Pagoda japonesa
Les pagodes en Japó es denominen tō (塔 lliteralment pagoda?), encara que a voltes també buttō (仏 塔 pagoda budista?) o tōba (塔 婆 pagoda?), i històricament deriven de la pagoda chinenca, en sí mateixa una interpretació de l'estupa índia.[1] De la mateixa manera que l'estupa, les pagodes es varen utilisar originalment com relicarios, pero en molts casos varen terminar perdent esta funció.[2][3] Les pagodes són essencialment budistes, i es tracten d'un component important dels complexos d'estos temples japonesos. Fins al Shinbutsu bunri de 1868, un santuari sintoísta normalment també era un temple budiste, per lo que les pagodes tampoc són rares en terrenys sintoístas. El conegut santuari Itsukushima, per eixemple, conta en una.[4]
Despuix de la Restauració Meiji, la paraula tō, una volta utilisada exclusivament en un context religiós, va passar a significar també "torre" en el sentit occidental, com per eixemple en la torre Eiffel (エ ッ フ ェ ル 塔, Efferu-tō).
Història
L'estupa era originalment un simple montícul que contenia les cendres de Buda, que en el temps es va tornar més elaborat, mentres que el seu arremate es va fer proporcionalment més gran.[3] Despuix d'aplegar a China, l'estupa va tindre influències de la torre de vigilància chinenca i es va convertir en la pagoda, una torre en un número impar de pisos. El seu us després es va estendre a Coreja i, des d'allí, a Japó. Despuix de la seua arribada al país nipó junt en el budisme en el sigle VI, la pagoda es va convertir en un dels punts focals dels primers garan japonesos. Finalment va evolucionar en forma, tamany i funció, perdent finalment el seu paper original com relicario.[5] La pagoda també es va tornar extremadament comuna, mentres que en el continent asiàtic són rares.[6]
En el naiximent de noves sectes en sigles posteriors, la pagoda va perdre importància i, en conseqüència, va ser relegada als màrgens del garan. Els temples de les sectes Jōdo rara volta tenen una pagoda.[3] Durant el periodo Kamakura, la secta Zen va aplegar a Japó i els seus temples tampoc varen incloure este edifici normalment.
Les pagodes eren originalment relicaris i no contenien imàgens sagrades, pero en Japó moltes consagren estàtues de vàries deïtats, per eixemple, la pagoda de cinc pisos del Hōryū-ji.[5] Per a permetre l'obertura d'una habitació en la planta baixa i, per lo tant, crear un espai utilisable, l'eix central de la pagoda, que originalment aplegava al sol, es va acurtar als pisos superiors, a on descansava sobre voltons de soport.[5] En eixa sala es troben estàtues dels principals objectes de cult del temple. Dins de les pagodes del budisme Shingon pugues haver pintures de deïtats, cridades Shingon Hasso (真言 八 祖?), i en el sostre i en l'eix central pugues haver decoració i pintures.[5]
Evolució de l'estructura i el disseny
La vora dels ràfols d'una pagoda forma una llínea recta, i cada vora següent és més curt que l'anterior. Quant major és la diferència de llongitut entre pisos, seguint un paràmetro cridat teigen (逓 減 disminució gradual?), més sòlida i segura sembla ser la pagoda. Tant el teigen com l'arremate són majors en les pagodes més antigues, lo que els dona una sensació de robustea.[5] Per una atra part, les més recents tendixen a ser més empinades i conten en arremates més curts, creant siluetes més esveltes.
Des del punt de vista estructural, les pagodes antigues tenien una base de pedra (心 礎, shinso) sobre la qual es trobava el pilar principal (心 柱, shinbashira). Al seu entorn s'erigirien els pilars de soport del primer pis, després els voltons que sostenen els ràfols i aixina successivament. Els atres pisos es construirien sobre el terminat, i en la part superior del pilar principal es colocaria l'arremate.[5] En époques posteriors, totes les estructures de soport s'erigirien al mateix temps, i més vesprada es varen colocar parts fixes de funció més cosmètica.[5]
Les primeres pagodes tenien un pilar central que penetrava profundament en el sol. En l'evolució de les tècniques arquitectòniques, primer es va colocar sobre una base de pedra a nivell del sol, després es va acurtar i es va colocar sobre voltons en el segon pis per a permetre l'obertura d'una habitació.[3][5]
El seu paper dins del temple va disminuir gradualment mentres eren reemplaçats funcionalment per les sales principals (kondō). Originalment la peça central del garan Shingon i Tendai, varen ser traslladades més vesprada a les seues vores i finalment abandonades, en particular per les sectes Zen, les últimes en aparéixer en Japó.
