Anar al contingut

Ocimum basilicum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ocimum basilicum
Per a plantes en el mateix nom vulgar vore Albahaca (desambiguaació).



Ocimum basilicum és una herba aromàtica anual de la família de les lamiàcees nativa de les regions tropicals d'Àfrica Central i el surest asiàtic, que es cultiva des de fa milenis.[1] És una planta tendra i s'utilisa en cuines de tot lo món. Hi ha moltes varietats de Ocimum basilicum, aixina com vàries espècies relacionades. El tipo que s'usa comunament per a donar sabor es diu popularment herba real, albahaca, basílico[2] o alhábega, a diferència de la varietat tailandesa (Ocimum basilicum var. thyrsiflora), Ocimum × citriodorum i el tulsí. Les varietats més comunes de Ocimum basilicum són cultius anuals, pero algunes són perennes en climes càlits i tropicals, com alguns híbrits.

Ocimum basilicum var. 'Horapha'
Detall de la flor

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom del gènero Ocimum prové de la paraula grega ókimon, que significa llavi perfumado o oloroso, per l'olor dels seus fulls. L'epítet basilicum procedix del grec basilikon o basiléus que significa real o regio.[3] Sobre l'arabisme albahaca o albaca prové de la paraula (الحبق, al-habaqa), formada de la partícula ال (a el = l'o la) i la paraula حبق (habaqa), nom que els donaven els àraps a les plantes aromàtiques usades en la cuina i medicina.cita requerida

Per la seua banda, la paraula basílico ve del llatí basilius, i el grec βασιλικόν φυτόν (basilikón phytón), que significa "planta real", possiblement perque es creïa que la planta s'havia utilisat en la producció de perfums reals.[4]

Descripció

[editar | editar còdic]

Ocimum basilicum és una herba anual, cultivada com perenne en climes tropicals, de creiximent baix (entre 30 i 130 cm), en fulles opostes d'un vert lustroso, ovales o ovadas, dentadas i de textura sedosa, que medixen de 3 a 11 cm de llongitut per 1 a 6 cm d'esgambi. Emet mechons florals terminals, en flors tubulars de color blanc o violáceo les quals, a diferència de les del restant de la família, tenen els quatre estams i el pistil recolzats sobre el llavi inferior de la corola. Despuix de la polinisació entomófila, la corola es desprén i es desenrollen quatre núculas redonejades en l'interior del càliç bilabiado.cita requerida

Usos i cultiu

[editar | editar còdic]

Esta planta és molt sensible a les gelades. Es cultiva per llavors i esqueixos, que es poden sembrar en semilleros o tests en un hivernàcul a principis o mediats de la primavera. Requerix una posició solejada, encara que en climes d'estius molt calorosos agraïx una miqueta d'ombra i sols fèrtils, permeables i humits.[1]

Use culinari

[editar | editar còdic]

La majoria de les diferents varietats de albahaca cultivades en moltes regions d'Àsia tenen un sabor semblat a la tacha d'olor (Syzygium aromaticum) o al anís, que és generalment més fort que el de les varietats europees.

També és freqüentment usada en la cuina mediterrànea; es pot consumir fresca o seca per a adreçar tant ensalades, sopes de verdures, salses per a acompanyar plats de pasta ―la famosa salsa italiana de pesto la du com a ingredient principal―, com a guisos de tot tipo de carns. Entre les elaboració culinàries més característiques en les que intervé l'albahaca com a ingredient figuren parmigiana vaig donar melanzane (albargines a la parmesana), creïlles cajún, pasta (o pizza) en tomata i albahaca, pollet a la vietnamita, humita chilena de choclo o curry thai, aixina com totes aquelles receptes en les que intervé la salsa pesto, originària de Ligúria, l'ingredient fonamental de la qual és esta herba aromàtica. En el Regne Unit l'albahaca intervé en la mescla tradicional per a elaborar salchichas.

Toxicitat

[editar | editar còdic]

L'oli essencial de Ocimum basilicum és ric en estragol (1-alil-4-metoxibenceno), un carcinógeno i genotóxico natural, en rates i rates. En 2011 el NTP de EE. UU. va realisar un estudi en alimentació forçada sobre rates F344/N i rates B6C3F1.[5] En les condicions d'estos estudis de tres mesos, el estragol va mostrar activitat carcinogénica basada en l'aparició de dos colangiocarcinomas i un adenoma hepatocelular en el fege de tres de 10 rates mascle F344/N en el grup de dosis alta. En una evaluació més antiga, de setembre de 2001, el Comité Científic de l'Unió Europea va emetre una opinió que recomana reduir l'exposició i restringir l'us del estragol, sense poder-se establir un llímit segur per a l'exposició a esta toxina d'acció llenta (no hi ha indicis de cap toxicitat aguda o subaguda). No s'ha determinat directament la carcinogenicitat ni la teratogenicitat de Ocimum basilicum en la dieta humana. Sembla raonable desaconsellar-l'explícitament a les dònes en edat fèrtil i embarassades.

