Pachyrhizus erosus

Archiu:Pachyrhizus erosus Blanco2.249.png

jícama (Pachyrhizus erosus)

La jícama, pelenga o nap mexicà és una planta leguminosa originària de Mèxic, cultivada especialment pels seus raïls tuberosas, les quals són comestibles. L'orige de la paraula jícama és del náhuatl xīllit o xīcamatl que vol dir "Paper melic".Despuix de la Conquista, la jícama va ser duta pels espanyols a les illes Filipines, d'a on es va estendre a moltes parts d'Àsia. En Equador es coneix en el nom de jícama (similar pero no igual) al yacón, una planta comestible de la família de les margarites.

Classificació i descripció

És una planta trepadora, herbàcea o a voltes leñosa, en pelillos empinats o recostados, trepant 5 m o més. Fulls alternes, de fins a 30 cm de llarc, pecioladas, compostes en 3 folíols, la terminal clarament més gran, de 10 cm de llarc i 11 cm d'ample, de forma variable, en el marge irregularment dentado o lobado; en la base de cada folíol es troba un parell de primes estípulas, folíols terminals freqüentment de 3 a 7 lobados, ròmbics, deltoides a ovado-reniformes, de 10 cm de llarc i 11 cm d'ample, àpiç agut, obtús o redonejat, marge superior freqüentment en numeroses dents àmpliament espayats.

Les flors cortamente pediceladas, disposta en menuts grups sobre eixos de 10 a 40 cm de llarc, formant una espècie d'arracades erectos, ubicats en les aixelles dels fulls o en les puntes de les branques en flors de 2 cm de llarc, de color blau, liles o violetas; el cáliz és un tubo ampli que cap a l'àpiç es dividix en 4 lòbuls; la corola generalment blava, a voltes lila o violeta, de 5 pétals desiguals, el més extern és el més ample i vistós, cridat estandart i generalment presenta una taca verdosa cap al centre, en seguida s'ubica un parell de pétals laterals similars entre sí cridats ales, i per últim els dos més interns, també similars entre sí i generalment fusionats formen la quilla que envol als estams i al ovari; té 10 estams, 9 d'ells estan units pels seus filaments i 1 lliure; ovari en 1 estil llarc i prim, cobert de pèls i enroscado cap a l'àpiç, terminat en un estigma menut.

Els fruts són llegums lineares, de fins a 14 cm de llarc, a voltes coberts de pelillos, en regates entre les llavors. Les llavors tenen forma casi redonejada a quadrangular, de color café a café-rojós, de fins a 1 cm de llarc. La raïl és tuberosa, de fins a de 30 cm de diàmetro, blanques i sucoses per dins, comestibles. En formes selvades freqüentment es troben vàries raïls tuberosas en un individu.

La jícama té un sabor és dolç i almidonado. Generalment es consumix crua, acompanyada de sal, llima i chile, o com a ingredient en ensalades. També pot menjar-se cuita, en sopas, torrada o fregida. Aixina mateix, és comú preparar suc de (suc) de jícama.

En contrast en el tubèrcul, el restant de la planta es considera tòxic. La llavor conté alt contingut del insecticida natural rotenona. En efecte, mòlta es pot usar per a combatre plagues. Una volta retirada la rotenona, el oli de les llavors es pot amprar per a consum humà.

El tubèrcul conté de 86 a 90% d'aigua, vitamina C, calcio, fòsfor, potassi, ferro, aixina com traces de proteïna i de lípits. El seu sabor dolç prové de la oligofructosa inulina (carbohidrat que per cocció es convertix en fructo-oligosacarina), que no lo metaboliza l'organisme humà i resulta ideal per a consum dels diabètics.

Conservat en llocs secs, a temperatures entre 12 i 16 °C , el tubèrcul pot conservar-se d'un a dos mesos.

Distribució

Va ser introduïda en bon èxit pels espanyols en Filipines. Des d'allí es va estendre a Indonèsia, a les illes del Pacífic, al surest d'Àsia i a China. En Mèxic, s'ha registrat en els estats de: Nayarit, Jalisco, Michoacán, Guerrero, Morelos, Oaxaca, Pobla, Veracruz, Yucatán, Chiapas, provablement naturalisada en Sinaloa, Aguascalientes, Guanajuato, Sant Luis Potosí i Tamaulipas. Es troba distribuïda en gran part de Centroamérica, ha segut introduïda i cultivada en els tròpics i subtrópicos del món, de la mateixa manera que en Àfrica, Costa Rica, Colòmbia, Regió Serra Equatoriana, Argentina, República Dominicana, Illes del Carib, Illes Hawái, Illes Filipines, Java, Sumatra, China, Japó, Indochina, Polinèsia, Índia, Alta Guinea, Valle del Ric Nilo, Vietnam, Camerún i Pretòria; naturalisada en China, Tailàndia, Indochina i Sur de Florida.