Pèrdua d'importància de la pagoda dins del garan
Per les relíquies que contenien, les pagodes de fusta solien ser la peça central del ___protected_title_7___, els sèt edificis considerats indispensables per a un temple.[7] Gradualment varen perdre importància i varen ser reemplaçades pel ___protected_title_8___ (saló principal). Esta pèrdua d'estatus va ser tan extrema que les escoles Zen, que varen aplegar posteriorment a Japó des de China, normalment no conten en una pagoda. El disseny de quatre temples primerencs ilustra clarament esta tendència: en orde cronològic Asuka-dera, Shitennō-ji, Hōryū-ji i Yakushi-ji.[7] En el primer, la pagoda estava en el mateix centre del ___protected_title_9___ rodejada per tres chicotets ___protected_title_10___. En el segon, un sol ___protected_title_11___ està en el centre del temple i la pagoda es troba front a ell. En l'Hōryū-ji, estan un al costat de l'atre. El Yakushi-ji té un sol ___protected_title_12___ gran en el centre en dos pagodes als costats. La mateixa evolució es pot observar en els temples budistes de China.
Tipos
De les moltes formes de pagoda japonesa, algunes estan construïdes en fusta i es coneixen colectivament com mokutō (木塔 pagoda de fusta?), pero moltes estan tallades en pedra sekitō (石塔 pagoda de pedra?). Les pagodes de fusta són grans edificis en dos pisos, com el tahōtō (多 宝塔?), pero normalment tenen un número impar de pisos. Les pagodes de fusta existents en més de dos pisos casi sempre tenen tres, i per lo tant es diuen sanjū-no-tō (三重 塔 pagoda de tres pisos?), i es diuen gojū-no-tō (五 重 塔 pagoda de cinc pisos?). Les pagodes de pedra són casi sempre menudes, per lo general molt per baix dels 3 metros, i com a regla no oferixen espai utilisable. Si tenen més d'un pis, les pagodes es diuen tasōtō (多層 塔 pagoda de varis pisos?) o tajūtō (多重 塔 pagoda de varis pisos?).
El tamany d'una pagoda es medix en ___protected_title_0___, a on un ___protected_title_1___ és l'interval entre dos pilars d'un edifici d'estil tradicional. Un ___protected_title_2___, per eixemple, pot ser de 5x5 ken o de 3x3 ken.[8]
Pagodes de fusta
Tasōtō
Els tasōtō de fusta són pagodes en un número impar de pisos. Alguns poden semblar tindre un número par per la presència entre els pisos de sostres tancats, purament decoratius, cridats mokoshi. Un eixemple famós és la pagoda oriental del Yakushi-ji, que sembla tindre sis pisos pero té solament tres. Varen existir algunes en sèt o nou pisos, pero totes els que s'han preservat tenen tres (i per lo tant es diuen sanjū-no-tō, "pagoda de tres pisos") o cinc (i es diuen gojū-no-tō, "pagoda de cinc pisos").[5] La pagoda més antiga de tres pisos es troba en l'Hokki-ji de Nara i va ser construïda entre 685 i 706.[5] La pagoda de cinc pisos més antiga que existix pertany al Hōryū-ji i va ser construïda en algun moment durant el periodo Asuka (538-710). El tasōtō de fusta més alt pertany al Tō-ji, Kyoto. Conta en cinc pisos i 54 m d'altura.
Hōtō
Un hōtō de fusta és un tipo poc comú de pagoda que consta de quatre parts: una pedra de base baixa, un cos cilíndric en una part superior redonejada, un sostre piramidal i un arremate.[9] A diferència del tahōtō similar, no té un sostre quadrat tancat (mokoshi) al voltant del seu núcleu cilíndric.[5] Per una atra part, de la mateixa manera que el tahōtō pren el seu nom de la deïtat budista Tahō Nyorai. El hōtō va sorgir durant el periodo Heian enjorn, quan les sectes budistes Tendai i Shingon varen aplegar per primera volta a Japó.
