Anar al contingut

Picaje de cloaca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El picaje de cloaca o de ventilació és un comportament anormal de les aus realisat principalment per gallines ponedoras comercials. Es caracterisa per un picaje o picoteo (atac en el pico) compulsivo de la cloaca (ano), la pell circumdant i el teixit subjacent.[1] El picaje de cloaca ocorre en freqüència immediatament en acabant de que s'haja posat un ou quan la cloaca a sovint permaneix parcialment evertida, exponent la mucosa,[2] enrogida pel trauma físic de l'oviparidad o sagnat si el teixit s'esgarra en posar un ou. El picaje de cloaca clarament causa dolor i oix al pardal que es picotea. L'esgarre de la pell aumenta la susceptibilitat a sofrir malalties i pot conduir al canibalisme, en la possible evisceración del pardal picoteado i, en última instància, la mort.

Prevalença i severitat

[editar | editar còdic]

En una enquesta, el 27% dels grangers varen informar haver vist danys en les cloaques de les seues gallines[3] i el 36.9% varen observar picaje de cloaca en parvadas prèvies.[2] Estos varen atribuir l'1.3% de les morts al picaje de cloaca, encara que en les autòpsia les troballes més comunes varen ser diferents tipos de canibalisme (65.51%), sent el canibalisme de cloaca (38.57%) el més comú.[4] El tipo de sistema de enjaulamiento afecta notablement la prevalença del picaje de cloaca en el 22.5% de les gallines afectades en sistemes de corral, el 10.0% en sistemes d'estable, el 6.2% en gàbies convencionals i l'1.6% en gàbies amoblades, en un ranc similar per a la gravetat de les lesions.[5]

Les causes i el desenroll del picaje de cloaca són múltiples;


S'han identificat múltiples factors de risc que determinen el picaje de cloaca, entre els quals s'inclouen l'intensitat de la llum (colocant llums tènues en les caixes niu per a encorajar a les gallines a usar-les), la dieta (que es canvia més de tres voltes durant el periodo de posada d'ous), l'us de bebederos de campana i també que les gallines comencen a assentar-se abans de les 20 semanes d'edat.[2] El picaje de cloaca està associat en indicadors d'estrés, com l'asimetria fluctuante, relació d'heterófilos a limfocits i duració de l'immovilitat tònica.[6] El picaje de cloaca pot estar relacionat en la malaltia o el desafiu immune, ya que a voltes es torna freqüent en els casos de malaltia de Gumboro i aumenta en els desafius en l'antígeno de proteïna, l'albúmina sérica humana (HuSA).[7][8] El disseny de la gàbia pot influir en el picaje de cloaca. La mortalitat causada pel canibalisme es va reduir quan les gallines tenien suficient espai per a posar-se front al comedero, donant aixina als seus companyers poca oportunitat de picotear en la regió de la cloaca[9][10] i una major activitat de picoteo i comportament caníbal pot ocórrer per l'altura inadequada de les perches.[11][12] Grups de major tamany conduïxen a auments del picaje de cloaca, lo que sugerix que l'aprenentage social juga un paper important.[5]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Sherwin, C.M., (2010). The welfare and ethical assessment of housing for egg production. In The Welfare of Domestic Fowl and Other Captive Birds, I.J.H. Duncan and P. Hawkins (eds), Springer, pp. 237-258
  2. 2,0 2,1 2,2 Potzsch, C.J., Lewis, K., Nicol, C.J. and Green, L.E., (2001). A cross-sectional study of the prevalence of vent pecking in laying hens in alternative systems and its associations with feather pecking, management and disease. Applied Animal Behaviour Science, 74: 259-272
  3. Green, L.E., Lewis, K., Kimpton, A. and Nicol, C.J., (2000). Cross-sectional study of the prevalence of feather pecking in laying hens in alternative systems and its associations with management and disease. Veterinary Record, 147: 233-238.
  4. Weitzenburger, D., Vits, A., Hamann, H. and Distl, O., (2005). Effect of furnished small group housing systems and furnished cages on mortality and causes of death in two layer strains. British Poultry Science, 46: 553-559
  5. 5,0 5,1 Sherwin, C.M., Richards. G.J. and Nicol, C.J., (2010). Comparison of the welfare of layer hens in 4 housing systems in the UK. British Poultry Science, 51: 488-499
  6. Camp, J.L., Prieto, M.T. and Dávila, S.G., (2008). Association between vent pecking and fluctuating asymmetry, heterophil to lymphocyte ràtio, and tonic immobility duration in chickens. Applied Animal Behaviour Science, 113: 87-97
  7. Butterworth, A. and Weeks, C., (2010). The impact of disease on welfare. In The Welfare of Domestic Fowl and Other Captive Birds, I.J.H. Duncan and P. Hawkins (eds), Springer, pp. 189-218
  8. Parmentier, H.K., Rodenburg, T.B., De Vries Reilingh, G., Beerda, B. and Kemp, B., (2009). Does enhancement of specific immune responses predispose laying hens for feather pecking? Poultry Science, 88: 536-542 doi:10.3382/ps.2008-00424
  9. Tauson, R., (1984). Effects of a perch in conventional cages for laying hens. Acta Agriculturae Scandinavica, 34: 193-209
  10. Glatz, P.C. and Barnett, J.L., (1996). Effect of perches and solid sides on production, plumage and foot condition of laying hens housed in conventional cages in a naturally ventilated shed. Australian Journal of Experimental Agriculture, 36: 269-275
  11. Moinard, C., Morisse, J.P. and Faure, J.M., (1998). Effect of cage area, cage height, and perches on feather condition, bone breakage and mortality of laying hens. British Poultry Science, 39: 198-202
  12. Wechsler, B. and Huber-Eicher, B.,(1998). Haltungsbedingte Ursachen dones Federpickens bei Huhnern. Agrarforschung, 5: 217-220