Kongōbu-ji

Kongōbu-ji

Kongōbu-ji (金剛峯寺, Kongōbu-ji^?) és el temple principal del budisme Koyasan Shingon, ubicat en el monte Kōya (高野山, Kōya-sant^?), en la prefectura de Wakayama, Japó. Deu tindre's en conte que, ya que tradicionalment es considera que el mont al complet és el recint d'este temple, la majoria de les voltes s'inclouen en la seua descripció atres complexos de la zona com Danjo Garan o algun dels atres 117 temples o monuments del lloc. El seu nom significa Temple de la Montanya del Diamant i forma part del Patrimoni de l'Humanitat de l'Unesco instituït en 2004 cridat Llocs sagrats i rutes de pelegrinage dels Montes Kii.

El lloc va ser triat pel monge Kūkai a la seua tornada de China com a lloc d'ensenyança per al budisme Shingon. L'edifici del temple va ser construït en 1593 en el nom de Temple Seigan-ji per Toyotomi Hideyoshi a la mort de la seua mare, va ser reconstruït en 1861 i va rebre el seu nom actual en 1869. Bona part de les habitacions del temple contenen moltes portes correderas fetes de pantalles de paper (fusuma) decorades pel pintor Kanō Tanyū (1602-1764) i per membres de l'escola Kanō de Kyoto, entre les que destaquen la primera, el habitació principal en les seues pintures de grullas i prop d'esta les del Ciruelo i el Sauce que reben els seus noms pels dibuixos en les seues portes. Toyotomi Hidetsugu es va suïcidar ritualment (seppuku) en el habitació del Sauce en 1595.

El temple conta en multitut d'escoles i una universitat budista en les rodalies. L'actual jardí de roques Banryūtei (蟠龍庭) del temple, completat en 1984 per a commemorar el 1150.º aniversari de l'ascens de Kūkai a la meditació eterna, és el més gran de Japó (2340 m²), en 140 pedres de granit dutes de Shikoku (lloc de naiximent de Kūkai) i distribuïdes per a sugerir que un parell de dragons sorgixen dels núvols per a protegir el temple i arena blanca duta de Kyoto. El temple també conta en una luxosa sala d'audiències anomenada wakashu en la que les seues parets de portes correderas estan banyades en or i el sostre està decorat en flors tallades.

El jardí natural del temple, creat en el periodo Edo, conté moltes de les espècies pròpies del mont. Entre les flors destaquen l'andrómeda japonesa i els rododendros que creixen al voltant de l'estany mentres que entre els arbres estan representats els sis arbres del Koyasan: cedre japonés, fals ciprer hinoki, pi roig japonés, tsuga, avets i koyamaki o pi paraigües japonés.

El 412.º i actual abad és La seua Eminència Yukei Matsunaga qui també eixercix com a suprem arquebisbe de la secta Koyasan Shingon.

Recint del temple

Ya que Kongōbu-ji és el principal temple de la secta Shingon i el Mont Koya es considera el recint sobre el que té autoritat directa, el restant d'estructures i monuments del mont solen considerar-se part del complex del temple. Entre estes estructures propenques destaquen Danjo Garan, un lloc sagrat a on es reunixen alguns dels més importants edificis de la zona com el saló Kondo, la pagoda Konpon Daito i el saló Fudōdō (un Tesor Nacional de Japó), els mausoleus dedicats als dos primers Tokugawa i l'Okunoin, el major cementeri de Japó en més de 200.000 tombes i lloc de repòs final de Kukai.

Vore també

• Tesors Nacionals de Japó
• Turisme en Japó