L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Santuari Itsukushima


El Santuari Itsukushima (厳島神社 Itsukushima-jinja?) és un santuari sintoísta situat en l'illa de Itsukushima, prop de la ciutat d'Hatsukaichi, en la prefectura d'Hiroshima, en Japó.

Santuari Itsukushima

El santuari de Itsukushima és una de les atraccions turístiques més populars de Japó. És més famós per la seua espectacular porta, o torii, en les afores del santuari,[1] els picos sagrats del Mont Misen, extensos boscs i la seua vista al mar.[2][3] El complex del santuari en sí consta de dos edificis principals: el santuari Honsha i el Sessha Marodo-jinja, aixina com d'atres 17 edificis i estructures diferents que ajuden a distinguir-ho.[3]

Està construït sobre l'aigua. Va ser inscrit en la llista del Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco en l'any 1996[4] i està protegit per severes lleis de conservació del patrimoni. El santuari està gestionat pel govern japonés.

Història

L'illa de Itsukushima és una de les moltes illes del mar Interior de Bardiça (en japonés: 瀬戸内海, Bardiça Naikai) i és a on es localisa el mont més elevat de la regió, el mont Misen (530 m.). Per la costum sintoísta d'adoració de les montanyes el lloc va ser considerat sagrat i com a tal prohibit a la presència humana, des de temps remots. Aixina, el santuari va ser construït sobre l'aigua, junt a l'illa, que hui està considerada parc natural.[5]

Es considera que el Santuari Itsukushima va ser fundat en l'any 593, pero la seua existència solament està confirmada a partir del 811. Es va conéixer com el "Santuari de la província de Aki" durant el periodo Heian, entre els anys 794 i 1185.

Hi ha registres que en l'any 1168, un sacerdot sintoísta, Saeki Kagehiro, havia reconstruït i ampliat els edificis, a la seua configuració actual. Està confirmat que esta reconstrucció havia segut finançada per Taira no Kiyomori, un dels més poderosos caps dels clans del periodo Heian. Taira considerava que els seus èxits polítics i militars es devia a l'influència dels kami de Itsukushima i ahí rendia cult en totes les ocasions importants.

Els edificis principals del santuari varen ser destruïts per un incendi en 1207, durant el periodo Kamakura (1185-1333). Varen ser reconstruïts huit anys despuix, per a sofrir una nova destrucció pel fòc en 1223. Novament varen ser reconstruïts en 1241 i són d'esta data les edificacions que trobem, actualment, en el temple.

Ya que el Itsukushima-jinja es va construir sobre la mar, va sofrir freqüents danys a lo llarc dels temps, especialment el gran Torii, que va sofrir múltiples #reconstrucció, l'última de les quals va anar en 1875. També varen ser afegits nous edificis: el Gojûnotô (la pagoda dels cinc nivells) en 1407, el Tahôtô (la pagoda dels dos nivells) en 1523 i varis Honden (edificis en altars a diversos kamis).

L'illa de Itsukushima va tindre una destacada importància comercial per la seua posició en la mar interior de Japó. En el periodo Muromachi va ser construït un mercat, a raïl del com es va escomençar a desenrollar un àrea urbana. Es va construir un temple budiste prop del cim del mont Misen, que també atrea a molts pelegrins. L'illa va ser perdent el seu caràcter sagrat i restringit, tornant-se en un lloc de gran bellea per l'integració paisagística de les seues bellees naturals i dels seus edificis religiosos.

Descripció

Els santuaris sintoístas delimiten un determinat espai sagrat (Keidai) està habitualment prohibit (tamagaki) i separant de l'espai exterior profà. En els voltants i en la seua entrada hi ha, ordinàriament, portes rituals (torii) senyalant el paisage i l'espai sacre. Dins d'este espai existixen varis edificis (honsha) en funcions rituals específiques.

Aixina, en el Santuari Itsukushima, els edificis principals són el Honden (edifici principal i santuari), el Haiden (oratorio) i el Heiden (edifici de les ofrenes) alineats en el gran Torii. Enfront està el Hirabutai (plataforma ceremonial), a on tenen lloc les danses ceremoniales Kagura. Del Hirabutai partixen dos corredors per a l'est i per a l'oest, que s'unixen als edificis secundaris del temple.

