Illicium verum, cridat comunament anís estrelat, anís estrela, anís estrelat chinenc, badián, badiana o badiana de China (chinenc: 八角, pinyin: bājiǎo, lit. "huit banyes"), i sanqué en l'espanyol filipí, és una espècia que s'obté del pericarpi del frut en forma d'estrela. El seu sabor s'assembla al anís de Pimpinella anisum.

Fruts madurs i llavors
Erro al crear miniatura:
Disposició dels fulls

Descripció

I. verum és un arbre perenne de fins a 15 m d'altura. Les fulles, aromàtiques i de textura molt coriácea, sorgixen en grup en número de 3 a 6 al final de les branques. Són obo-lanceoladas a elíptiques en l'àpiç en forma de punta curta. Les flors són solitàries, axilars o subterminales, en 7 a 12 tépals anchament ovats o elíptics, de color rosa a roig obscur.
El frut és una càpsula marró rojosa formada per uns 8 folículs en forma de barco que en madurar s'òbrin pel centre. Cada u conté una sola llavor ovoide d'uns 8-9 mm, de color marró.[1]

Usos

Culinari

Els fruts, que presenten forma d'estrela, es cullen moments abans de la maduració. S'utilisa extensament dins de la cuina chinenca, i una miqueta menys dins d'Àsia del Sur i Indonèsia. El anís estrelat és un ingredient del tradicional pols de les cinc espècies de la cuina chinenca. És també un dels ingredients usats per a fer el caldo per a la sopa de tallarins vietnamita cridada phở.

El anís estrelat conté anetol, el mateix principi actiu que li dona al anís el seu sabor. Recentment, s'està utilisant en el món occidental com un substitut menys car de l'anís per als anises en rebosteria, ademés d'en la producció de licors, tal com el licor Galliano o el licor francés Pastis.

Medicinal

S'ha usat en forma d'infusió com un remei contra el còlic i el reumatisme, i les llavors es masteguen despuix d'un menjar per a ajudar a fer la digestió.

Si be es produïx en la majoria dels organismes autótrofos, el anís estrelat és la font industrial del àcit shikímico, l'ingredient primari que s'usa per a crear el medicament antigripal Tamiflu. Fins a 2012 la farmacèutica suïssa Roche va acaparar la producció vietnamita, en ocasions el 90%. No obstant, a partir d'eixe any varen escomençar a extraure l'àcit shikímico de cultius de bactèries genèticament modificades exclusivament.[2][3] Es considera al Tamiflu com el medicament més prometedor per a mitigar la severitat de la grip aviar (H5N1); no obstant, alguns informes nos indiquen que algunes formes del virus ya s'han adaptat al Tamiflu.cita requerida

Vore també

Referències

  1. ↑ «Illicim verum» (en en). eFloras. Consultat el 24 de març de 2021.
  2. ↑ «Dried Stars» (en en). University of Zurich. Consultat el 24 de març de 2021.
  3. ↑ «Oseltamivir (Tamiflu): Uses, Dosage, Side Effects». Drugs.com. Consultat el 24 de març de 2021.

Bibliografia

  1. Flora of China Editorial Committee. 2008. Flora of China (Menispermaceae through Capparaceae). 7: 1–499. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.