Solia haver molts hōtō de tamany complet, pero pràcticament solament sobreviuen els menuts, fets de pedra i metal. Un bon eixemple de hōtō de tamany complet es pot vore en Ikegami Honmon-ji en Nishi-magome, Tòquio. La pagoda medix 17,4 metros d'alt i 5,7 metros d'ample.[9]
Tahōtō
- Artícul principal → Tahōtō.
El tahōtō és un tipo de pagoda de fusta únic per tindre un número par de pisos (dos). El primer pis en un núcleu redonejat, el segon circular. Este estil de tō es va crear rodejant la base cilíndrica d'un hōtō en un techado quadrat cridat mokoshi.[5] El núcleu de la pagoda té solament un pis, en el seu sostre baix del segon chafe circular, que és inaccessible. De la mateixa manera que el tasōtō i el rōmon, a pesar de la seua apariència, solament oferix espai utilisable en la planta baixa.[5]
Degut a que el seu tipo no existix ni en Corea ni en China, es creu que va ser inventat en Japó durant el periodo Heian (794-1185). El tahōtō era lo suficientment important com per a ser considerat un dels sèt edificis indispensables (del cridat Shichidō garan) d'un temple Shingon.[10]
Per lo general, la base d'un tahōtō té 3 ken d'ample en quatre pilars de soport principals cridats shitenbashira (四 天柱?) en els cantons.[5] El habitació en forma de shitenbashira alberga un santuari a on es consagren els principals objectes d'adoració (el gohonzon).
No obstant, existixen tahōtō més grans de 5x5 ken i se'ls crida daitō (大 塔 pagoda gran?) per les seues dimensions. Est és l'únic tipo de tahōtō que conserva l'estructura original en una paret que separa el corredor (mokoshi) del núcleu de l'estructura. Este tipo de pagoda solia ser comuna pero, de tots els daitō jamai construïts, solament tres encara existixen. Un està en Negoro-ji de la prefectura de Wakayama, un atre en Kongōbu-ji, novament en Wakayama, i l'últim en Kirihata-dera, prefectura de Tokushima.[10] El daitō en Kongōbu-ji va ser fundat per Kūkai, monge de la secta Shingon. L'edifici trobat en Negoro-ji medix 30,85 metros d'altura i és un Tesor Nacional.
Pagodes de pedra
Les pagodes de pedra (sekitō) generalment estan fetes de materials com apatita o granit, són molt més chicotetes que les de fusta i estan finament tallades.[5] A sovint duen inscripcions en sánscrito, figurillas budistes i dates nengō del calendari llunar japonés. De la mateixa manera que les de fusta, en la seua majoria es poden classificar segons el número de pisos com els tasōtō o hōtō, pero hi ha alguns estils que casi mai es veuen en fusta, com el gorintō, el muhōtō, el hōkyōintō i el kasatōba.[11]
Tasōtō o tajūtō
En unes poques excepcions molt rares, el tasōtō, també cridat tajūtō (多層 塔?) té un número impar de pisos, normalment compresos entre tres i tretze.[12] Solen tindre menys de tres metros d'altura, pero en ocasions poden ser molt més elevats. La més alta que es preserva és una pagoda de 13 pisos en l'Hannya-ji en Nara, que medix 14,12 m. A sovint estan dedicades a Buda i no oferixen espai utilisable, pero algunes tenen un chicotet espai en l'interior que conté una image sagrada.[11] En la més antiga que existix, mentres que les vores de cada pis són paralels al sol, cada pis successiu és més chicotet que el següent, lo que dona com resultat una curva fortament inclinada. Els tasōtō més moderns tendixen a tindre una figura menys pronunciada.
Hōtō
Un hōtō (宝塔 estupa joya?) és una pagoda que consta de quatre parts: una pedra de base baixa, un cos cilíndric en una part superior redonejada, un sostre de quatre costats i un arremate.[9] Esta estructura es va crear durant el periodo Heian enjorn, quan va aplegar el budisme Tendai i Shingon al país nipó.[5] Els hōtō de pedra i metal són lo que més han prevalgut.[9]
Gorintō
- Artícul principal → Gorintō.
El gorintō (五 輪 塔 torre de cinc anells?) és una pagoda que es troba pràcticament solament en Japó, i es creu que va ser adoptada per primera volta per les sectes Shingon i Tendai durant el periodo Heian mig.[13] S'usa com a marcador de tombes o com cenotafio i, per lo tant, és una vista comuna en els temples i cementeris budistes. També se li crida gorinsotōba (五 輪 卒 塔 婆 estupa de cinc anells?) o goringedatsu (五 輪 解脱?), a on el terme sotoba és una transliteraació de la paraula sánscrita estupa.