Existix encara un segon conjunt de santuaris cridat el Sessha Marodo-jinja. Els edificis presenten l'estil arquitectònic tradicional conegut com: Ryōnagare-zukuri.[6]

Existixen molts santuaris sintoístas en Japó pero el santuari Itsukushima és universalment reconegut com un dels més bells i ben conservats, constituïx el millor eixemple d'arquitectura tradicional i valiosa tècnica artística, integrat en un paisage natural extraordinari.

Detalls

El santuari principal del Santuari de Itsukushima es troba en la partix nort de Itsukushima, en les profunditats d'una baïa anomenada Ariura front a Ono Bardiça. En la part més profunda de la baïa, l'oficina central dedicada a les tres Deeses de Munakata està construïda en el nort (estrictament noroest) al front. El santuari principal en la part posterior i la sala d'adoració en primer pla estan conectats per una sala de monedes per a formar un edifici complet, i el Haraiden es construïx front a la sala d'adoració. Front al santuari (en el costat de la mar), hi ha un escenari en una balaustrada cridat " escenari alt ", que s'utilisa per a la dedicatòria de la dansa. La part del pis de fusta sense sostre entorn es diu " escenari pla ". Menuts edificis com els santuaris d'invitats de les portes esquerra i dreta i els paraisos esquerre i dret es construïxen en contacte en l'escenari pla . El costat més marí de l'escenari pla descolla com un moll, i esta part es diu "punta de fòc ardent" (Hitasaki). Es construïx un gran torii en la mar en l'extensió de el "destí de fòc ardent" . Els corredors que giren a l'esquerra i a la dreta (corredor este, corredor oest) s'estenen des del costat de la Sala de Purificació, formant un paisage peculiar del Santuari Itsukushima. En el costat este de la baïa, en mig del corredor este, es troba el Santuari Setsumatsusha.(Marodojinja) es troba en l'oest al front. De la mateixa manera que l'oficina central, el santuari d'invitats consta d'un santuari principal, una sala de monedes, una sala d'adoració i un santuari, pero el tamany del santuari és més chicotet que el de l'oficina central. La majoria dels edificis anteriors estan construïts en la zona de la mar, i sembla que els edificis estan surant en la mar durant la marea alta. A pesar d'esta ubicació, cada edifici no utilisa cap tècnica de construcció especial, i les pedres dels fonaments es coloquen en el llit marí poc profunt, com els edificis en el sol, i s'erigixen estacas (paquets). Posseïx un pis de taules.[7] Les estacas de fusta se sumergixen en aigua de mar durant la marea alta, per lo que no estan protegides contra la corrosió, i s'inspeccionen en regularitat, i si es troba corrosió, es desraizan (parts que usen estacas de pedra, com l'escenari pla).).[8] Santuari principal de la sèu, Heiden, sala d'adoració (1 edifici o més), santuari de la sèu (Haraiden), santuari principal del santuari d'invitats del santuari, Heiden, saló d'adoració (1 edifici o més), santuari del santuari d'invitats del santuari, corredor este, corredor oest Sis edificis varen ser designats com a tesors nacionals en 1952, i l'escenari alt, l'escenari pla, els santuaris d'invitats de les portes esquerra i dreta i els paraisos esquerre i dret es tracten com a tesors nacionals. Segons els registres, l'antic Santuari de Itsukushima tenia un saló d'estiu (Honji-do), una tenda de gachas i una tenda de samuráis. Ademés, hi ha un escenari Tenjinsha i Noh com a arquitectura adicional.


Encara que el santuari està ubicat en la costa nort de l'illa en la Mar Interior de Bardiça, a on les ones són tranquiles, a sovint els tifons ho danyen perque es troba en la zona de el mar. Despuix de el XX, el tsunami de montanya del 17 de setembre de 1945 va provocar un fluix d'enrunes baix del pis de cada edifici. El tifó Kezia el 13 de setembre de 1950 i el tifó Ruth el 14 d'octubre de 1951 també varen resultar danyats per la marejada ciclònica. El dany causat pel tifó No. 19 el 27 de setembre de 1991 va ser enorme, i els membres del Sakurakubo es varen filtrar i l'escenari de Noh es va derrocar mentres estava nugat en una corda. El tifó de setembre de 2004 també va causar danys com la solsida de Saraku Ryuutei. Pel dany causat per la marejada ciclònica, els teatres esquerre i dret i l'escenari inferior ubicat prop de la mar oberta s'han reparat en freqüència i no queden parts velles. Per un atre costat, els edificis principals, com el santuari principal, el santuari de Heiden i la sala d'adoració, varen ser danyats pel tifó de 1991, com el sostre de la corfa de ciprer que es va bolcar, pero el núcleu de l'edifici no es va vore significativament danyat.[9][10]

