Redefinició de planeta de 2006.
En l'astronomia, els planetes a simple vista corresponen als 5 planetes del sistema solar que poden ser vists a simple vista sense molta dificultat: són Venus, Mart, Mercurio, Júpiter i Saturn, els 5 planetes més propencs a la Terra. Són els únics planetes coneguts des d'abans de l'invenció del telescopi, per lo que també són denominats com els planetes clàssics.
En l'antiguetat clàssica es parlava dels 7 planetes clàssics o 7 luminarias per a referir-se a 7 objectes astronòmics en el cel nocturn visibles a la simple vista, incloent els dalt mencionats més la lluna i el sol. La paraula planeta prové de 2 paraules gregues relacionades, πλάνης plaēs (d'ahí πλάνητες ἀστέρες plaētes asteres «planetes, estreles errantes») i πλανήτης plaētēs, les 2 en el significat original de « errante », expressant el fet de que estos objectes es mouen a través de l'esfera celestial en relació en les estreles fixes.[1][2] Astrònoms grecs tals com Gémino[3] o Ptolomeo[4] a sovint dividien els 7 planetes en el sol, la lluna i els atres 5 planetes.
El terme planeta en la terminologia moderna s'aplica solament a satèlits naturals que orbitan directament al voltant del sol (o atres estreles), de manera que solament cinc dels sèt planetes clàssics són planetes en el sentit modern. Els mateixos sèt planetes junt en els nodos llunars ascendent i descendent són mencionats en l'astrologia védica com els 9 Navagraha.
Mercurio i Venus són els únics planetes visibles en el vespradeta, puix les seues òrbitas estan a l'interior de l'òrbita de la Terra entorn al Sol. Venus és el més prominent, el tercer objecte més lluenta despuix del Sol i la Lluna. Mercurio és més difícil per a vore per la seua rodalia en el Sol. Mart està en la seua màxima lluentor quan està opost a la Terra, lo que succeïx cada 2 anys. Júpiter i Saturn són els més grans dels 5 planetes, encara que com estan més llunt, reben menys llum del sol. No obstant, Júpiter és el més lluent despuix de Venus. La lluminositat de Saturn és aumentada per les seues anells, lo que fa que es reflectixca llum cap a la Terra depenent del grau d'inclinament de l'elíptica; de totes formes els anells no són lo suficientment lluents com per a vore's des de la terra. Urà és visible solament en nits molt clares, pero a diferència dels planetes a simple vista, és menys lluminós que centenars d'estreles i, solament es pot saber la seua existència en telescopis.
Els planetes en la cultura i mitologia.
[editar | editar còdic]La seua existència va ser coneguda per moltes cultures en tot lo món, des de que es té registres, i en algunes d'elles els cinc planetes a simple vista són agrupats en el Sol i la Lluna -cridats luminarias (que significa “objecte lluent”)- per a formar un grup de sèt objectes celestials (o sèt llums de la terra, planetes estreles, planetes tradicionals, etc.). També els planetes varen ser cridats deus en les seues cultures. Per eixemple, com en la majoria de les cultures occidentals, se'ls crida per noms en llatí en honor al Panteón Romà i els seus números provablement deixats per a nomenar els sèt dies de la semana.
En anglés, els planetes tenen noms de deus romans (encara que el nom del planeta Urà és el d'un deu tant grec com a romà), una antiga creència dels planetes eren deus que controlaven el destí de l'humanitat. Algunes voltes li'ls va considerar sers vivents, i els mits es varen crear concernint com varen poder ser, i lo que se supon que són, basats en els moviments en el cel, les seues característiques físiques i la suposta influència que ells tenen en el nostre planeta i els seus habitants.
- El Sol era conegut per la seua òbvia importància per a donar vida. També va servir en la lliteratura universal constant en el passage entre el dia i la nit. Moltes cultures varen crear calendaris seguint al Sol per a predir les estacions i events solars.
- La Lluna i les seues fases varen ser traçades per moltes cultures, donant orige als calendaris llunars. Els cicles llunars varen ser usats per a dividir l'any solar, o temporada en mesos.
- Mercuri és conegut per ser el més ràpit, provablement nomenat pel deu romà per la seua pressa.
- Venus és identificat com el més lluent despuix de la Lluna.
- Mart és comunament conegut com el planeta roig, va anar freqüentment associat en el deu romà. Es desconeix si va ser nomenat aixina pel seu color com el color és molt difícil de discernir encara en telescopis casers o si va ser una coincidència, el roig va ser associat pels romans en la guerra i la victòria, el roig també és el color de la sanc, aixina este color li va donar el nom al planeta.
- Júpiter és conegut per ser el planeta més gran del sistema solar. Si els romans ho varen saber o no, pero és possible que Júpiter aparega més lluent superant als demés planetes, encara té el segon periodo més llarc. En atres paraules apareix més gran de lo que es percep a distància. Si ells varen saber que era el més gran, és raonable que li donaren el nom del governant dels cels.
- Saturn és molt popular pels seus anells, i és el segon més gran. Els anells són difícils de discernir sense l'ajuda de telescopis casers. Els romans ho varen nomenar basant-se en la seua suposició que ell era el més lluntà dels planetes d'acort al seu periodo orbital. La lluentor és una miqueta menor que el de Júpiter. Els romans varen poder haver-li nomenat Titán, pero va anar formalment retirat per l'ara més gran Júpiter.
- Urà, solament és visible a simple vista en casos excepcionals, pero aixina i tot, no és lo suficientment lluent per a poder diferenciar-ho fàcilment d'una estrela. Per esta raó, solament es va poder saber de la seua existència en un telescopi caser. Va ser cridat aixina pel Deu grecorromano del cel, pel color celest d'este planeta, sent l'únic planeta el nom del qual és d'un Deu tant de la mitologia grega com de la romana.
Els dies de la semana
[editar | editar còdic]El sistema Ptolomeico, part de l'astronomia grega, va colocar els planetes en orde del propenc a més lluntà com: la Lluna, Mercurio, Venus, el Sol, Mart, Júpiter, i Saturn. Ademés, el dia es va dividir en intervals de sèt hores, cada una governada per un dels planetes.
La primera hora de cada dia va dur el nom del planeta gobernant, pràctica que va donar orige als noms i orde dels sèt dies de la semana romana. En les cultures llatines modernes, en general els dies de la semana provenen directament dels romans. Per eixemple en espanyol: dilluns = Lluna, dimarts = Mart, dimecres = Mercurio, dijous = Júpiter, divendres = Venus.
l'anglés i atres idiomes germànics hereten la tradició romana de cridar els dies segons els deus celestials pero en modificacions. En anglés: Monday (dilluns)= Moon day, Sunday (dumenge)= Sun day, cuales són calcs, Saturday (dissabte)= Saturn day, apropiació directe, ademés d'equivalents segons un interpretatio germànica del panteón romà, Thursday (dijous)= Thor, Friday (divendres)= Frigg (Venus) etc. Els dies seguixen cridant-se aixina, mentres que actualment els planetes es diuen segons les seues denominacions llatines en anglés.cita requerida
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Classification of the Planets
- ↑ Plantilla:LSJ, Plantilla:LSJ.
- ↑ «What's New in Ptolemy's Almagest».Nuncius.22(2)doi:10.1163/221058707X00549.
- ↑ «A Survey of the Almagest».Springer Science + Business Mija.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Planeta a simple vista» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.