En totes les seues variacions, el gorintō està fet de cinc blocs, cada u en una de les cinc formes que simbolisen els Godai (cinc elements) que es creu que són els blocs de construcció bàsics de la realitat: terra (gaveta), aigua (esfera), fòc (piràmide), aire (mija lluna) i éter, energia o buit (loto).[13] Els dos últims anells (aire i éter) estan units visual i conceptualment en un sol subgrup.
Hōkyōintō
- Artícul principal → Hōkyōintō.
El hōkyōintō (宝 篋 印 塔?) és una gran pagoda de pedra anomenada aixina perque originalment contenia el sūtra Hōkyōin dharani. Originalment es va usar com cenotafio per al rei Qian Liu de Wuyue, China.
Es creu que la tradició del hōkyōintō en Japó va començar durant el periodo Asuka (550–710).[14] Solien estar fets de fusta i varen començar a fabricar-se en pedra solament durant el periodo Kamakura.[14] També és durant este periodo que varen començar a usar-se com a làpides i cenotafios.[14] El hōkyōintō va començar a produir-se en la seua forma actual durant el periodo Kamakura. Com un gorintō, està dividit en cinc seccions principals que representen els cinc elements de la cosmologia japonesa.[5] El sūtra que a voltes amaga conté totes les obres piadoses d'un Buda Tathāgata, i els fidels creuen que, en resar front al hōkyōintō, els seus pecats seran cancelats, durant les seues vides estaran protegits dels desastres i despuix de la mort aniran al cel.[14]
Muhōtō o rantō
El muhōtō (無縫 塔 sense torre de puntadas?) o rantō (卵 塔 torre d'ous?) és una pagoda que generalment marca la tomba d'un sacerdot budiste. Originalment va ser utilisat solament per les escoles Zen, pero després va ser adoptat per les demés també.[15]
Kasatōba
Una kasatōba (笠 塔 婆 estupa de paraigües?) és simplement un poste de pedra regular colocat sobre una base quadrada i cobert per un sostre piramidal. Sobre el sostre hi ha una pedra en forma de bol i una atra en forma de loto. El fuste pot estar tallat en paraules en sánscrito o imàgens en baix relleu de deus budistes. Dins del pou pot haver rodes de pedra, que permeten als fidels donar el regrés a l'estupa mentres resen, com en una roda de pregària.[16]
Referències
- ↑ Diccionari japonés Iwanami Kōjien
- ↑ «Everything about the Japanese Pagoda» (en en). Jappleng. Consultat el 16 d'abril de 2021.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Jaanus, Tou
- ↑ Hamashima, Masashi (1999). Jisha Kenchiku no Kanshō Kiso Chishiki (en ja), Tòquio: Shibundō, pp. 88.
- ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 5,16 Fujita & Koga 2008, pàg. 79–81
- ↑ Scheid, Japanische Pagoden
- ↑ 7,0 7,1 *Tamura, Yoshiro (2000). Japanese Buddhism - A Cultural History, First edició, Tòquio: Kosei Publishing Company, pp. 40–41 pages. ISBN 4-333-01684-3.
- ↑ (1990-04-10) Fujita Masaya, Koga Shūsaku (ed.). Nihon Kenchiku-shi, September 30, 2008 edició (en ja), Shōwa-dō, p. 79. ISBN 4-8122-9805-9.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 JAANUS, Houtou
- ↑ 10,0 10,1 JAANUS, Daitou
- ↑ 11,0 11,1 JAANUS, Sekitou
- ↑ JAANUS, Tasoutou
- ↑ 13,0 13,1 JAANUS - Gorintou
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 Yatsushiro Municipal Museum
- ↑ JAANUS - Muhoutou
- ↑ JAANUS - Kasatouba
Bibliografia
- Iwanami Kōjien (広辞苑?) Japanese dictionary, 6ª edició (2008), versió DVD
- Scheid, Bernhard. «Japanische Pagoden» (en de). University of Vienna. Consultat el 19 d'agost de 2010.
- Shinkō no Katachi - Hōkyōintō
- Archivat el 16 de abril de 2021 archivat en Wayback Machine., Yatsushiro Municipal Museum, accedit el 18 de setembre de 2008 (en japonés)
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pagoda japonesa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.