Anar al contingut

Picoteo de plomes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Picoteo de plomes
Picoteo de plomes entre gallines ponedoras. En la part inferior dreta de l'image, la gallina blanca ha perdut les plomes de la coa i la gallina marró ha rebut picotazos en la cuixa i l'ala.

El picoteo de plomes és un problema de comportament animal que ocorre en major freqüència entre les gallines domèstiques criades per a la producció d'ous,[1][2] encara que també es dona en atres aus de corral com faisans,[3] pavos,[4] ànets,[5] pollets pollets d'engordixca[6] i a voltes es veu en esturços de granja.[7] El picoteo de plomes ocorre quan un pardal picotea repetidament les plomes d'un atre. Els nivells de gravetat poden reconéixer-se com a lleu i sever.[8] El picoteo suau de les plomes es considera un comportament normal d'investigació en el que les plomes del receptor a penes s'alteren i, per lo tant, no representa un problema. No obstant, en el picoteo sever, les plomes del receptor són agarrades, tironeadas i, a voltes, arrancades. Açò és dolorós per a l'au receptora[9] i pot provocar traumatismes en la pell o hemorràgies, lo que a la seua volta pot provocar canibalisme i mort.


El picoteo de les plomes és un dels principals problemes als que s'enfronta l'indústria de l'ou en els sistemes sense gàbies i està destinat a convertir-se en un problema encara major en la llegislació de la UE (Directiva del Consell 1999/74/EC)[10] que prohibix la cria de gallines ponedoras en gàbies en bateria estèrils que varen entrar en vigor en 2012, i la perspectiva d'una prohibició de la retallada de picos (vore més alvance). Reduir el picoteo de plomes sense recórrer a la retallada del pic és un objectiu important per a l'indústria avícola.

Base motivacional

Es considera que el picoteo de plomes és un comportament redirigit, que es desenrolla a partir del picoteo en el sol[11] o del picoteo durant els banys de pols,[12] encara que la primera hipòtesis és ara la més favorida.[13][14][15] Les aus captives solen viure en entorns estèrils en escasses oportunitats per a buscar aliment i, ademés, s'alimenten en una dieta rica en nutrients que poden ingerir en pocs minuts, en lloc de les hores que necessitarien per a conseguir-ho durant la busca normal d'aliment. La combinació d'estos factors fa que l'activitat de busca d'aliment de les aus es redirigixca a les plomes de les seues congèneres.

  • El picoteo de plomes no és agressió. Durant les trobades agressives, les gallines picotean exclusivament en la part superior del cap o la cresta, mentres que durant el picoteo de les plomes, les zones del cos que solen ser l'objectiu són la base de la coa sobre la glándula uropigial o acicalada, l'esquena, les plomes de la coa i les plomes de les ales.
  • Encara que l'activitat de picoteo de plomes pot estar relacionada en les relacions de dominancia o l'orde jeràrquic, la formació de la jerarquia de dominancia no està involucrada en la causalitat del picoteo de plomes.
  • El picoteo de plomes també és distint d'un atre comportament psicopatológico cridat desplome o arrancamiento de plomes. En arrancar-se les plomes, les aus, a sovint aïllades, es lleven les plomes del seu propi cos; en el picoteo de plomes, no obstant, els pardals es picotean les plomes uns a uns atres.


A voltes, les plomes arrancades es mengen, en el cas de les quals el comportament es denomina "menjar plomes". Encara que pot haver una associació positiva entre el picoteo i l'ingestió de plomes, a lo manco en l'au individual,[16][17] és provable que això es dega a una major motivació general per a picotear.[18] Menjar plomes aumenta el trànsit intestinal,[19] lo que indica que picotear i menjar plomes tenen una base motivacional diferent.

Desenrolle

L'experiència primerenca pot influir en el picoteo sever de plomes en etapes posteriors de la vida.[13][20][21] Les gallines ponedoras comercials a sovint ya han començat a picotear les plomes quan són traslladades a la granja de posada d'ous des de la granja de criança aproximadament a les 16 a 20 semanes d'edat, i la calitat del plomall pot deteriorar-se ràpidament fins a alcançar el pic de posada aproximadament a les 25 semanes d'edat. El picoteo sever de plomes pot començar o persistir més allà d'esta edat, encara que rarament comença despuix de les 40 semanes d'edat.[22]

Encara que existixen vínculs entre el picoteo suau de plomes i el picoteo sever de plomes, encara no està clar si la forma suau conduïx a la forma severa.[20]


Algunes zones del cos són l'objectiu del picoteo de plomes i existix un patró en el desenroll de les zones que es picotean. L'àrea de la rabadilla sobre la glándula uropigial i la coa solen ser les primeres regions del cos en mostrar signes de danys en el plomall pel picoteo de les plomes, seguides pel coll, les ales i l'esquena,[23][24] encara que en l'esturç que té un similar patró de desenroll de picoteo de plomes, la glándula uropigial està absent.[25]

