Anar al contingut

Ocimum gratissimum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ocimum gratissimum

Ocimum gratissimum o albahaca de tacha, coneguda en el seu lloc d'orige com African basil,[1] i en Hawái com wild basil,[2] és una espècie de planta medicinal de la família de les lamiàcees. És originària de les regions tropicals i subtropicals del Vell Món.

Està naturalizado en Hawái.[1][2]

Erro al crear miniatura:
Vista de la planta
Erro al crear miniatura:
En flors

Usos medicinals

l'oli essencial de Ocimum gratissimum conté eugenol i mostra evidències d'activitat antibacterial.[3] En un estudi efectuat sobre cabras, també varen trobar que l'oli essencial té activitat vermífuga.[4] Una prova sobre conejillos d'índies es va trobar l'evidència de que l'oli essencial relaixa els músculs de l'intestí chicotet, en l'us tradicional de la planta per a tractar els trastorns gastrointestinals.[5] Un estudi sobre rates també va trobar evidències de que un extracte del full de la planta pot previndre la diarrea.[6]

Taxonomia

Ocimum gratissimum va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 1197. 1753.[7]

Etimologia

Ocimum: nom genèric que deriva del grec antic okimo usat per Teofrasto i Dioscórides per a referir-se a l'herba aromàtica.[8]

gratissimum: epítet llatío que significa "el més grat".[9]

Sinonímia

subsp. gratissimum. Regions tropicals i subtropicals del Vell Món.

  • Ocimum frutescens Mill., Gard. Dict. ed. 8: 6 (1768), nom. illeg.
  • Ocimum sericeum Medik., Hist. & Commentat. Acad. Elect. Sci. Theod.-Palat. 4: 199 (1780).
  • Ocimum zeylanicum Medik., Hist. & Commentat. Acad. Elect. Sci. Theod.-Palat. 4: 197 (1780).
  • Ocimum petiolare Lam., Encycl. 1: 385 (1785).
  • Ocimum holosericeum J.F.Gmel., Syst. Nat.: 918 (1791).
  • Ocimum urticifolium Roth, Catal. Bot. 2: 52 (1800).
  • Ocimum viridiflorum Roth, Catal. Bot. 2: 54 (1800).
  • Ocimum suau Willd., Enum. Pl.: 629 (1809).
  • Ocimum viride Willd., Enum. Pl.: 629 (1809).
  • Ocimum heptodon P.Beauv., Fl. Oware 2: 59 (1818).
  • Ocimum febrifugum Lindl., Bot. Reg. 9: t. 753 (1824).
  • Ocimum villosum Weinm., Syll. Pl. Nov. 1: 121 (1824), nom. illeg.
  • Ocimum guineense Schumach. & Thonn. in C.F.Schumacher, Beskr. Guin. Pl.: 264 (1827).
  • Ocimum paniculatum Bojer, Horus Maurit.: 253 (1837), nom. nud.
  • Ocimum anosurum Fenzl, Flora 27: 312 (1844), nom. inval.
  • Ocimum arborescens Bojer ex Benth. in A.P.de Candolle, Prodr. 12: 34 (1848).
  • Ocimum robustum B.Heyne ex Hook.f., Fl. Brit. Índia 4: 608 (1885).
  • Ocimum trichodon Baker ex Gürke in H.G.A.Engler, Pflanzenw. Ost-Afrikas, C: 350 (1895).
  • Geniosporum discolor Baker in D.Oliver & auct. suc. (eds.), Fl. Trop. Afr. 5: 351 (1900).
  • Ocimum dalabaense A.Chev., J. Bot. (Morot) 22: 119 (1909).
  • Ocimum superbum Buscal. & Muschl., Bot. Jahrb. Syst. 49: 488 (1913).
  • Ocimum caillei A.Chev., Explor. Bot. Afrique Occ. Franç. 1: 511 (1920), nom. nud.

subsp. iringense Ayob. ex A.J.Paton, Kew Bull. 47: 417 (1992). De Tanzània.

var. macrophyllum Briq., Bull. Herb. Boissier 2: 120 (1896). D'Àfrica tropical a Indochina.[10]

Referències