Oriol (linaje)
La casa d'Oriol és un linaje espanyol originari de la Corona d'Aragó i que subsistix fins als nostres dies. A lo llarc dels sigles, certs dels seus membres han servit a l'Iglésia. Uns atres han eixercit funcions de renom en l'administració i indústria espanyoles, aplegant determinades llínees a rebre títuls nobiliarios.
Història
La primera referència històrica del linaje es troba en el Regne de Sobrarbe, predecessor del Regne d'Aragó. En un document de el IX, fra Dumenge de la Ripa, cita al senyor d'Oriol en Boltaña, Cavaller d'Aragó. Afirma que el bisbe Oriol va confirmar la donació d'Alastuey, feta per Sancho en l'any 875. I en la seua obra Història de Sobrarbe, menciona una escritura de confirmació del archive de Sant Millán, feta per García Sánchez, al bisbe d'Oriol en l'any 920.[1]
Francisco Zazo i Rosillo, croniste i rei d'Armes baix el regnat de Felipe V d'Espanya i Fernando VI d'Espanya, certifica[2] a la seua volta que:
La major part dels membres d'este linaje es varen establir en l'actual província de Tarragona. Els seus principals solariegas catalanes varen ser la de Flix i el señorío de Cornellà de Llobregat. El sacerdot José Oriol va ser elevat als altars.
Llínees
Entre els membres es troben tres llínees notables, les quals varen rebre algun dels següents títuls o privilegis:
- Privilegi com ciutadà honrat
- Cavaller del principat de Catalunya
- Noblea del principat de Catalunya
Els Oriol de Flix
Esta llínea es remonta a José Oriol. Varen rebre la mercé de ciutadà honrat de Barcelona del rei Felipe IV d'Espanya (Real Cèdula del 30 de juliol de 1640), la mercé de cavaller (Real Cèdula del 7 de juliol de 1680) aixina com la noblea (Real Cèdula del 16 de març de 1684) per part del rei Carlos II d'Espanya.
Genealogia
- Jaime José d'Oriol casat en Isabel d'Ors, noblea de Guipúscoa, capitulacions matrimonials otorgades el 17 de febrer de 1506, registrat en Flix.
- Bernardo Fernando Oriol i d'Ors casat en Paula Montlleó, filla de Gabriel de Montlleó i Margarita, dama de Montlleó
- Pedro Oriol i Montlleó casat en Isabel Juana Lecha i Corsia
- Pablo Oriol i Lecha (ciutadà honrat de Barcelona) casat en Isabel de Montagut i de Candía, filla de Jaime de Montagut, baró de Torre de l'Espanyol, i d'Inés de Cándia i Amargós Pellicer dels baró d'Arnés en Terragona i noblea en señorío de Montpeller; neta per llínea paterna de Luis de Montagut.[3] De l'unió matrimonial descendixen cinc fills i filles:
- Pedro Oriol i Montlleó casat en Isabel Juana Lecha i Corsia
- Bernardo Fernando Oriol i d'Ors casat en Paula Montlleó, filla de Gabriel de Montlleó i Margarita, dama de Montlleó
- Pedro Pablo d'Oriol i de Montagut, naixcut 10 de febrer de 1654
- Magdalena d'Oriol i de Montagut, naixcuda 19 de juny de 1659, noblea de Candia-Montagut en señorío de Montpeller
- Isabel Ana d'Oriol i de Montagut, naixcuda 1657, noblea de Candia-Montagut en señorío de Montpeller
- José Francisco Antonio d'Oriol i de Montagut, naixcut en Flix el 13 de febrer de 1660, (privilegi militar de cavaller i posteriorment noblea) casat en Teodora de Lieri, des de 1680 descendència masculina caballerazgo i noblea otorgat per la Corona d'Aragó
- Jaime d'Oriol i de Montagut, naixcut en Flix el 14 de juliol de 1661, noblea de Candia-Montagut en señorío de Montpeller
- José Francisco Antonio d'Oriol i de Montagut, naixcut en Flix el 13 de febrer de 1660, (privilegi militar de cavaller i posteriorment noblea) casat en Teodora de Lieri, des de 1680 descendència masculina caballerazgo i noblea otorgat per la Corona d'Aragó
- Isabel Ana d'Oriol i de Montagut, naixcuda 1657, noblea de Candia-Montagut en señorío de Montpeller
- Magdalena d'Oriol i de Montagut, naixcuda 19 de juny de 1659, noblea de Candia-Montagut en señorío de Montpeller
- Pedro Pablo d'Oriol i de Montagut, naixcut 10 de febrer de 1654
El 27 d'abril de 1870, el pretenent carlista al tro d'Espanya, Carlos de Borbón i Àustria-Este va concedir el títul de marqués de Casa Oriol a Buenaventura d'Oriol i Salvador, descendent de José Francisco d'Oriol i de Montagut. Est va ser reconegut com a títul del Regne en el decret de 20 de maig de 1958 per Francisco Franco Bahamonde en la persona de José Luis d'Oriol i Uriguren.[4][5]
Solariega
Es trobava en el n.°16 del carrer Major del municipi de Flix, Tarragona.