Per a atres usos medicinals, vore: Plantes medicinals.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Ocimum basilicum va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en 1753 en Species Plantarum (2: 597).[6]

Etimologia

Ocimum: nom genèric que deriva del grec antic okimo usat per Teofrasto i Dioscórides per a referir-se a el herba aromàtica.[7]


basilicum: epítet llatío de basilicum, en orige en el grec antic basilikon (python) ("planta real, majestuós"), a partir de basileus "rei".

Varietats
Detall de flors.
Ocimum basilicum var. album Benth.
Ocimum basilicum var. anisatum Benth.
Ocimum basilicum var. densiflorum Benth.
Ocimum basilicum var. difforme Benth.
Ocimum basilicum var. glabratum Benth.
Ocimum basilicum var. majus Benth.
Ocimum basilicum var. pilosum (Willd.) Benth.
Ocimum basilicum var. purpurascens Benth.
Ocimum basilicum var. thyrsiflorum (L.) Benth.
Sinonímia
  • Ocimum majus Garsault, Fig. Pl. Méd.: t. 418a (1764), opus utique oppr.
  • Ocimum minus Garsault, Fig. Pl. Méd.: t. 418b (1764), opus utique oppr.
  • Ocimum album L., Mant. Pl. 1: 85 (1767).
  • Ocimum thyrsiflorum L., Mant. Pl. 1: 84 (1767).
  • Ocimum medium Mill., Gard. Dict. ed. 8: 3 (1768).
  • Ocimum bullatum Lam., Encycl. 1: 384 (1785).
  • Ocimum hispidum Lam., Encycl. 1: 384 (1785).
  • Ocimum dentatum Moench, Methodus: 413 (1794).
  • Ocimum odorum Salisb., Prodr. Stirp. Chap. Allerton: 87 (1796).
  • Ocimum integerrimum Willd., Sp. Pl. 3: 162 (1800).
  • Ocimum cochleatum Desf., Tabl. École Bot.: 220 (1804).
  • Ocimum ciliatum Hornem., Hort. Bot. Hafn.: 565 (1815).
  • Ocimum barrelieri Roth, Nov. Pl. Sp.: 278 (1821).
  • Plectranthus barrelieri (Roth) Spreng., Syst. Veg. 2: 691 (1825).
  • Ocimum lanceolatum Schumach. & Thonn. in C.F.Schumacher, Beskr. Guin. Pl.: 268 (1827).
  • Ocimum anisatum Benth., Labiat. Gen. Spec.: 4 (1832).
  • Ocimum caryophyllatum Roxb., Fl. Ind. ed. 1832, 3: 16 (1832).
  • Ocimum laxum Vahl ex Benth., Labiat. Gen. Spec.: 5 (1832).
  • Ocimum nigrum Thouars ex Benth., Labiat. Gen. Spec.: 5 (1832).
  • Ocimum urticifolium Benth., Labiat. Gen. Spec.: 5 (1832), nom. inval.
  • Ocimum citrodorum Blanco, Fl. Filip., ed. 2: 591 (1845).
  • Ocimum ciliare B.Heyne ex Hook.f., Fl. Brit. Índia 4: 608 (1885).
  • Ocimum scabrum Wight ex Hook.f., Fl. Brit. Índia 4: 608 (1885).
  • Ocimum simile N.E.Br. in W.H.Harvey & auct. suc. (eds.), Fl. Cap. 5(1): 234 (1910).
  • Ocimum chevalieri Briq., Bull. Soc. Bot. France 61(8): 279 (1914 publ. 1917).[8]
[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Basil» (en anglés). Center for New Crops & Plant Products, Department of Horticulture, Purdue University, West Lafayette, IN. Consultat el 5 de decembre de 2019.
  2. ↑ Somrient, Carlos. Diccionari de veterinària i les seues ciències auxiliars: A-C.
  3. ↑ Gomez, Fonnegra. Plantes medicinals aprovades en Colòmbia.
  4. ↑ «Basil». Etymology Online, Douglas Harper.
  5. ↑ Bristol DW. NTP 3-month toxicity studies of estragole (CAS No. 140-67-0) administered by gavage to F344/N rats and B6C3F1 mice. Toxic Rep Ser. 2011 Jan;(82):1-111. PMID: 21445103.
  6. ↑ «Ocimum basilicum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 23 de giner de 2013.
  7. ↑ En Noms Botànics
  8. ↑ «Ocimum basilicum». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 12 d'abril de 2010.

La planta ha segut freqüentment considerada com a venenosa, en tant algunes llegendes africanes afirmen que protegix dels escorpiones. Mentres que certes tradicions europees asseveren que és un símbol de Satanás, en llocs com l'Índia és sumament reverenciada. Per una atra part, en l'antiga Grècia representava l'odi, la desgràcia i la pobrea, pero en l'actualitat en Itàlia és un símbol d'amor.