Com es va mencionar anteriorment, el santuari principal del Santuari Itsukushima a sovint resulta danyat per #fluix d'enrunes i marejadas ciclòniques causades per tifons. No obstant, solament alguns edificis com l'escenari Noh, el santuari Kadoku i Rakubo es danyen cada volta. Estos edificis no existien en l'era de Taira no Kiyomori i es varen agregar més tart, i tots són santuaris adjunts en una estructura simple. Els edificis principals, com el santuari principal i la sala de cult, varen sofrir danys lleus durant el gran tifó de 1991. Masayuki Miura, un historiador de l'arquitectura, va dir que el santuari interior del Santuari Itsukushima mai s'ha sumergit durant 850 anys des de l'época de Kiyomori, i que el santuari principal d'este santuari no se sumergix ni tan sols en la marejada ciclònica una volta cada 200 anys. Es diu que va ser seleccionat i construït, i que solament els santuaris (santuari monkaku, paraís, etc.) que no existien en l'era Kiyomori varen ser danyats pel tifó. Ademés, encara que el santuari principal d'este santuari està construït en la zona de la mar, la raó per la qual els pilars no s'afonen de manera desigual és que el lloc a on es va construir originalment el santuari va ser excavat per a convertir-ho en el mar. sobre un gran llit rocós.[11]

El santuari principal del Santuari Itsukushima va ser construït en una forma propenca a l'actual al final del periodo Heian, i el santuari va ser construït per Taira no Kiyomori , el sacerdot de l'época, en el respal de Taira no Kiyomori , qui va ser designat per la guàrdia nacional Aki. El santuari en eixe moment va ser incendiat en el primer any de Jōgen (1207) i el segon any de Jōgen (1223), i la part principal del santuari existent va ser reconstruïda en el segon any de Joji (1241) despuix de l'incendi. de Jōgen És una cosa. El saló principal de l'oficina central, el saló d'adoració i el saló d'adoració, i el saló principal del santuari d'invitats, el saló d'adoració, el saló d'adoració i el saló d'adoració eren els edificis en eixe moment. Resulta ser una reconstrucció (1571). La reconstrucció en este moment no es va deure a un incendi, i en 1569 va haver un incident en el que els germans Wachi de la família Bigo, que estaven en conflicte en Motonari Motonari , varen ser assessinats en el santuari principal. ferit. Encara que estos santuaris es varen reconstruir en l'Edat Mija, es considera que el seu tamany i estil són heretats dels del periodo Heian tardà .[12] El santuari principal del Santuari Setsumatsusha es va sometre a extenses reparacions durant el segon al quint any de Eikyo (1430-1433) .[13]

Arquitectura

Japó ha fet un gran esforç per conservar l'arquitectura del Santuari, d'estil de el XII, a lo llarc de l'història. El santuari va ser dissenyat i construït segons l'estil Shinden-zukuri, dotat d'estructures en forma de moll sobre la baïa de Matsushima per a crear l'ilusió d'estar surant sobre l'aigua, separat de l'illa, a la que els devots podien acostar-se "com un palau sobre el mar. "[14] Esta idea d'entrellaçar l'arquitectura i la naturalea és un reflex d'una tendència popular durant el XVI, aixina com del periodo Heian en el que les estructures japoneses tendien a "seguir al seu entorn", permetent a sovint que els arbres, l'aigua i atres formes de bellea natural entraren en la decoració de les cases i edificis. Açò va dur a una relació molt més íntima entre abdós.[15]


