Belarmina


Belarmina (o bellarmina) és un tipo de gerra o botella decorada en un rostre barbudo intimidador i un orige associat a la ceràmica alemana del sigle xvi,[1] estés més vesprada a atres zones d'Europa (Països Baixos, Gran Bretanya, Espanya). S'emparenten en les ‘gerres del home barbudo’ o «bellarmines».[lower-alpha 1]
L'orige del nom es data cap al sigle xvi en la conca del riu Rin i l'iconografia dirigix a Roberto Belarmino, popularment cridat el ‘martell dels herejes’, jesuïta i inquisidor italià, moradura i arquebisbe de l'Iglésia catòlica, legendariament distinguit per la seua oposició a la Reforma protestant i recordat per haver dirigit els processos contra personages com Giordano Bruno i Galileo Galilei. El seu rostre barbudo, gravat en relleu o toscament traçat en la pancha de les botelles, gerres o gorcs, que funcionaven com amulets «per ser la representació del mal en portar l'efigie de la maligna moradura» (sic).[2][3][4][5]

Atres autors allunten la seua datació fins al periodo de la Germania romana (encara que a partir del sigle xii i com a precedents de les stoneware (gres) baixmigevals o gerres de pedra elaborades en la tècnica de la sal),[lower-alpha 2] localisant vasijas similars fetes en la zona de Colónia, i potser representant a una divinitat masculina en banyes, com a personificació del riu o de les aigües, i usada com marca de fàbrica.[1][lower-alpha 3] Va poder tindre un us posterior en les caneques i demés tipologia de botelles alfareras.[1]
Per al seu us ‘màgic’ s'omplien de farina, romer, algun líquit (alcohòlic o infusió), taches, cuchilles i excrements de la persona a la que deuria protegir-se. Una volta sagellada la botella (a voltes més similar a una botija o cantarilla), s'enterrava en un lloc de l'entorn de l'interessat a fi d'atraure i atrapar dins d'elles el mal d'ull, malalties, fetilla o sortilegios.[2]
En la península ibèrica apareixen relacionades en varis tipos de recipients relacionats en els conjurs i la bruixeria en general,[2] i en major presència en el nort i el noroest peninsular.
-
Aixovar d'un navío de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals (s. xvii)
-
En un bodegón de Georg Flegel (ca. 1600)
Notes
- ↑ En alemà bartmannskrug, en holandés baardmankruik, en anglés beardman jugs o bartmann/bartman jugs.
- ↑ Eren recipients del cridat gres alemà no poroso (Rheinnisches Steingut), vitrificado i impermeable. La seua fabricació en fancs en alt contingut en sílice, que requerixen altes temperatures de vitrificado (entre 1200-1280 ºC), exclouen l'aplicació de l'òxit de plom que banyava les ceràmiques des de periodos migevals. És resultat són peces de tons blancuzcos, davant, gris, i inclús roig.
- ↑ Ademés del belarmino gravat solien dur també en relleu sagells o medallones heràldics (escuts d'armes de ciutats com Ámsterdam o Hoorn, o el de la província de Holanda); o de les famílies gobernant en les Províncies Unides –els Orange-Nassau–, Anglaterra –els Tudor–; o dels Habsburgo; ademés d'atres símbols com el «Avondster» (motiu floral de la roseta), etc.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Ruíz Gil, José Antonio (25 d'octubre de 2014). «Les bellarminas alemanes». La peça del més. Museu Arqueològic Municipal de Jerez/Associació d'Amics del Museu. Consultat el 2 de juny de 2018.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Martínez Glera, 2018, p. 78.
- ↑ «'Les Belarminas. Botelles de bruixa o cóm protegir-se dels seus maleficis'. Charrada en l'Ateneu Rioixà, per Enrique Martínez Glera». El Correu (23 de decembre de 1017). Consultat el 4 de juny de 2018.
- ↑ «Ritos i creències populars» (en ast). asturnews.com (5 de maig de 2017). Consultat el 4 de juny de 2018.
- ↑ Mancisidor, Myriam (4 de setembre de 2017). «D'aquelles pols, estes vasijas (resenya de l'Exposició)». La Nova Espanya. Consultat el 4 de juny de 2018.
Bibliografia
- Martínez Glera, Enrique (2017). Ajuntament d'Avilés/Fundació Municipal de Cultura; Universitat d'Oviedo; Centre de Coneiximent/Principat d'Astúries (ed.). Ritos i creències populars. "Belarminas, gorcs de conjurs i atres peces de fanc en els ritos de protecció, VV. AA., Avilés: CMAE. Consultat el 4 de juny de 2018.
- Álvarez González , Teresa; Martínez Glera , Enrique(2003).«Bruixeria i conjurs en La Rioja».Pedra de raig: Revista rioixana de cultura popular (Eixemplar dedicat a: Bruixeria en La Rioja).(8): 10-21.Consultat el 4 de juny de 2018.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Belarmina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.