Vista de la planta

Actualment és considerada per l'Iglésia ortodoxa grega una planta santa ya que, segons la tradició, l'olor de l'albahaca guio a Santa Helena fins a trobar la Santa Creu.[1][2]

En la localitat ciudadrealeña de Bolaños de Calatrava (Espanya), l'albahaca és símbol de les seues festes patronals, que reben també el nom de Festes de l'Albahaca. La gent cultiva esta planta durant tot l'estiu per a, aplegat el més de setembre, dur-la com a ofrena al Crist de la Columna, patró de Bolaños. Durant el més de setembre es pot notar l'olor d'esta aromàtica planta que engalana els carrers, patis i cases de Bolaños. Ademés, el dia del patró, el 14 de setembre, durant la processó del Stmo. Crist de la Columna, la gent tira albahaca picada com a ofrena al pas del Crist. Tot açò fa que al Crist se li conega també en el sobrenom de Crist de l'Albahaca.

En la localitat valenciana de Bétera es cultiven eixemplars de més de dos metros d'altura i d'entre 2,5 i 4 metros d'esgambi per a l'ofrena dedicada a la Verge de l'Asunción, en la tradicional festa dels Alfàbegues. La tècnica empleada per a conseguir dita magnitut es manté en secret.

En Espanya, en la regió de Múrcia[3] i en la província d'Alacant[4] es denomina habitualment «alhábega» a l'albahaca i s'utilisa contra els mosquits.

En algunes cultures caribenyes li la considera en poders naturals que aüixen les males influències espirituals (esperits obscurs) i atrauen les corrents positives dels esperits de llum. En Cuba és molt usada en sessions espiritistas i és costum passar un ram fresc pel cap i el cos del médium. Entre espiritistas i médiums, l'albahaca és el herba més recomanada per als creents.

En este aspecte, en certes regions del centre de Mèxic, l'albahaca és utilisada per a atraure la fortuna, colocant un test en el herba en la porta o en alguna finestra d'una tenda o negoci; el desenroll de la planta és signe de la bonança del negoci, puix demostra lo cuidadós que és l'amo tant del negoci, com de la planta.

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • En Mèxic: albacar, albacar corrent, albacar femella, albacar mascle, albahaca, albahaca blanca, albahaca corrent, albahaca de Castella, albahaca de la terra, albahaca morada, albahaca arribeño, orégano.[5]
  • En Filipines: locoloco, solasi.[6]
  • En Costa Rica: albahaca.

Espècies similars

[editar | editar còdic]

Algunes espècies similars del mateix gènero poden denominar-se comunament "albahaca", encara que no són en absolut varietats de Ocimum basilicum. Estes espècies són:

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Regió de Múrcia digital - Albahaca
  2. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 4 d'octubre de 2008. Consultat el 8 d'abril de 2014.
  3. ↑ http://www.regmurcia.com/servlet/s.sl?sit=c,543,m,2719&r=ReP-19965-DETALLE_REPORTAJESPADRE
  4. ↑ https://www.diarioinformacion.com/elche/2013/08/07/crevillent-celebra-hui-festivitat-copatron/1403448.html
  5. ↑ «En Medicina tradicional mexicana». Archivat des d'el original, el 17 de juliol de 2013. Consultat el 2 de març de 2014.
  6. ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
  7. ↑ “Toxicity and gastric tolerance of essential oils from Cymbopogon citratus, Ocimum gratissimum and Ocimum basilicum in Wistar rats” . Food and Chemical Toxicology 46 (7): 2493–2497. doi:10.1016/j.fct.2008.04.006. PMID 18511170.
  8. ↑ “Anthelmintic activity of essential oil of Ocimum gratissimum Linn. and eugenol against Haemonchus contortus” . Veterinary Parasitology 109 (1–2): 59–63. doi:10.1016/S0304-4017(02)00253-4. PMID 12383625.
  9. ↑ «Ocimum tenuiflorum L., Synonyms». The Plant List, Royal Botanic Gardens, Kew and Missouri Botanical Gardens.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Büttner, R.; i Thomas, C.: Allgemeine Pathologie (pág. 192). Alemània: Schattauer Verlag, 2003. ISBN 3-7945-2229-X.
  • Ebermann, R.; i Elmadfa, I.: Lehrbuch Lebensmittelchemie und Ernährung. Alemània: Springer Verlag, 2007, ISBN 3-211-48649-6, S. 251.
  • Janick, J. (ed.); Simon, James E.; Morales, Mario R.; Phippen, Winthrop B.; Fontes Vieira, Roberto; i Hao, Zhigang. «Basil: a source of aroma compounds and a popular culinary and ornamental herb», en Perspectives on new crops and new uses. Alexandria, VAASHS Press, 1999. ISBN 978-0-9615027-0-6.
  • Roche: Roche Lexikon Medizin (ausgabe 5, pág. 1352). Alemània: Elsevier, Urban und Fischer, 2003. ISBN 3-437-15150-9.
  • Wittmann, K.; et al.: Dones großi Buch der Kräuter und Gewürze - Basilikum (págs. 20-23). Teubner, 2008. ISBN 3-8338-0767-9.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ocimum_basilicum&oldid=1305999»