Ambient

En la seua forma selvada creix en ales rocoses, trepant sobre atres plantes: en Nova Galícia i Mèxic, creix en els cims de pasturages o en la vora dels boscs; en àrees de bosc tropical caducifolio en Bursera, Cnidoscolus i vàries leguminosas, en boscs humits caducifolios. Es desenrolla en altures de 0 a 1 700 m, en precipitacions de 600 a 4000 mm i temperatura anual de 20 a 28 °C; prospera en sols arenencs en bon drenage, de textura arenenca - franca a arcillo-arenenca, en pH de 5.0 a 6.8 i de 4.8 - 7.3. Per a la floració i la fructificació, les plantes requerixen de dies curts. En Mèxic, s'apleguen a desenrollar fins als 1 400 m, pero algunes espècies s'han trobat als 10 m s. n. m.

Estat de conservació

És una planta que es cultiva en diferents parts de Mèxic. Poca informació es té de la planta que creix selvada. No obstant, en l'aspecte agrícola i sobretot en països de Centroamérica s'ha utilisat com a cultiu de cobertera, ya que és una excelent espècie per a la millora de sols i altament recomanable per a la rotació de cultius ya que pot fixar fins a 127 kg de Nitrogen per Hectàrea. No és una espècie que es trobe amenaçada ni tampoc baix alguna categoria d'acort a la norma 059 de la Secretaria de Mig ambient i Recursos Naturals (SEMARNAT) en Mèxic.

Propietats

A la jícama se li atribuïxen els següents usos medicinals contra el dolor de renyó o gota, aliacrà, inflamació muscular, a on s'usa la raïl i la llavor per a tractar-les.

Química

Les llavors contenen una resina, taninos, material colorant i una grassa líquida.

Farmacologia

Es descriu en la lliteratura mèdica que varis mèdics varen provar en èxit la tintura de les llavors per a curar la sarna, aplicant la tintura sola o mesclada en oli de ricino.

Vore també

• Ipomoea batatas (camote, batata o boniato)
• Manihot esculenta (casabe, mandioca o yuca)
• Smallanthus sonchifolius (yacón)
• Solanum tuberosum (papa o creïlla)

Bibliografia

1. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. GUANAJUATO, Ciutat de Mèxic.
2. Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistats Floríst. Mèxic 1: 1–123.
3. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.
4. Funk, V. A., P. I. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Veneçola: Amazones, Bolívar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. O.S. Natl. Herb. 55: 1–584. View in Biodiversity Heritage Library
5. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçola 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
6. Howard, R. A. 1988. Leguminosae. Fl. Lesser Antilles (Dicotyledoneae–Part 1) 4: 334–538.
7. Isely, D. 1990. Leguminosae (Fabaceae). 3(2): xix, 1–258. In Vasc. Fl. S.I. O. S.. The University of North Carolina Press, Chapel Hill.
8. Janzen, D. H. & R. Liesner. 1980. Annotated Check-list of Plants of Lowland Guanacaste Province, Costa Rica, Exclusive of Grasses and Senar-Vascular Cryptogams. Brenesia 18: 15–90.
9. Jørgensen, P. M. & S. #León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Equador, Monogr. Syst. Bot. Miss. Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
10. Liogier, H. A. 1988. Spermatophyta: Leguminosae to Anacardiaceae. Descr. Fl. Puerto Rico & Adj. Isl. 2: 1–481.

Enllaços externs

• CONABIO
• Universitat de Chapingo
• [2]Pachyrhizus erosus en Enciclovida
• [3]
• Naturalista.
• Ciència hui Alfredo Grau. "Ahipa, el llegum tuberosa dels Vages". Ciència Hui, volum 7 - Nº 42 - set/oct 1997. Laboratori d'Investigacions Ecològiques de les Yungas-UNT.
• donar9O Vídeo de jícama
• Wikispecies té un artícul sobre Pachyrhizus erosus.