Necròpolis de Tir
La necròpolis de Tir està ubicada en un àrea denominada Al-Bass, un barri situat a l'est de l'antiga ciutat de Tir, actualment Sour, en Líban. El lloc arqueològic està constituït per l'antiga necròpolis fenicia, la necròpolis romà-bizantina, un monumental arc de triumfo, una avinguda romà-bizantina, un aqüeducte i un circ romà. Este últim, situat al sur de la necròpolis i descobert en 1967, està considerat com un dels més grans de l'antiguetat i va anar parcialment reconstruït posteriorment.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]L'àrea de la necròpolis està emplaçada en la zona del-Bass, a dos quilómetros de l'antiga illa de Tir.[2] Les seues dimensions eren considerables i ya en l'época fenicia constituïa un dels principals cementeris de la ciutat.[2] L'àrea d'enterrament està constituïda per dos cementeris distints: el fenicio, situat al nort i datat de l'Edat del Ferro i el d'época romà-bizantina, ubicat al sur de l'anterior, a l'atre costat de la calçada bizantina. Esta disposició pròxima de les necròpolis indica que la zona va tindre un us funerari de forma contínua des de el X[3]
Necròpolis fenicia
[editar | editar còdic]El cementeri fenicio constituïa una necròpolis d'incineració, formada per fosses excavades en l'arena a una profunditat que variava des dels 30 centímetros a un metro. En la fossa s'introduïa una urna cineraria en les cendres del difunt, junt en gerros per a perfum o incens, escarabeos i diverses joyes. En ocasions es colocaven també esteles en inscripcions commemoratives. Els enterrament es disponien formant parelles i el ritual fúnebre consistia en trencar gots i plats sobre la tomba. Les diferències de riquea dels aixovar funeraris trobats indiquen els distints nivells econòmics i socials dels fallits. En algunes tombes s'han trobat gots chiprans o copes gregues d'importació utilisats com a urnes. Esta necròpolis va ser utilisada durant més de 1500 anys, fins als sigles V i IV a. C.[3]
Necròpolis romà-bizantina
[editar | editar còdic]
La necròpolis romà-bizantina, descoberta en 1962, està formada per uns 300 sarcòfecs de pedra i marbre disposts a abdós costats de l'avinguda central. Pertanyen a les époques dels imperis romà i bizantino[4][5] i estan datats entre els sigles II i V. Es poden distinguir sarcòfecs romans de marbre adornats en delicats bajorrelieves, uns atres en forma de capella en casetes a on s'estajaven les cendres o el cos del difunt, tombes tan grans com a chicotetes viles o atres més modestes.[6] Un primer sarcòfec va ser exhumat en 1940 per soldats francesos destinats en Tir, pero el conjunt de la necròpolis no va ser descobert fins a la década de 1960.[7]
Algunes de les seues tombes tenen inscripcions gregues en el nom del seu amo o la seua professió, com una que indica Cultural.[8] La ciutat de Tir era coneguda per la producció d'un pigment especial de color púrpura conegut com Al-Bass, que en moltes cultures antigues era usat exclusivament per la monarquia.[9] Atres sarcòfecs estan ornamentados en bajorrelieves escultòrics que representen escenes de la vida d'Aquiles extretes de l'Ilíada d'Homero,[7] en especial el passage en el que el rei Príamo de Troya oferix a Aquiles valiosos presents per a recuperar el cos del seu fill Héctor. El rescat de Héctor era un dels temes favorits de l'art funerari de l'época, lo que mostra que la noció de supervivència de l'ànima estava arraïlada en la ment dels grecs i romans.[10] La majoria de les tombes varen ser saquejades en l'antiguetat, be anara per a furtar el mobiliari funerari que contenien o simplement per a ser reutilisades.[6][11] Alguns dels sarcòfecs s'exponen actualment en el Museu Nacional de Beirut.[7]
