Nutrició animal

La nutrició animal es dedica a l'estudi de l'alimentació dels animals. Normalment per a la crío per a us humà, encara que també s'utilisa per a recuperar animals salvages protegits, dita funció la realisen en la cría en fins econòmics, ademés de conservar la salut de l'animal el coneiximent de la nutrició animal té efectes desijables. Des de la maximización de conversió d'aliment que se li suministra a l'animal a carn, llet o un atre producte que es desige obtindre fins al grau d'impacte que produïxen els animals en l'ambient (per eixemple l'emissió de metà produïda pels remugants depén molt de la seua alimentació)

Diferències en els humans

Els humans som sers vius en similituts en les nostres necessitats nutritives pero segons el nostre parentesc genètic es va alluntant les necessitats diferents.

Els humans som uns dels pocs sers vius que necessiten una ingesta externa de vitamina C. Encara que compartim la majoria de les necessitats vitamines en els atres mamífers. En el cas dels remugants, conté una gran flora intestinal que produïx totes les vitamines del grup B i unes atres com la K.

Els remugants poden seguir una dieta casi sense proteïnes si tenen una font de nitrogen no proteic (NNP). Encara que se sol utilisar Urea d'orige fòssil, es podria utilisar orina com a complement. De fet s'aplega a utilisar femta d'animals monogástricos com a part de la seua alimentació.

Ademés, els remugants poden aprofitar substàncies que els humans i atres animals no poden utilisar, per això es pot utilisar la femta suplement alimentari. A banda del NNP, els remugants poden obtindre fòsfor a partir dels fitatos per mig de degradació enzimàtica, utilisar els hidrats de carbono de la fibra alimentària (pectina, celulosa).

També pot donar-se el cas que substàncies inocuo per a humans siguen tòxiques per a atres animals i viceversa. La teobromina del chocolate és molt més tòxica para goss i gats. Les armelas (amargues) són tòxiques per a les gallines, com lo són per als humans atres fruts de la família de l'armeler, com la llavor que conté l'os del albercoc. (Vore amigdalina)

En canvi, moltes aus mengen el frut del acebo tòxic per als humans. La llavor del cotó és tòxica per als humans, pero pot ser consumida pels remugants.

Animals domèstics

Vore també: Revolució neolítica: Impacte sobre la salut de l'inclusió dels cereals en la dieta

Les evidències històriques i arqueològiques mostren que prèviament a la revolució neolítica, els sers humans en general no mostraven signes ni síntomes de malalties cròniques i que, coincidint en el desenroll de l'agricultura i l'inclusió dels cereals en la dieta, es va produir una série de conseqüències negatives sobre la salut, moltes de les quals continuen presents en l'actualitat. Entre elles cal destacar múltiples deficiències nutricionals, tals com l'anèmia ferropénica, trastorns minerals que afecten tant als ossos (osteopenia, osteoporosis, raquitismo) com a les dents (hipoplasia de l'esmalt dental, càries dentals), i una alta incidència de trastorns neurològics, malalties psiquiàtriques, l'obesitat, la diabetis tipo 2, l'ateroesclerosis i unes atres malalties cròniques o degenerativas. Alguna cosa similar podria haver ocorregut en animals que han evolucionat paralelament a l'home, convivint i compartint els canvis en els hàbits alimenticis passant a dietes riques en cereals, com els gossos i els gats domèstics.