Vore també

Referències

  1. ↑ Huber-Eicher, B. and Séu, F. 2001. The prevalence of feather pecking and development in commercial flocks of laying hens. Applied Animal Behaviour Science, 74: 223–231
  2. ↑ Sherwin, C.M., Richards, G.J and Nicol, C.J. 2010. A comparison of the welfare of layer hens in four housing systems in the UK. British Poultry Science, 51(4): 488-499
  3. ↑ Butler, D.A. and Davis, C. 2010. Effects of plastic bits on the condition and behaviour of captive-reared pheasants. Veterinary. Record, 166: 398-401
  4. ↑ Sherwin, C.M., 2010. Turkeys: Behavior, Management and Well-Being. In “The Encyclopaedia of Animal Science”. Wilson G. Pond and Alan W. Bell (Eds). Marcel Dekker. pp. 847-849
  5. ↑ Gustafson, L.A., Cheng, H.W., Garner, J.P., et al. 2007. Effects of bill-trimming Muscovy ducks on behavior, body weight gain, and bill morphopathology. Applied Animal Behaviour Science, 103: 59-74
  6. ↑ Girard, Ms. Teryn E.; Zuidhof, Martin J.; Bench, Clover J.(2017).«Feeding, foraging, and feather pecking behaviours in precisió-fed and skip-a-day-fed broiler breeder pullets».Applied Animal Behaviour Science.188: 42–49.doi:10.1016/j.applanim.2016.12.011.(en en)
  7. ↑ Reischl, E. and Sambraus, H.H. 2003. Feather-pecking of African ostriches in Israel. Tierarztliche Umschau, 58: 364-369
  8. ↑ McAdie, T.M. and Keeling, L.J. 2002. The social transmissió of feather pecking in laying hens: effects of environment and age. Applied Animal Behaviour Science, 75: 147-159
  9. ↑ Gentle, M.J. and Hunter, L.N. 1991. Physiological and behavioural responses associated with feather removal in Gallus gallus var domesticus. Research in Veterinary Science, 50: 95-101
  10. ↑ «COUNCIL DIRECTIVE 1999/74/EC of 19 July 1999 laying down minimum standards for the protection of laying hens». Official Journal of the European Communities (1999-03-03). Consultat el 2017-02-24.
  11. ↑ Blokhuis, H.J., 1986. Feather-pecking in poultry: its relation with ground-pecking. Applied Animal Behaviour Science, 16: 63–67
  12. ↑ Vestergaard, K.S., Lisborg, L., 1993. A model of feather pecking development which relates to dustbathing in the fowl. Behaviour, 126: 291–308
  13. ↑ 13,0 13,1 Rodenburg, B.T., Komen, H., Ellen, E.D., Uitdehaag, K.A. and van Arendonk, J.A., 2008. Selection method and early-life history affect behavioural development, feather pecking and cannibalism in laying hens: A review. Applied Animal Behaviour Science 110: 217–228
  14. ↑ Dixon, L.M., 2008. Feather pecking behaviour and associated welfare issues in laying hens. Avian Biology Research, 1: 73-87
  15. ↑ Dixon, L.M., Duncan, I.J.H. and Mason, G.J., 2010. The effects of four types of enrichment on feather-pecking behaviour in laying hens housed in agranen environments. Animal Welfare, 19: 429-435
  16. ↑ McKeegan D.E.F and Savory, C.J. 1999. Feather eating in layer pullets and its possible role in the aetiology of feather pecking damage, Applied Animal Behaviour Science 65: 73–85
  17. ↑ McKeegan, D.E.F. and Savory, C.J., 2001. Feather eating in individually caged hens which differ in their propensity to feather peck. Applied Animal Behaviour Science, 73: 131-140
  18. ↑ de Haas, E.N., Nielsen, B.L., Buitenhuis, A.J. and Rodenburg, T.B., 2010. Selection on feather pecking affects response to novelty and foraging behaviour in laying hens. Applied Animal Behaviour Science, 124: 90-96
  19. ↑ Harlander-Matauschek, A., Piepho, H.P. and Bessei, W., 2006. The effect of feather eating on feed passage in laying hens. Poultry Science, 85: 21-25
  20. ↑ 20,0 20,1 Lambton, S.L., Knowles, T.G., Yorke, C. and Nicol, C.J., 2010. The risk factors affecting the development of gentle and severe feather pecking in loose housed laying hens. Applied Animal Behaviour Science 123: 32–42
  21. ↑ Drake, K.A., Donnelly, C.A. and Stamp Dawkins, M., 2010. Influence of rearing and lay risk factors on propensity for feather damage in laying hens. British Poultry Science, 51: 725—733
  22. ↑ Bright, 2010. Plumage damage in commercial layers. Veterinary Record,164: 334-335
  23. ↑ Bilcik, B. and Keeling, L.J., 1999. Changes in feather condition in relation to feather pecking and aggressive behaviour in laying hens. British Poultry Science 40: 444-451
  24. ↑ Sherwin, C.M. and Devereux, C.L. 1999. A preliminary investigation of ultraviolet-visible markings on domestic turkey chicks and a possible role in injurious pecking. British Poultry Science, 40: 429-433
  25. ↑ «Diseases of the Uropygial Gland». Exoticpetvet.net. Consultat el 2011-12-20.