Necròpolis real de Biblos
_10.jpg){kind=link}
La necròpolis real de Biblos és un àrea de enterrament ubicada en la ciutat de Biblos (actualment Jebail, Líban). Està situada a l'oest del recint arqueològic, front a un penya-segat que voreja l'àrea per l'oest, al sur del port i a l'oest del castell.
EL 13 de febrer de 1922 el penya-segat es va afonar en la mar a causa d'una forta pluja,[1] un fet que va permetre a l'egiptòlec francés Pierre Montet descobrir el mur posterior d'una cambra funerària excavada en la roca a dotze metros de profunditat.[2] El colapse de part del precipici va traure a la llum la tomba I, aixina com el cementeri. Esta primera troballa va donar lloc a la localisació d'atres huit tombes contemporànees a la Dinastia XII d'Egipte, pertanyents al final del Imperi Mig d'Egipte. Les tombes varen ser numerades per Montet de l'I a el IX, per orde d'aparició. A partir de 1925, Montet va ser rellevat per Maurice Dunand,[1] qui va proseguir en les excavacions en la zona durant quaranta anys.
El conjunt està format per un total de nou tombes o pous funeraris excavats en la roca, a una profunditat de nou a dotze metros, que conduïxen a una cambra funerària. Estan agrupats en una zona situada al noroest formada per quatre tombes i una atra situada al surest constituïda per atres quatre pous i la tomba V. En esta última, la més important de totes, es va descobrir el lloc d'enterrament i el sarcòfec pertanyents al rei Ahiram.[1]
Grup noroest de tombes
[editar | editar còdic]Este grup de quatre tombes pertany a el XVIII Dos d'elles havien segut saquejades, mentres que les atres dos permaneixien aparentment intactes.
La tomba I va pertànyer a Abichemou I, la qual es va trobar pràcticament inalterada i en diversos objectes valiosos en el seu interior. En la cambra funerària es va trobar el sarcòfec del rei tallat en pedra calcàrea blanca. Entre els objectes descoberts hi havia un magnífic recipient d'argila, armes banyades en or, joyes també d'or, alguns gots d'obsidiana en el nom del rei d'Egipte Amenemhat III (1843-1797 a. C.) i una vasija d'argent que podria provindre de la zona del Egeo. No obstant, no es va trobar l'osamenta del rei. El nom del sobirà no estava escrit en la tomba sino que va aparéixer en un corredor adjacent que conecta la seua tomba en la del seu fill i successor Ipshemouabi (o Ipschemuabi).[3]
El rei és denominat en el títul egipcíac d'h3.tj-ˁ o alcalde, que junt a les vasijas permeten certificar que va ser un contemporàneu de Amenemhat III. El seu ric mobiliari funerari mostra, des del punt de vista artístic, una forta influència egipcíaca que atesta l'estreta relació entre Biblos i Egipte. Alguns especialistes han deduït inclús que en este periodo s'utilisava l'escritura egipcíaca en la ciutat. Abichemou I és també nomenat en un sagell cilíndric egipcíac a on es referix a ell com a alcalde de Biblos.[3]
La tomba II va pertànyer a Ipchemouabi, fill de Abichemou I. De la mateixa manera que la del seu pare, també es va trobar pràcticament intacta i en varis objectes de valor en el seu interior. No obstant, cal senyalar que era més luxosa que la de Abichemou I, en la qual estava conectada a través d'un passage. En la cambra funerària es va trobar el seu sarcòfec tallat en pedra calcàrea blanca. Es varen trobar pràcticament els mateixos objectes que en la tomba del seu pare, pero en major cantitat: uns magnífics recipients d'argila, armes i joyes d'or, entre elles un pectoral decorat en obsidiana a on apareix el nom del rei d'Egipte Amenemhat IV (1797-1787 a. C.), un collar i un colgante en forma de closca en l'image d'un falcó i el nom de Ipshemouabi escrit en un cartuig. Tots estos objectes reflectixen l'influència egipcíaca en Biblos. No obstant, el seu cos no contenia cap element valiós com era el cas de la tradició egipcíaca. El nom de "rei" es va trobar en dos objectes a on se li descriu explícitament com el fill de Abichemou I. Era nomenat en el títul egipcíac Hati-a-en-képen x3.tj-ˁ-n-Kpn, alcalde de Biblos.[3]
| tomba | cambra funerària | reis de Biblos | contemporàneu de !
scope=col width="20%" | mobiliari |
estat | |
|---|---|---|---|---|---|
| I | sarcòfec | Abichemou | Amenemhat III | osamenta, vasija d'obsidiana | aparentment intacta |
| II | fèretre de fusta | Ipchemouabi | Amenemhat IV | cofre d'obsidiana | aparentment intacta |
| III | XVIII | cap objecte egipcíac | saquejada | ||
| IV | sarcòfec | Medjed-tebit-iotef, egipcíac o nom egipcíac | XVIII | saquejada |
Tomba V
[editar | editar còdic]
La tomba està formada per un pou que travessa una capa de roca d'un costat a un atre. En la cambra es varen trobar tres sarcòfecs, dos d'ells sense decoració i que contenien una osamenta, i el tercer en una ornamentació d'influència egipcíaca i síria en els seus motius i en la seua forma d'eixecució, una característica típica del art fenicio d'esta época.[3]
Este últim sarcòfec, pertanyent al rei Ahiram, és un dels objectes fenicios més célebres i va ser dedicat al rei pel seu fill Itobaal I, com indica una inscripció gravada en la seua tapa.[4] La seua importància es deu a que el text, de 38 paraules, és el més antic realisat en caràcters fenicios trobat fins a la data.[3] El fèretre rectangular en un tancament en forma de cúpula està subjectat per quatre peus en forma de lleons rampantes. Els laterals estan decorats en distintes escenes. Als costats es representen dos llarcs cortejos fúnebres, un d'ells en una esfinge alada. Les cares davantera i atrassera mostren uns personages femenins vestits de luto. El conjunt va deure estar profusament coloreado puix encara són visibles grans traces de pintura original.[3]
Prop del fondo del pou, contra l'entrada de la cambra funerària que està orientada cap a l'est, es varen trobar ademés varis fragments de vasijas d'alabastre, un dels quals indica la titulatura real de Ramsés II. Estos objectes pertanyien a l'aixovar i als ritos funeraris celebrats en honor al difunt. La tomba va ser datada en el XIII,[4] tal i com va indicar Pierre Montet:
| tomba | cambra funerària | reis de Biblos | contemporàneu de !
scope=col width="20%" | mobiliari |
estat |
|---|---|---|---|---|
| V | Un sarcòfec decorat Dos sarcòfecs no decorats |
Ahiram | Ramsés II XIII |
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Els phéniciens. Byblos». Consultat el 4 de maig de 2017.
- ↑ Montet, Byblos et l'Égypte, p. 17
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Els cités phéniciennes: Byblos». antikforever.com. Archivat des d'el original, el 31 d'octubre de 2018. Consultat el 4 de maig de 2017.
- ↑ 4,0 4,1 Prats Martínez, 2007, p. 73.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1930) Byblos et l'Égypte. Quatre campagnes de fouilles à Gebeil (1921-1922-1923-1924) (en francés), Journal dones savants.
- (2007) Els fenicios. Del mont Líban a les columnes de Hércules, Madrit: Marcial Pons Història. ISBN 978-84-96467-52-1.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Necrópolis real de Biblos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.