Regne de Sobrarbe

Erro al crear miniatura:

Primera pàgina de l'història de Sobrarbe en De Aragoniae Regibus, mostrant els primers dos reis i la creu en l'arbre que es convertiria en el símbol heràldic de Sobrarbe.

El Regne de Sobrarbe va ser el predecessor llegendari del Regne d'Aragó i la moderna comarca del Sobrarbe (del llatí super arborem, damunt de l'arbre). Segons la llegenda baixmigeval, el regne, en la seua capital en Aínsa, va sorgir en la Reconquista. La llegenda podria estar parcialment basada en els orígens històrics del Regne de Pamplona.

Llegenda i historiografia

Despuix de l'arribada dels musulmans a Espanya, els cristians residents en lo que seria més tarde el Sobrarbe es varen reunir en la cova de Galión (Espelunga de Galión, en aragonés) en l'any 724, lloc a on hui es troba el monasteri de Sant Joan de la Penya. Allí varen crear un eixèrcit per a lluitar contra el invasor i varen elegir com a dirigent a un cert Garci (Garzía) Ximénez. ya que els musulmans ya havien pres Jaca, la principal ciutat de la regió, els cristians varen decidir atacar Aínsa. Despuix d'un sege prolongat, varen prendre la ciutat i varen aumentar eficaçment els seus defenses. Quan els musulmans contraatacaron, en el cuádruple de forces, la caiguda de la ciutat va semblar imminent. Llavors va aparéixer en el cel una creu d'un roig intens en la part alta d'un roure sobre un camp d'or. Interpretada esta aparició com una senyal de Deu, la creu va donar ànims als cristians i aixina varen conseguir fer fugir als musulmans. D'acort en el jurament donat en la cova de Galión, Garci Ximénez, per a commemorar la victòria, va fundar en el lloc una ermita dedicada a Juan el Batiste. Açò donaria després orige al monasteri de Sant Joan de la Penya. El regne naixcut en Aínsa va ser cridat Sobrarbe, perque va ser fundat gràcies a la creu que va aparéixer "sobre un arbre" (sobre arbre).

Segons Gualberto Fabricio de Vagueu, en el seu Crònica d'Aragó (1499), el segon rei de Sobrarbe, García Ennéguiz (García Íñiguez), va conquistar Pamplona als musulmans en temps de Carlomagno. Gualberto torna a numerar a tots els reis d'Aragó continuant la llínea ordinal dels reis de Sobrarbe, fent aixina a Alfonso III d'Aragó vigèsim rei de Sobrarbe.

Escut d'armes de Sobrarbe.

L'image d'una creu roja en un arbre sobre camp d'or es va incorporar a l'escut d'armes d'Aragó en el terç esquerre superior. En el XV, la llegenda havia segut assumida per la tradició aragonesa. Va rebre un complet tractament historicista en el història d'Aragó en cinc volums escrita en el XVI, per Lucio Marineo Sículo, De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V (1509), a on es descriuen per orde cronològic els regnats dels seus reis. A finals de el XVI, el història ya és àmpliament acceptada i apareix en el quart volum de la Crònica general d'Espanya (Còrdova: 1584) d'Ambrosio de Morales, historiador de la cort de Felipe II d'Espanya, entre atres històries generals de la península i dels seus regnes.

Furs

Els Furs de Sobrarbe són el component més influent de la llegenda i una escola de pensament llegal, el "foralisme", va sorgir en defensa de les costums supostament ancestrals d'Aragó. Majoritàriament mistificadas, les lleis han segut estudiades a fondo per Ralph E. Giesey. El juriste aragonés Juan Ximénez Cerdán en la seua Lletra intimada descriu l'orige de l'institució del Justícia d'Aragó:

El officio del Iusticiado d'Aragó (segun l'opinion de tots els antics) va ser trobrado de aquesta manera: Que com certes gents hoviesen conquistat certa partida del Regno dels infels en les Montayas de Sobrarbe: é foren comunas no havientes Governador ni Regidor. É hoviessen entre si muytas questiones i debats ... I per aquella razon, els sobreditos Conquistadors del Regno de Aragon varen acordar de esleyr Rei, pero que hoviessen un Iudge entre ell é ells, que hoviesse nom Iusticia de Aragon. És opinion d'alguns: que abans eslieron al Iusticia, que no al Rei: é que d'aquella condició lo eslieron. De alli avant, tota vegada ha hovido Iusticia de Aragon en el Regno; é conosce de tots els feytos tocantes al senyor Rei, assi demandant com defenent.

Un sigle despuix de Cerdán, en 1552, els furs d'Aragó, encarregats per les Corts, varen ser publicats en un prefacio que reafirmava la llegenda de Sobrarbe en defensa del imperi de la llei i la precedència de la llei al rei. En 1588 Jerónimo de Blanques va publicar l'influent tractat Aragonensium rerum commentarii, el qual conté el història més completa dels orígens del Justícia i els sis furs de Sobrarbe (furs de Sobrarb, en català) que el rei té que acceptar per a governar. En la década de 1580 en cert número de casos presentats davant els tribunals de Saragossa, les lleis de Sobrarbe varen ser citades en contra de l'autoritat del rei, com en el "pleit del virrey estranger", quan el nomenament per part de Felipe II d'un virrey no aragonés va ser recusat. En 1625 Bartolomé Leonardo de Argensola va escriure que els furs "varen unir aquelles dos calitats, en un atre temps disociables, principat i llibertat; i d'ací els furs del vasallage en Aragó es diuen llibertats."

Bibliografia

• (1897).«El Justícia d'Aragó, Juan Giménez Cerdán».Revista d'archius, biblioteques i museus.(Tercera época, any I, tom I)

338-346.

• Argensola, Bartolomé Leonardo de - Colás Latorre, Gregorio (ed. lit.), Alteracions populars de Saragossa, any 1591, Saragossa, Institució «Fernando el Catòlic», 1995.