Anar al contingut

Belarmina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Belarmina
Belarmina alemana del sigle xvii (18.7 cm), coleccions del Museu Metropolità d'Art.

Belarmina (o bellarmina) és un tipo de gerra o botella decorada en un rostre barbudo intimidador i un orige associat a la ceràmica alemana del sigle xvi,[1] estés més vesprada a atres zones d'Europa (Països Baixos, Gran Bretanya, Espanya). S'emparenten en les ‘gerres del home barbudo’ o «bellarmines».[lower-alpha 1]

L'orige del nom es data cap al sigle xvi en la conca del riu Rin i l'iconografia dirigix a Roberto Belarmino, popularment cridat el ‘martell dels herejes’, jesuïta i inquisidor italià, moradura i arquebisbe de l'Iglésia catòlica, legendariament distinguit per la seua oposició a la Reforma protestant i recordat per haver dirigit els processos contra personages com Giordano Bruno i Galileo Galilei. El seu rostre barbudo, gravat en relleu o toscament traçat en la pancha de les botelles, gerres o gorcs, que funcionaven com amulets «per ser la representació del mal en portar l'efigie de la maligna moradura» (sic).[2][3][4][5]

La moradura Belarmino en un gravat del sigle xvii, en la Bibliotheca chalcographica (1652-1669)

Atres autors allunten la seua datació fins al periodo de la Germania romana (encara que a partir del sigle xii i com a precedents de les stoneware (gres) baixmigevals o gerres de pedra elaborades en la tècnica de la sal),[lower-alpha 2] localisant vasijas similars fetes en la zona de Colónia, i potser representant a una divinitat masculina en banyes, com a personificació del riu o de les aigües, i usada com marca de fàbrica.[1][lower-alpha 3] Va poder tindre un us posterior en les caneques i demés tipologia de botelles alfareras.[1]


Per al seu us ‘màgic’ s'omplien de farina, romer, algun líquit (alcohòlic o infusió), taches, cuchilles i excrements de la persona a la que deuria protegir-se. Una volta sagellada la botella (a voltes més similar a una botija o cantarilla), s'enterrava en un lloc de l'entorn de l'interessat a fi d'atraure i atrapar dins d'elles el mal d'ull, malalties, fetilla o sortilegios.[2]

En la península ibèrica apareixen relacionades en varis tipos de recipients relacionats en els conjurs i la bruixeria en general,[2] i en major presència en el nort i el noroest peninsular.

Notes

  1. ↑ En alemà bartmannskrug, en holandés baardmankruik, en anglés beardman jugs o bartmann/bartman jugs.
  2. ↑ Eren recipients del cridat gres alemà no poroso (Rheinnisches Steingut), vitrificado i impermeable. La seua fabricació en fancs en alt contingut en sílice, que requerixen altes temperatures de vitrificado (entre 1200-1280 ºC), exclouen l'aplicació de l'òxit de plom que banyava les ceràmiques des de periodos migevals. És resultat són peces de tons blancuzcos, davant, gris, i inclús roig.
  3. ↑ Ademés del belarmino gravat solien dur també en relleu sagells o medallones heràldics (escuts d'armes de ciutats com Ámsterdam o Hoorn, o el de la província de Holanda); o de les famílies gobernant en les Províncies Unides –els Orange-Nassau–, Anglaterra –els Tudor–; o dels Habsburgo; ademés d'atres símbols com el «Avondster» (motiu floral de la roseta), etc.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Ruíz Gil, José Antonio (25 d'octubre de 2014). «Les bellarminas alemanes». La peça del més. Museu Arqueològic Municipal de Jerez/Associació d'Amics del Museu. Consultat el 2 de juny de 2018.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Martínez Glera, 2018, p. 78.
  3. ↑ «'Les Belarminas. Botelles de bruixa o cóm protegir-se dels seus maleficis'. Charrada en l'Ateneu Rioixà, per Enrique Martínez Glera». El Correu (23 de decembre de 1017). Consultat el 4 de juny de 2018.
  4. ↑ «Ritos i creències populars» (en ast). asturnews.com (5 de maig de 2017). Consultat el 4 de juny de 2018.
  5. ↑ Mancisidor, Myriam (4 de setembre de 2017). «D'aquelles pols, estes vasijas (resenya de l'Exposició)». La Nova Espanya. Consultat el 4 de juny de 2018.

Bibliografia

  • Martínez Glera, Enrique (2017). Ajuntament d'Avilés/Fundació Municipal de Cultura; Universitat d'Oviedo; Centre de Coneiximent/Principat d'Astúries (ed.). Ritos i creències populars. "Belarminas, gorcs de conjurs i atres peces de fanc en els ritos de protecció, VV. AA., Avilés: CMAE. Consultat el 4 de juny de 2018.
  • Álvarez González , Teresa; Martínez Glera , Enrique(2003).«Bruixeria i conjurs en La Rioja».Pedra de raig: Revista rioixana de cultura popular (Eixemplar dedicat a: Bruixeria en La Rioja).(8): 10-21.Consultat el 4 de juny de 2018.


Referències