La característica més reconeixible i célebre del santuari de Itsukushima és la seua porta otorii ("gran porta") de quinze metros d'altura, construïda en fusta de cámpora resistent a la descomposició.[1] La colocació d'una pata adicional davant i darrere de cada pilar principal identifica el torii com un reflex de l'estil de Ryōbu Shintō (sintoísmo dual), una escola migeval de budisme esotèric japonés associada a la secta Shingon. El torii sembla estar surant només quan la marea és alta. Quan la marea està baixa, només es pot accedir a peu des de l'illa. La recolecció de mariscs prop de la porta també és popular durant la marea baixa. De nit, les potents llums de la vora allumenen el torii. Encara que la porta ha estat en funcionament des de 1168, la porta actual data només de 1875.[1]

l'arquitectura sintoísta té moltes parts distintes, la majoria de les quals inclouen el honden (sala principal) del santuari i l'inusualment llarc haiden (oratorio principal), i el seu igualment llarc heiden (sala d'ofrenes). El honden "és una estructura de huit per quatre crujir en un sostre de kirizuma revestit de corfa de ciprer"[1] Les seues parets estan decorades en estuc blanc; es varen construir per mig d'un procés que requeria quinze capes d'estuc blanc, en fusteria bermellón.[1]

Als costats del haraiden del santuari principal s'estén un escenari de noh que data de 1590.[2] Les representacions teatrals de noh s'han utilisat durant molt temps per a rendir homenage als deus per mig de la representació ritual d'acontenyiments clau del mit sintoísta.

El 5 de setembre de 2004, el santuari va sofrir greus danys a causa de la Tifó Songda. Les passejades marítimes i la teulada varen quedar parcialment destruïts, i el santuari es va tancar temporalment per a reparar-ho. Hui en dia qualsevol pot anar a visitar el santuari per 300 yens.[1]

Significat religiós

El santuari de Itsukushima està dedicat a les tres filles de Susano-o no Mikoto: Ichikishimahime no mikoto, Tagorihime no mikoto i Tagitsuhime no mikoto. També conegudes com sanjoshin o "tres deïtats femenines", estes deïtats sintoístas són les deeses de les mars i les tormentes. Kiyomori creïa que les deeses eren "manifestacions de Kannon", per lo que l'illa s'entenia com la llar del bodhisattva.[16] En japonés, Itsukushima es traduïx com "illa dedicada als deus"[1] De fet, la pròpia illa també es considera un deu, per lo que el santuari es va construir en les afores de l'illa.[1] Ademés de la seua santitat, el mont Misen és "el seu pico més alt", d'uns "1.755 peus d'altura"[1] Els turistes poden pujar al cim a peu o en telefèric.[1]

Entre els seus tesors es troba la célebre Heike Nōkyō, o "Sutras dedicats pel Casa de Taira." Consistixen en treinta y dos pergamins, en els que els sutras del Loto, del Amida i del Cor han segut copiats per Kiyomori, els seus fills i atres membres de la família, completant cada u la transcripció d'un pergamí, i va ser "decorat en argent, or i nacre per ell mateixa [Kiyomori] i atres membres del seu clan."[1]

Originalment Itsukushima era un santuari sintoísta pur "en el que no es permetia que els #naiximent o les morts causaren contaminació". Degut a que la pròpia illa ha segut considerada sagrada, als plebeus no se'ls permetia posar el peu en ella durant gran part de la seua història per a mantindre la seua purea. Conservar la purea del santuari és tan important que des de 1878 no es permeten morts ni #naiximent prop d'ell.[17] A dia de hui, se supon que les dònes embarassades es retiren a terra ferma quan s'acosta el dia del part, de la mateixa manera que els malalts terminals o els vells el decés dels quals és imminent. Els sepelis en l'illa estan prohibits. Per a permetre que els peregrins s'acosten, el santuari es va construir com un moll sobre l'aigua, de modo que semblava surar, separat de la terra.[18] La porta d'entrada roja, o torii, es va construir sobre l'aigua per una raó molt pareguda. Els plebeus tenien que conduir els seus barcos a través del torii abans d'acostar-se al santuari.

Galeria

  •  
    Les edificacions del temple estan construïdes sobre l'aigua.
  •  
    Vista del torii.
  •  
    Vista del santuari.
  •  
    El Haiden.
  •  
    Una atra vista del Torii.
  •  
    El Torii durant la marea baixa.

