Ocimum kilimandscharicum
| víncul=https://en.wikipedia.org/wiki/File:Ocimum_kilimandscharicum,_Camphor_basil_at_Kakkengad_(1).jpg | |
Classificació científica 
| |
|---|---|
| Regne: | Plantae |
| Clado: | Tracheophytes |
| Clado: | Angiosperms |
| Clado: | Eudicots |
| Clado: | Asterids |
| Orde: | Lamiales |
| Família: | Lamiaceae |
| Gènero: | Ocimum |
| Espècie: | O. kilimandscharicum
|
| Nom binomial | |
| Ocimum kilimandscharicum | |
.jpg){kind=link}
La albahaca perenne (Ocimum kilimandscharicum) és una espècie de planta perenne de la família Lamiaceae. Originària d'Àfrica Oriental, esta planta és àmpliament cultivada pels seus fulls aromàtics, utilisades tant en la cuina com en la medicina tradicional.
Descripció
[editar | editar còdic]La albahaca perenne és una planta herbàcea que pot alcançar una altura d'aproximadament un metro. Posseïx tallos empinats i ramificats, aixina com fulls oposts de forma ovalada, que medixen entre 5 i 8 cm de llarc.
Una característica notable de la albahaca perenne és l'intens color púrpura dels seus fulls jóvens, que després es tornen verts. Este color es deu a la presència d'un pigment cridat antocianina, que conferix a la planta esta tonalitat característica. Els fulls púrpures aporten un toc d'originalitat i bellea en el jardí, creant un contrast cridaner en el fullage vert d'atres plantes. Estos fulls desprenen un fort aroma alcanforado quan es freguen.[1]
Les flors s'agrupen en arracades compactes i són de color blanc o lila pàlit.
Cultive
[editar | editar còdic]La albahaca perenne és una planta relativament fàcil de cultivar. Preferix un sol ben drenado, ric en matèria orgànica i una exposició solejada. Esta planta és sensible a la fredor (encara que menys que la albahaca romana) i pot ser cultivada com a planta anual en regions en hiverns rigorosos. En regions més càlides, pot ser cultivada com una planta perenne. La multiplicació pot realisar-se per llavors o per mig de esquejes.
Usos
[editar | editar còdic]La albahaca perenne es cultiva principalment pels seus fulls aromàtics. Estos fulls desprenen un sabor intens, que recorda al de la albahaca comuna (Ocimum basilicum), pero en notes més especiadas. S'utilisen en freqüència en la cuina per a aromatizar plats, especialment ensalades, sopes, salses i plats a pur de carn o peix. Els fulls frescs també poden usar-se per a preparar infusions o tisanas.
Ademés del seu us culinari, la albahaca perenne també té propietats medicinals. És coneguda per les seues propietats antioxidants, antimicrobianas i antiinflamatorias. En algunes cultures, s'utilisa per a aliviar dolors estomacales, trastorns digestius i dolors articulares. No obstant, és important senyalar que l'informació sobre les propietats medicinals de la albahaca perenne es basa principalment en coneiximents tradicionals i requerix investigacions científiques adicionals per a ser confirmada.[2]
Interés melífero
[editar | editar còdic]Ademés de la seua bellea visual, la albahaca perenne presenta un important interés melífero. Les flors de la planta són riques en néctar, atraent aixina a les abellas i atres insectes polinisadors. Açò la convertix en una planta valiosa en els jardins ecològics i en àrees favorables per a l'apicultura. Ademés, el néctar de les flors pot ser utilisat per les abelles per a produir una mel de sabor delicat i sotil.
Sistemàtica
[editar | editar còdic]El nom complet i correcte (en autor) d'este tàxon és Ocimum kilimandscharicum Baker ex Gürke, 1895.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Ocimun basilicum, Albahaca de full gran | Plantes i Jardí». plantasyjardin.com. Consultat el 2024-06-07.
- ↑ «Ocimum kilimandscharicum» (en és-pe). Farmàcia Propenca. Consultat el 2024-06-07.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ocimum kilimandscharicum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.