Membres notables
- José Luis Oriol, marqués de Casa Oriol, empresari i polític espanyol (1877-1972)
- José María Oriol, marqués de Casa Oriol, empresari i polític espanyol (1905-1985)
- Miguel d'Oriol i Ybarra, arquitecte i urbaniste espanyol (1933-)
- Rocío Primer de Rivera Oriol, periodiste i historiadora espanyola (1967-)
- Federico Serrano Oriol, Cavaller Sant Sepulcro de Jerusalen, arquitecte, empresari, banquer i gran mecenes d'art espanyol, fundador premie Eugenio Dor´s d'art (xxxx-1998). Conta en un carrer en Madrit capital C/Federico Oriol.
Els Oriol de Barcelona
Esta llínea es remonta al protonotario i escribano de la Corona d'Aragó Baltasar d'Oriol i Marcer, senyor del castell de Cornellà de Llobregat. Varen rebre la mercé de cavaller (Real Cèdula del 20 de maig de 1676) aixina com la noblea (Real Cèdula del 20 de novembre de 1690) per part del rei Carlos II d'Espanya.[6]
Genealogia
- Baltasar d'Oriol de Marcer i d'Amorós, casat en Magdalena de Tord
- Melchor d'Oriol i de Tord
- José d'Oriol i de Tord, abat del Real Monasteri de Santa María de Ripoll.
Solariega
Es tractava del castell de Cornellà de Llobregat en Barcelona, la jurisdicció de la qual comprenia igualment els térmens de Cervelló, Pallejà, La Palma de Cervelló, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat, Oleseta, Sant Boi, Sant Vicenç dels Horts i Oleseta.
Membres notables
- Baltasar d'Oriol de Marcer i d'Amorós, escribano major de lugartenencia i oidor militar
- José d'Oriol i de Tord, abad del real monasteri de Santa María de Ripoll
Els Oriol de Tortosa
D'esta llínea es conserven poques senyes. En la catedral de Tortosa està enterrat un dels seus membres.[7]
Membres notables
- Joan Baptista Oriol (ciutadà honrat de Tortosa, 21 de maig de 1621)
- Francesc Oriol (ciutadà honrat de Tortosa, 21 de maig de 1621)
- Gaspar Oriol (ciutadà honrat de Tortosa, 30 de setembre de 1622)
Atres membres notables
Existixen atres membres notables en la família. D'estos no se sap a ciència certa si estan vinculats a alguna de les tres branques citades anteriorment. Entre ells s'inclouen:
- José Oriol, sant espanyol (1650-1702)
- Antonio Oriol i Buxó, orfebre espanyol (1834-1891)
- Nicolás Oriol, doctor en medicina i natural de Gandesa, ciutadà honrat de Barcelona (21 de novembre de 1669)
Vore també
- Oriol desambiguaació
- Oriolus oriolus o oropéndola europea
- Comte Oriol o Aureolo, noble franc establit al sur dels Pirineus (?-809)
- Oriola (Alacant, Valéncia), anteriorment denominada Oriola
- Estandart de l'Oriol o pendó d'Oriola
Referències
- ↑ Ripa, Dumenge : la (1685). Corona real del Pireneo, establida, i disputada: escriviala el d.d.fr. Dumenge La Ripa, monge Benito claustral, ... Tom primer [- segon] (en és).
- ↑ Zazo i Rasillo, Francisco. «Foli 847 del tom 26», Alfabet Genealògic (en espanyol), Madrit, Espanya: Archiu de la secció de manuscrits de la Biblioteca Nacional de Madrit.
- ↑ Montagut, pergamí de família, referent al monasteri de Sant Millán, Archius Espanyols del 1600s al 1800s, Biblioteca Nacional, Espanya 2022
- ↑ «Heràldica Catalana: Marquesos de Casa Oriol». Heràldica Catalana. Consultat el 6 de juny de 2020.
- ↑ Revista Hidalguía número 29. Any 1958 (en és), Edicions Hidalguía.
- ↑ Revista Hidalguía número 158. Any 1980 (en és), Edicions Hidalguía.
- ↑ Revista Hidalguía número 204. Any 1987 (en és), Edicions Hidalguía.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Oriol (linaje)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.