Referències

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Cali, Joseph; Dougill, John; Ciotti, Geoff (2013). Shinto Shrines: A Guide to the Sacred Sites of Japan's Ancient Religion. University of Hawai'i Press. ISBN 9780824837136.
  2. ↑ 2,0 2,1 Nussbaum, Louis-Frédéric (2005). "Itsukushima-jinja" in Japan Encyclopedia, p. 407.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Ramsar i les Convencions del Patrimoni Mundial: Convergència cap a l'èxit - Estudie de cas: Santuari sintoísta de Itsukushima, Japó».
  4. ↑ «Itsukushima Shinto Shrine» (en en). Unesco. Consultat el 16 de març de 2017.
  5. ↑ UNESCO, Itsukushima Shinto Shrine - Advisory Board Evaluation, 1995. pg.67
  6. ↑ Encyclopedia of Shinto, History and Typology of Shrine Architecture
  7. ↑ Mitsuru Suzuki (1992) p.82
  8. ↑ Iwasaki (2012) págs. 20-30
  9. ↑ El dany abans de 1991 es basa en (Mitsuru Suzuki 1992, pp.119-1211).
  10. ↑ Maruyama i uns atres (2005)
  11. ↑ Miura (2011) págs.18-25
  12. ↑ [10]
  13. ↑ Mitsuru Suzuki (1992) págs. 84-86
  14. ↑ A. L. Sadler . Japanese Architecture: A Short History.288 pag - [2016]. ISBN 0804847363, ISBN 9780804847360
  15. ↑ Calça, Gian Carlo (2002). Japan Style. Phaidon. p. 190. ISBN 978-1100744452.
  16. ↑ BLAIR, HEATHER (2013). "Rites and Rule: Kiyomori at Itsukushima and Fukuhara". Harvard Journal of Asiatic Studies. 73 (1): 1–42. ISSN 0073-0548
  17. ↑ «Itsukushima». GoJapanGo (2010).
  18. ↑ Turner, Victor W. (1969). El procés ritual: Estructura i antiestructura, Aldine Pub.. ISBN 9780202010434.

Bibliografia

  • Motoyoshi Nosaka ed., Enciclopèdia de fe de Itsukushima, Eikosho Publishing , 2002 ISBN 4-900901-24-5
  • Yoshimi Yamaguchi "Ninji Itsukushima Shrine" Informe d'investigació del Museu de l'Universitat d'Hiroshima, 2009
  • " Sistema de nom de lloc històric japonés Nom de lloc de prefectura d'Hiroshima" Saeki-gun Hatsukaichi-cho Jigozen Santuari secció, cada secció en Miyajima-cho
  • "Patrimoni mundial Tres vistes de Japó Miyajima" (Associació de Turisme de Miyajima)
  • llibre d'història del santuari
  • Kakichi Suzuki i Yoshiaki Kudo, editor responsable, "Immortal Architecture 4 Itsukushima Shrine", Mainichi Newspapers, 1988
  • Yoshiaki Kudo "Santuari de la deesa reflectit en les ones" "Arquitectura immortal 4 Santuari de Itsukushima" (Mainichi Shimbun, 1988)
  • Shigeo Okamoto, Mitsuru Suzuki, Yoshiko Shimizu "Selecció de fotografies arquitectòniques japoneses 8 Santuari Itsukushima", Shinchosha, 1992
  • Mitsuru Suzuki "Santuari marí-Santuari de Itsukushima" "Colecció japonesa de fotografies arquitectòniques famoses 8 Santuari de Itsukushima" (Shinchosha, 1992)
  • "Enciclopèdia semanal de Asahi Tesor nacional japonés 28", Asahi Shimbun, 1997
  • Yoshinori Iwasaki "Autenticitat en la fundació d'estructures patrimonials" "Bolletí de Cyber University" 4, 2012
  • Takashi Maruyama, Hiromitsu Kawai, Kengo Masuda, Yukio Tamura , Masahiro Matsui "Dany als forts vents al voltant del Santuari de Itsukushima pel tifó 0418", Institut d'Investigació per a la Prevenció de Desastres de l'Universitat de Kyoto, Informe anual No. 48B, 2005 (Referència: [1] )
  • Editat i publicat per Sen-oku Hakukokan "Itsukushima Shrine's Sword" (catàlec de l'exposició), 2008
  • Masayuki Miura "Hira Kiyomori i Miyajima", Nannansha, 2011

Enllaços externs

Commons


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Santuari_Itsukushima&oldid=1494253»