En la zona s'ubica una capella funerària que pertany a el VI i està constituïda per un chicotet pati en una font i una cambra semicircular en paviment de marbre. La font sepulcral està precedida per un chicotet pati pavimentado en mosaic. Este complex funerari està format per diverses casetes i estanys. El difunt va ser enterrat darrere de la font, al sur de la qual s'ubiquen unes termes en mosaics. A l'atre costat de la calçada bizantina s'aprecia una tomba en forma de torre datada de el II.[7] En l'àrea es varen trobar ademés numerosos objectes com vasijas funeràries, esteles en inscripcions i joyes.[4]
Conservació
[editar | editar còdic]
A raïl de l'esclat de la guerra civil en 1974 el siti va permanéixer desprotegit durant anys, sent usat com a lloc militar o camp de refugiats. En 1988, l'Unesco va iniciar una Campanya Internacional per a la protecció de Tir, que no va ser efectiva fins a 1991, any en que va finalisar la guerra.[1] En eixe mateix any es va trobar el cementeri fenicio durant unes excavacions clandestines, que va ser datat en l'I mileni a. C.[4] L'importància d'esta ciutat històrica i els seus monuments va ser destacada en 1979 quan l'Unesco va declarar Tir com Patrimoni de l'Humanitat.[4]
El 26 de setembre de 2003, l'embaixador nortamericà Vincent M. Battle i el ministre de Cultura libanés Ghazi Aridi varen firmar un acort per mig del qual el govern dels Estats Units es comprometia a aportar 30 640 dólars destinats a la conservació del lloc.[12][13]
L'integritat del jaciment va quedar amenaçada durant la guerra del Líban de 2006 despuix del bombardeig d'un edifici propenc. En setembre d'eixe mateix any, un equip d'experts va realisar un anàlisis en el qual es va determinar que partix dels frescs d'una cova funerària romana havien sofrit un dany prolongat. Este fet, unit a la notable falta de manteniment del lloc, és la principal amenaça del jaciment.[1]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 (2010).«Heritage at Risk: ICOMOS World Report 2008-2010 on Monuments and Sites in Danger».Hendrik Bäßler Verlag.Berlín:
- ↑ 2,0 2,1 «La necròpolis de Tir-Al Bass (Líban)».Universitat Pompeu Fabra.
- ↑ 3,0 3,1 (2001) Arqueologia funerària: les necròpolis d'incineració, Conca: Edicions de l'Universitat de Castella-la Mancha, p. 80. ISBN 84-8427-131-5.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Tyre». Lebanon Voice Chat-Gallery Sour. Archivat des d'el original, el 13 de juliol de 2011. Consultat el 19 d'octubre de 2016.
- ↑ «Viator Imperi. La milenària ciutat de Tir». Archivat des d'el original, el 18 de setembre de 2017. Consultat el 7 de maig de 2017.
- ↑ 6,0 6,1 «iloubnan.info. Tyr». Consultat el 7 de maig de 2017.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «Petit futé. Site archéologique d'Al Bass». Consultat el 7 de maig de 2017.
- ↑ «Tyre Things to Do».VirtualTourist.com.Consultat el 19 d'octubre de 2016.
- ↑ «Sacred destinations. Tyre, Lebanon». Consultat el 7 de maig de 2017.
- ↑ «Tyr-liban». Consultat el 7 de maig de 2017.
- ↑ Butcher, Kevin (2003). Roman Syria and the Near East, Londres: British Museum Press. ISBN 0-89236-715-6.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ Embassy of the United States Beirut, Lebanon (ed.): «U.S. Ambassador Awards $30,000 to Ministry of Culture». lebanon.usembassy.gov. Archivat des d'el original, el 20 d'octubre de 2016. Consultat el 19 d'octubre de 2016.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2004).«La necròpolis de Tir-Al Bass (Líban)».Bens culturals: revista de l'Institut del Patrimoni Històric Espanyol.(3)
- 87-96.ISSN 1695-9698.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Necrópolis de Tiro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.