Pichera
Una pichera[1] és un recipient o vasija de coll i boca amples i una o més torres destacades, en o sense pico vertedor i una altura inferior a 35 cm. La relació entre altura i diàmetro pot ser d'1/1 a 2/1.[2] És paraula procedent de l'àrap andalusí «ǧárra», i este a la seua volta de l'àrap clàssic «ǧarrah».Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut Tradicionalment de fanc o escurada, les gerres poden estar elaborades en diferents materials i elegants dissenys (ceràmica, vidre, metal, plàstic, etc). Com a servici de taula han evolucionat de lo útil a lo ornamental.[nota 1]
Algunes gerres han segut dissenyades per a funcions adicionals, aixina la gerra elèctrica o hervidor i les "gerres purificadoras" que incorporen un filtre en el seu tapa de modo que en abocar l'aigua té que passar necessàriament a través del mateix.
Tipos arqueològics
- Artícul principal → Tipologia de gots grecs.

U dels prototips més antics és la enócoe, gerra per a servir el vi en un torra vertical i llarc pico vertedor, i el disseny del qual pot trobar-se heretat per molt diferents cultures. En el Mediterràneu, este model apareix des del Minoic Mig en Creta (2000-1600 a. C.) i fins a finals del Bronze de l'Egeo (XIII). Els alfares d'Atenes la produïxen des del Protogeométrico (1050-900 a. C.).[nota 2]
En la cultura fenicia (s. VIII-VII a. C.), són freqüents en els aixovar funeraris gerres molt semblades al «enócoe» decorades en engobe roig bruñido i en ocasions combinat en bandes negres. Seguint el prototip «enócoe», la ceràmica ibèrica ha deixat abundant material arqueològic de gerres de boca trilobulada en torra vertical i coll destacat; disseny que es repetirà en la ceràmica comuna romana i que ha aplegat fins a el XX, en més de quatre mil anys d'antiguetat.
Un atre model de gerra en torra vertical és la olpe produïda en Corinto i Atenes —sigles VI i V a. C.— imitant els gerros de bronze rodios dels sigles VIII-VII a. C. A diferència de la enócoe, el olpe és un got el major diàmetro del qual o eixamplada s'ha desplaçat a la mitat inferior del recipient (de panza caiguda), que presenta boca circular i molt oberta —exvasada—, per lo que no necessita estar trilobulada (en picos d'abocada).
Majors diferències mostra la gerra del tipo lágino, en el seu coll alt i molt estret en menuda boca circular, sobre un cos ample i baix en torra alta vertical. Va ser got i unitat de mida, que cap a la mitat del IV substituiria la enócoe. El lagino es va convertir aixina en el tipo de gerra de vi més freqüent en les taules de grecs i romans (estos últims també la varen usar per a l'aigua).[nota 3][3]
Gerres alfareras en Espanya
La producció espanyola de gerres alfareras part d'una rica varietat de tipos i models des de periodos anteriors a l'ocupació i civilisació de la península ibèrica pels romans. Des d'esta perspectiva artesanal de l'herència ceràmica, una definició més tècnica de la gerra la descriuria com "peça profunda, cilíndrica o bitrococónica, en similar perímetro en base i boca, coll ample i variable, boca en pico i una gran torra vertical". També cal resenyar que en Espanya, durant sigles, l'ús més corrent de la gerra va ser contindre vi.[4]
Una de les peces més curioses de la "aantereria de nóvia", són les gerres de quatre picos —o de nóvia—, de Lorca, Totana i atres focs murcians.[5]
Gerres de cervesa
En Europa, cultures associades a la cervesa, com la dels països de l'òrbita britànica i dels imperis germànic i austrohúngaro, han desenrollat models clàssics de gerra de ceràmica d'una sola torra i volums variables aplegant fins a un litro. L'originalitat dels seus dissenys les ha convertit en objecte de coleccioniste i en alguns entorns geogràfics estes peces han alcançat valor de materials de museu.
En el model centreeuropeu germànic, un determinat tipo de gerra dispon d'una tapa metàlica de frontiça per a conservar la temperatura de la cervesa, que es bevia a temperatura ambient (consumir-la frigga es va popularisar més tart). Apareix en freqüència en els bodegones i la pintura de gènero holandesa dels sigles XVII i XVIII. Poden vore's eixemples en les escenes de taverna pintades per Adriaen i Isaak van Ostade, Jan Steen, Adriaen Brouwer i Teniers, i en alguns quadros galants de Gerard ter Borch.
En Anglaterra, la gerra Toby constituïx un cas particular entre les gerres de cervesa. Representa a un home assentat que subjecta una gerra en una mà i una pipa en l'atra i va vestit en indumentària del XVIII: un abric llarc i un tricorni. El tricorni forma un canal per a abocar la cervesa, generalment en una tapa mòvil. La gerra toby original va ser desenrollada per ceramistas de Staffordshire com Ralph Wood "el Jove", en els anys 1760.[6] S'ha supost que la seua popularitat va provocar un desenroll similar en les gerres de Delft, en Holanda, i despuix en atres països.
Expressions relacionades
- Posar-se en gerres, adoptar una postura en forma de gerra doblant els braços en els colzes cap a fòra i posant les mans en la cintura.
- Jarrear, per ploure en fortes raches ("cauen gerros d'aigua"), encara que el DRAE referix este terme a l'acció de "traure aigua o vi en el gerro".
Galeria dels grans pintors
Grans mestres de l'història universal de la pintura varen deixar eixemples de gerres contemporànees del seu temps. Aixina, per eixemple, Zurbarán, Murillo, Velázquez, Vermeer o Van Gogh.[7]
-
Gerra picuda d'escurada trianera, en decoració vegetal verdiazulada feta en un barniz de cobalt. Detall del quadro de Murillo Vella menjant gachas en un chic i un gos (ca. 1660). Museu Wallraf-Richartz.
-
Gerra de quatre picos, similar al model alcarraza, pintada en un bodegón de Luis Egidio Meléndez (cap a 1760). Museu del Prado.
-
Típica gerra centreeuropea en tapa, pintada per Vermeer, detall en A Lady at the Virginals with a Gentleman (1665). Palau de Buckingham.
-
Gerra "d'estudiant", en quatre picos i quatre torres, esmaltada en blau i ocre. Detall del quadro de Juliol Romero de Torres La chiqueta de la gerra (1928). Museu Juliol Romero de Torres.
Vore també
- Aguamanil
- Belarmina
- Cantarilla
- Gerro
- Gerro
- Gerra elèctrica
- Gerra medidora
- Gerra en bigots
- Pichel
- Pichela
Referències
- ↑
- ↑ Caro Bellido 2008: p. 147.
- ↑ Recipientes cerámicos para aceite y vino en la Antigüedad. José Pérez Ballester, "Arqueología e Iconografía" Universidad de Valencia Consultado en noviembre de 2014
- ↑ Apoyando esta tesis se puede citar a Nebrija, que en sus estudios del Vocabulario español-latino (1494), distinguía entre "jarro de vino" («oenophorum-i») y "jarro cualquiera" («urceus-i, urceolus-i»).Diccionario en línea
- ↑ Seseña, Natacha (1997). Cacharrería popular. La aantereria de basto en España, Madrid, Alianza Editorial, p. 302. ISBN 84-206-4255-X.
- ↑ «Anticuarios de la "jarra Toby"». Archivat des de l'original, el 29 de noviembre de 2014. Consultat el 17 de noviembre de 2014.
- ↑ La aantereria en la pintura Visitado en noviembre de 2014
Enllaços externs
«pichera». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>