Pichela

Pichella,^[1] pichela, pitxella o picher,^[2] és una vasija per a servir i medir el va vindre,^[3] en una capacitat aproximada de mig litro. Morfològicament és una gerra en pic vertedor pronunciat i un torra.^[4]^[5]

Etimologia

La Real Acadèmia Espanyola propon pichel com a orige del terme i situa el seu us llingüístic en Aragó, documentat des dels sigles XV i XVI.^[4] Seguint eixa pauta el Diccionari Enciclopèdic Abreviat ho classifica en la branca de la metrologia,^[6] i anota en l'entrada de pichel la seua procedència del llatí «picarium» i «bicarium», i a la seua volta del grec pɪtʃə.^[7] Si be l'Acadèmia dona com a precedent immediat la veu provençal pichier, que en català genera pitxer,^[8] i tots ells fent referència a un tipo de gerra metàlica o ceràmica.^{[lower-alpha 1]}

És un terme molt estés en el lèxic de treball de la alfarería aragonesa, catalana i valenciana,^{[lower-alpha 2]}^[9].^[10] en variants tant en la seua morfologia (pichela, pichila,^[11]) com en la tipologia d'objectes als que fa referència.^[12] María Moliner la va descriure com "aragonesisme" derivat de pichel, i definida com a «gerro de mig litro amprat per a medir el vi».^[13]

Tipologia

Més allà de tan controvertida i variada etimologia, i a partir de models de l'herència mozárabe de la ceràmica andalusí, s'ha rastrejat etnográficamente la producció d'estes gerres en els focs alfareros prepirenaicos més orientals de la província d'Osca, com els de Bandaliés, Benabarre i Naval,^[14]^[15] i en terminologia pròpia en Catalunya i el País Valencià. Encara que els numerosos recipients dedicats a traure el vi de les cubas i servir-ho diferixen segons països i regions, la pichela altoaragonesa és una gerra parcial o totalment barnizada, en "un pic vertedor sobrepost externament en la paret de la vaixell que comunica en l'interior per un orifici circular i que es contrapon al torra".^[16]

Sobre la seua utilitat com a recipient de mida, en Pont de Suert, el centre català més pròxim a Aragó, varen aplegar a fabricar-se fins a cinc tamanys (des de 0,5; 1; 1,5; 2 i 3 litros), sent les més grans fetes per encàrrec per a les confraries. També s'han localisat en Aragó gerros "de mig cànter oscense de capacitat" similars a la pichela.^[17] Alguns investigadors situen el seu orige en l'obra dels alarifes moriscos de Muel.^[14]

El model mozárabe

Erro al crear miniatura:

Peça de ceràmica turolense del sigle XV. Museu Nacional d'Arts Decoratives (Madrit, Espanya).
Erro al crear miniatura:

Un atre precedent de la pichela, entre atres peces decorades en blava (sigles XIII a el XV). Museu de Terol (Espanya).
Precedent tipològic de la alfarería mozárabe; pitxer datat en la primera mitat del sigle XIV.
Erro al crear miniatura:

Gerra de reflex dorat de Manises (1465-1525). Hispanic Society of America.

Pot endevinar-se en alguns d'estos eixemples el pic en "orifici pel que ix el líquit".^[4]

Referències

↑ «pichella». RAE. Consultat el 22 de decembre de 2015.
↑ Manrique i atres y 2012, p103.
↑ «pichella». Diccionari del va vindre. Consultat el 22 de decembre de 2015.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 Álvaro Zamora, 1981, p. 119.
↑ Seseña, 1997, p. 133.
↑ . «prenc VI», Diccionari Enciclopèdic Abreviat: pichella, Espasa-Calp, pp. 552.
↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFStevenson2010">Stevenson (2010). Oxford Dictionary of English, OUP Oxford, pp. 1354. ISBN 9780199571123.
↑ «pitxer» (en català). Institut d'Estudis Catalans. Consultat el 22 de decembre de 2015.
↑ Manrique i atres, 2012, p. 102.
↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFSantanach i Soldre1998">Santanach i Soldre, Joan (1998). Butlletí Informatiu de Ceràmica, n.º 64-65 (ed.). La nombrosa terminologia del gerro, pp. 26-40.
↑ Useros, 2005, p. 215.
↑ Álvaro Zamora, 1981, p. 93 i 119.
↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFMoliner1981">Moliner (1981). Diccionari de l'us de l'espanyol, Tom II, Madrit: Gredos. ISBN 84-249-1344-2.
↑ ^14,0 ^14,1 Álvaro Zamora, 1981.
↑ Manrique i atres, 2012, p. 98.
↑ «Notícies Adobe: catàlec de Nadals 2015». Sitie de l'Equip Adobe. Consultat el 23 de decembre de 2015.
↑ Manrique i atres, 2012, p. 105.

Este artícul conté una traducció derivada de «Pichela» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>

[1] «pichella». RAE. Consultat el 22 de decembre de 2015.

[FOOTNOTEManrique_i_atres2012p103{{{c}}}-2] Manrique i atres y 2012, p103.

[3] «pichella». Diccionari del va vindre. Consultat el 22 de decembre de 2015.

[FOOTNOTEÁlvaro_Zamora1981{{{c}}}119-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 Álvaro Zamora, 1981, p. 119.

[FOOTNOTESeseña1997{{{c}}}133-5] Seseña, 1997, p. 133.

[6] . «prenc VI», Diccionari Enciclopèdic Abreviat: pichella, Espasa-Calp, pp. 552.

[7] <cite style="font-style:normal" id="CITAREFStevenson2010">Stevenson (2010). Oxford Dictionary of English, OUP Oxford, pp. 1354. ISBN 9780199571123.

[8] «pitxer» (en català). Institut d'Estudis Catalans. Consultat el 22 de decembre de 2015.

[FOOTNOTEManrique_i_atres2012{{{c}}}102-11] Manrique i atres, 2012, p. 102.

[12] <cite style="font-style:normal" id="CITAREFSantanach i Soldre1998">Santanach i Soldre, Joan (1998). Butlletí Informatiu de Ceràmica, n.º 64-65 (ed.). La nombrosa terminologia del gerro, pp. 26-40.

[FOOTNOTEUseros2005{{{c}}}215-13] Useros, 2005, p. 215.

[FOOTNOTEÁlvaro_Zamora1981{{{c}}}93_i_119-14] Álvaro Zamora, 1981, p. 93 i 119.

[15] <cite style="font-style:normal" id="CITAREFMoliner1981">Moliner (1981). Diccionari de l'us de l'espanyol, Tom II, Madrit: Gredos. ISBN 84-249-1344-2.

[FOOTNOTEÁlvaro_Zamora1981{{{c}}}-16] 14,0 ^14,1 Álvaro Zamora, 1981.

[FOOTNOTEManrique_i_atres2012{{{c}}}98-17] Manrique i atres, 2012, p. 98.

[18] «Notícies Adobe: catàlec de Nadals 2015». Sitie de l'Equip Adobe. Consultat el 23 de decembre de 2015.

[FOOTNOTEManrique_i_atres2012{{{c}}}105-19] Manrique i atres, 2012, p. 105.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[lower-alpha 1]

[lower-alpha 2]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]