Pleit del virrey estranger
El conegut com a Pleit del virrey estranger va constituir un conflicte jurídic de competències entre els reis de la monarquia hispànica i les institucions pròpies del Regne d'Aragó, l'inici del qual data de 1482, quan Fernando el Catòlic va nomenar al català Juan Ramón Folch IV (1486-1513), comte de Prades, Cardona i Pallars virrey, lo que a alguns els semblava un contrafuero, ya que els Furs d'Aragó estipulaven que els oficials reals devien ser natural del regne. Ya abans la mateixa qüestió s'havia plantejat sobre el lloctinent del regne, escomençant en el nomenament per Pedro IV del seu nebot, el comte Pedro II de Urgel, en 1366.
Més vesprada, el llavors príncip Felipe, regnant Carlos I, va nomenar també a un virrey estranger: Diego Hurtado de Mendoza, futur Príncip de Mélito en 1553 o 1554, que es va tornar a denunciar com desafuero.
En 1588 Felipe II va tornar a nomenar un virrey castellà, el marqués de Almenara, substituint al comte de Sástago. Este fet va ser criticat pels diputats de la Generalitat invocant els furs aragonesos. Almenara va ser atacat i la seua casa cremada, per lo que va tornar a Castella per a informar al rei. Felipe II va nomenar virrey a Jaime Jimeno de Lobera (bisbe de Terol). El rei llavors va decidir interpondre una demanda en els tribunals aragonesos per a que es dilucidara d'una volta per totes si el Virrey era un funcionari real o no, enviant a Saragossa al marqués de Almenara com el seu representant en el pleit. A açò s'oponien les institucions aragoneses, que demanaven que la qüestió es debatera i resolguera en Corts.[1] Una de les raons per les que el rei volia nomenar un virrey que no fora aragonés era que aixina este podria arbitrar de forma més equitativa entre les faccions nobles del regne, sense tindre el rei que decantar-se i favorir una d'elles contra les atres.[2]
Esta situació, junt en el problema del comtat de Ribagorza i l'intent d'enjuïciar a Antonio Pérez va derivar en les Alteracions d'Aragó en 1591, en les que el representant real en el pleit, el marqués de Almenara, va ser assessinat. En 1592, havent el rei acabat en el tumult, va convocar les Corts en Tarazona i va obtindre finalment el poder explícit de nomenar un virrey no aragonés, lo que va posar fi al problema llegal del virrey estranger més d'un sigle despuix de haver-se iniciat.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Pidal, 1863, T. I, pp. 264-265.
- ↑ Pidal, 1863, T. I, pp. 255.
Referències
[editar | editar còdic]- Pidal (1863). Història de les alteracions d'Aragó en el regnat de Felipe II, Imp. de J. Martín Alegria. (Tom I, Tom II, Tom III)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pleito del virrey extranjero» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.